Els punts d’assessorament energètic (PAE) de Barcelona, pioners a Catalunya, estan infradotats i tenen esperes de fins a 4 mesos
L’augment de pressupost anunciat per la regidora, si no es complementa, deixaria els PAE en la mateixa situació que el 2017, malgrat un augment del 80% de les llars ateses
L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) s’ha reunit avui amb la segona tinenta d’Alcaldia i regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Eugènia Gay, per traslladar-li la seva preocupació respecte al futur dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE) i compartir les seves propostes de millora, entre les quals es troben la reversió de les retallades que el servei va patir el 2022 i l’augment del seu pressupost en un 20% fins als 2,2 milions d’euros anuals. La reunió ha tingut lloc poques setmanes abans que es publiqui un nou plec de condicions per a la seva gestió, que tindrà un efecte directe sobre la qualitat del servei durant els pròxims dos anys.
Com s’ha denunciat anteriorment, els PAE es troben en una situació extremadament difícil. Malgrat que el nombre de llars ateses no ha parat de créixer des de la seva creació (concretament, un 80% de 2016 a 2023), el pressupost assignat s’ha vist reduït. D’aquesta manera, d’un pressupost anual d’1,8 milions d’euros el 2017 es va passar a 1,5 milions el 2023. Aquesta retallada ha tingut un impacte directe en la qualitat del servei que més endavant es desenvoluparà.
Amb aquest context, la regidora va anunciar el passat mes de novembre a la comissió corresponent que la intenció de l’equip de govern era augmentar el pressupost perquè, en les seves paraules, es permetés “incorporar el nou marc laboral del conveni d’acció social, […], ampliar jornades dels treballadors i treballadores, consolidar la centraleta i centrar i ampliar hores en atenció directa, l’assessorament i l’acompanyament”.
Malgrat aquest compromís, la regidora va afegir a continuació que la idea era que els plans d’ocupació per als seus professionals, que permeten la contractació de persones en situacions d’especial dificultat d’accés al mercat laboral i que actualment gestionen les entitats socials a càrrec dels PAE, s’internalitzin a Barcelona Activa i d’aquesta forma es guanyin 0,3 milions anuals per al servei. Doncs bé, la realitat és que si l’Ajuntament es queda simplement amb aquesta fórmula i no s’augmenta el pressupost total, els PAE es quedarien amb la mateixa quantia neta (és a dir, restant els plans d’ocupació) que el 2017, 1,5 milions anuals, malgrat que el nombre de llars ateses ha patit un increment del 80% respecte llavors.
Infradotar el servei ha tingut conseqüències, tal com s’ha advertit abans. Els PAE van ser concebuts en el seu inici com un equipament dirigit al conjunt de la ciutadania, on qualsevol persona es pogués adreçar per resoldre dubtes sobre subministraments bàsics i rebés un assessorament per tal d’optimitzar les seves factures. Alhora, també buscava la protecció dels col·lectius vulnerabilitzats, tot ajudant en la tramitació dels informes de risc d’exclusió residencial que protegeixen aquests del tall en cas d’impagament o l’accés al bo social elèctric. Amb el pressupost actual, que el 2022 va obligar a reestructurar la plantilla i perdre 2 coordinadors de territori i 8 agents energètics, el temps d’espera s’ha multiplicat exponencialment i, el dia d’avui, a districtes com Nou Barris, una família pot esperar al voltant de 4 mesos per tramitar una ajuda indispensable com és el bo social. A més, cal advertir que, segons les últimes dades disponibles, només un 10% de les persones que pateixen pobresa energètica a la ciutat s’adrecen al servei.
Per aquest motiu, l’ampliació de pressupost no pot només compensar la retallada de 2022, sinó que ha de ser més ambiciosa per tal d’oferir els recursos necessaris per a reduir les llistes d’espera i que els PAE siguin un servei de prevenció i no només de reacció o urgència, com són avui dia. Per això, l’APE entén que l’Ajuntament hauria de revertir la retallada de 2022 i afegir un augment del 20% en el pressupost anual fins als 2,2 milions d’euros, xifra que no només permetria ampliar la jornada laboral de les treballadores, tal com indica la regidora, sinó ampliar significativament el nombre de persones que formen l’equip, tant de la centraleta com els agents energètics destinats a cada territori.
A la reunió d’avui, en la qual també han participat els Comissionats d’Habitatge, Joan R. Riera, i d’Acció Social, Sonia Fuertes, l’APE també ha traslladat la necessitat de millorar les condicions laborals de les treballadores dels PAE −incloent una clàusula als plecs que puntuï millor aquelles candidatures que remunerin per sobre del que marca el conveni d’acció social−, així com el compromís per part de l’Ajuntament d’avaluar objectivament el funcionament dels PAE al cap d’un any d’haver entrat en vigor el nou concurs.
L’Ajuntament de Barcelona no pot mirar cap a una altra banda pel que fa a la lluita contra la pobresa energètica davant dels canvis previstos en el context energètic durant aquest 2024, amb la pujada d’impostos a la factura, com l’IVA o l’impost elèctric o la incertesa davant el futur de l’escut social (vigent fins al 30 de juny). El PSC, com la resta de grups municipals, es van comprometre abans de les eleccions a consolidar els PAE com estructura de ciutat, tot dotant-los de més pressupost. Ara és el moment de passar de les paraules als fets, en una decisió que pot marcar els pròxims dos anys de milers de famílies a tota la ciutat.