El motiu: el procés burocràtic falla per a un alt percentatge (41-62%) de les famílies de les quals no es disposen dades bancàries
La xifra equival a un mínim d’1,7 milions d’euros que no han arribat a les potencials llars beneficiàries
El bo social tèrmic, l’ajut directe que l’Estat va crear el 2019, continua sense arribar al conjunt dels seus potencials beneficiaris. El pagament, que des del 2020 correspon a les comunitats autònomes, té mancances estructurals que fan que en l’última anualitat, la de 2021, un mínim de 6.551 llars catalanes no hagin pogut cobrar les quanties assignades, una xifra que equival a 1.799.599,73 euros si sumem les aportacions de l’Estat i la Generalitat.
L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va realitzar una petició d’informació pública al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural un cop acabada l’última campanya de pagament, per conèixer el seu grau d’aplicació i, gràcies a la resposta obtinguda, compartim amb vosaltres les dades més interessants aportades per l’Administració.
Abans de començar, però, us expliquem breument en què consisteix el bo social tèrmic. Com hem fet menció anteriorment, el mecanisme es crea el 2019 per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i es tracta d’un ingrés directe a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat per a totes les llars beneficiàries del bo social elèctric. La quantia varia segons la zona climàtica del municipi en què es troba l’habitatge i la categoria de vulnerabilitat del bo social (vulnerable o vulnerable sever). La transferència es realitza al compte corrent al qual la família té domiciliada la factura elèctrica, un fet que comporta problemes, ja que un bon nombre de llars vulnerabilitzades no disposen de domiciliació, sinó que opten per pagar les seves factures elèctriques a les oficines de Correus.
Per a aquestes famílies, el Govern estatal crea el 2019 un procediment per poder facilitar les dades bancàries, que permet fer-ho a través d’una pàgina web o l’enviament d’un formulari per correu postal. La gestió de la següent anualitat, la de 2020, ja es transfereix a les comunitats autònomes, que han de crear els seus propis procediments per obtenir aquestes dades bancàries. L’única part positiva és que les dades facilitades el 2020 es conserven de cara al 2021, però, com veurem a continuació, segueixen existint mancances significatives.
Per acabar, és necessari indicar que hi ha un petit ball de xifres en la informació facilitada pel Departament d’Acció Climàtica i, per tal de fer una anàlisi rigorosa, s’ha decidit treballar amb les xifres menors en cas de contradicció, fent notar que es tracta d’un mínim de persones i que podrien ser més les afectades.
1. Nombre de beneficiaris
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
El nombre de beneficiaris del bo social tèrmic d’una anualitat correspon al nombre de llars que tenen accés al bo social elèctric el 31 de desembre de l’any immediatament anterior. Per tant, de les dades obtingudes observem com les llars catalanes acollides als descomptes en les factures elèctriques s’han reduït en 11.685 (un 10%) del final de 2019 a final de 2020.
Aquesta reducció, que coincideix precisament amb l’esclat de la pandèmia de COVID-19, ens fa ser crítics amb l’actual procés de sol·licitud del bo social elèctric, altament burocratitzat, i seguir advocant per la seva automatització, l’única manera real d’arribar a totes les llars que ho necessitarien.
2. Nombre de beneficiaris amb i sense dades bancàries
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
La següent taula ens permet detectar quin és el percentatge de llars que no disposen de la seva factura elèctrica domiciliada i valorar l’èxit de les campanyes per arribar a aquestes. En primer lloc, les dades ens permeten veure el que ja intuíem: un important nombre de famílies vulnerabilitzades paguen els seus rebuts a Correus. El 2020, un 22% del total es troben en aquesta situació. El 2021 no es pot realitzar la mateixa deducció perquè al nombre de llars sense IBAN ja s’ha descomptat aquelles que han facilitat les dades l’any anterior.
Si analitzem l’èxit de les campanyes de difusió del mecanisme per tal que aquelles famílies sense dades bancàries les puguin facilitar, observem el següent:
- Per a l’anualitat 2020, de les 25.359 llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament, 10.871 (un 42%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
- Per a l’anualitat 2021, de les 10.655 llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament, 6.678 (un 62%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
Malgrat que entenem que la xifra de llars potencialment beneficiàries que finalment no accedeixen a l’ajut s’anirà reduint any rere any, pel fet que les dades es conserven un cop facilitades, detectem greus mancances en l’actual procés de difusió. És necessari que la Generalitat estudiï vies per ampliar el percentatge d’èxit, que es troba en el 58% el 2020 i empitjora al 38% el 2021, per tal que ningú es quedi sense la transferència si en té dret.
3. Quantia dels ajuts
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Com hem mencionat anteriorment, la quantia dels ajuts varia segons la zona climàtica −Catalunya només compta amb les zones B, C, D i E− i la categoria de vulnerabilitat del bo social elèctric. També canvia segons l’aportació de l’Estat. El 2020, per exemple, l’ajut es movia entre els 60,29 euros (vulnerable en zona climàtica B) i els 123,94 euros (vulnerable sever en zona climàtica E). El 2021 les aportacions s’amplien i a sobre la Generalitat decideix ampliar-la en un 50% amb fons propis. Això fa que les quanties es moguin entre els 124,38 i els 559,76 euros.
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Aquests quadres facilitats pel Departament, que volen respondre a l’aportació de cada Administració i que ens permeten veure els fons no executats, amaguen una sorpresa. La quantitat de beneficiaris amb i sense IBAN no coincideix amb les del primer quadre, malgrat tractar-se del mateix concepte. Per aquest motiu, en aquest apartat tornarem a calcular els percentatges de llars que s’han quedat sense cobrar el bo social tèrmic en cada anualitat i a l’apartat de conclusions utilitzarem les xifres més reduïdes, optant per una posició més conservadora, malgrat val a dir que les diferències no són molt rellevants.
En aquest cas,
- Per a l’anualitat 2020, de les 25.041 llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament, 10.297 (un 41%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
- Per a l’anualitat 2021, de les 10.655 llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament, 6.651 (un 62%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
Si creuem les dades de les quanties totals dels ajuts amb les de les llars que no han facilitat les dades bancàries un cop finalitzades les campanyes de pagament, podem extreure les partides teòricament no executades. No obstant això, com veurem en el següent apartat, les xifres no coincideixen del tot amb aquelles corresponents a l’execució dels ajuts segons el Departament. De l’anualitat de 2020, veiem que dels 7.456.492,65 euros totals de l’ajut, 719.391,90 (un 9%) no poden arribar als seus destinataris perquè aquests no han facilitat les dades bancàries.
En la següent anualitat, les xifres s’amplien per l’increment de les aportacions. Dels 26.312.736,49 euros totals −un terç dels quals aportats per la Generalitat−, 1.799.559,73 euros (un 6%) no s’han ingressat a llars vulnerabilitzades que hi tenien dret. La suma de les dues anualitats se situa en 2.518.951,63 euros de pressupost públic que no ha arribat a les llars que per la seva condició hi podrien haver accedit, però cal tenir en compte una qüestió: aquelles llars que no faciliten les dades el 2020, però sí el 2021, poden rebre l’ingrés de 2020 un any després.
4. Conclusions
Les xifres exposades fan evident que, malgrat els esforços de la Generalitat per arribar a aquelles famílies vulnerabilitzades de les quals no se’n disposaven dades bancàries, encara queda molt camí per recórrer perquè el bo social tèrmic sigui una realitat per al conjunt de llars catalanes que disposen del bo social elèctric. A més, entre 2020 i 2021, es detecta una preocupant disminució de les llars que accedeixen a aquest últim mecanisme.
Les conclusions de tot el que hem mostrat, doncs, serien:
- Per a l’anualitat 2020, del total de llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament (entre 25.041 i 25.359 segons el quadre), un mínim de 10.297 (un 41%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
- Per a l’anualitat 2021, de les 10.655 llars sense IBAN al principi de la campanya de pagament, un mínim de 6.551 (un 62%) es van quedar sense cobrar l’ajut.
- De l’anualitat de 2020, dels 7.456.492,65 euros totals de l’ajut, 719.391,90 (un 9%) no poden arribar als seus destinataris perquè aquests no han facilitat les dades bancàries.
- El 2021, dels 26.312.736,49 euros totals, 1.799.559,73 euros (un 6%) no s’han ingressat a llars vulnerabilitzades que hi tenien dret.
- La suma entre 2020 i 2021 arriba a 2.518.951,63 euros de pressupost públic que teòricament no ha arribat a les llars que per la seva condició hi podrien haver accedit, tenint en compte que algunes famílies sí que han rebut finalment l’ingrés de 2020 si el 2021 han facilitat les dades bancàries.
Podeu accedir a la resolució del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de la qual s’ha facilitat tota la informació a través d’aquest enllaç.