La situació de confinament ha desembocat, per a moltes dones, en situacions de violències masclistes de les quals ara és més difícil sortir. A la por a sortir de casa se li suma la por al maltractador.
És necessària i urgent la cohesió entre organismes centrals i territorials de cara a la creació de xarxes segures per a les dones. Des del Pla de Xoc Ecofeminista estem treballant en diverses campanyes contra les violències masclistes, ja que ara romanen encara més ocultes del que és habitual en no tenir lloc, per exemple, determinats processos judicials.
Proposem, per tant, la realització de campanyes de visibilització municipals, territorials i estatals sobre els recursos disponibles contra la violència masclista a tot l’estat. Perquè som nosaltres les que estem assumint, en molts casos, una gran càrrega laboral que desemboca en una gran dificultat per conciliar i una accentuació de la crisi de les cures.
Volem visibilitzar a més l’accentuació d’una crisi de les cures que s’ha evidenciat més en aquest context de confinament, ja que som nosaltres les que estem assumint, en molts casos, una gran càrrega de el treball reproductiu i de cures (imprescindibles per a la vida) que desemboca en una gran dificultat per conciliar en aquest context de quarantena. Volem fer una especial incidència en el medi rural ja que les dones tenen menys accés a la informació i formació sobre gènere ja que les diferents xarxes i instruments de protecció davant aquest tipus de violències es troben majoritàriament en els nuclis urbans. Volem visibilitzar que les dones en situació de tràfic estan en una situació de vulnerabilitat i ha d’existir una alternativa per a elles i un teixit social i d’intervenció que les recolzi. Davant la sospita o evidència que s’estiguin produint violències masclistes és molt important recalcar que la intervenció veïnal i/o comunitària és clau.
El veïnat, els col·lectius feministes i les diverses xarxes de suport hem de realitzar un acompanyament i prestar suports davant de qualsevol sospita d’agressió. La nostra actuació pot ser crucial davant de qualsevol cas en el qual s’escoltin crits, cops o sorolls. A més, cal difondre de manera clara pautes per a tota la població sobre com actuar davant una sospita d’agressió. Exigim recursos suficients per garantir l’atenció, recuperació i reparació integral de les dones que viuen situacions de violència, al marge de quina sigui la seva situació (regularitzada o no) i exigim recursos econòmics, en l’àmbit laboral i formatiu, així com l’existència d’ alternatives habitacionals adaptades a les necessitats de les dones i les seves filles i fills en situació de vulnerabilitat, agreujada per la crisi de la COVID-19, i en especial, per a dones amb diversitat funcional, migrants, racialitzades i persones trans.