Amb la fi de l’estat d’alarma, permetrem una onada de talls?

A deu dies del 9 de maig, seguim sense notícies de si s’ampliarà la moratòria de talls de subministraments vigent fins aleshores

És imprescindible ampliar la protecció fins a l’aprovació de mesures estructurals

Barcelona, 29 d’abril de 2021

Queda poc més d’una setmana perquè deixi d’estar en vigor l’actual estat d’alarma i algunes de les mesures associades a aquest. Una d’elles és la moratòria de talls de subministrament d’electricitat, gas i aigua per a famílies vulnerabilitzades, aprovada mitjançant un decret-llei estatal a finals de desembre, que es mantindrà vigent fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021. A partir de llavors, qualsevol empresa subministradora podrà promoure el tall de subministrament a una família que hagi realitzat un sol impagament, obrint la porta a una onada de talls des d’aquesta data.

El passat 14 d’abril el president de Govern Pedro Sánchez va anunciar al Congrés la seva voluntat de no prorrogar l’estat d’alarma, però sí d’ampliar durant tres mesos totes les mesures de protecció social en matèria de desnonaments i contractació de lloguer d’habitatges. En la seva compareixença, el president no va fer referència expressa a la moratòria de talls. Des de llavors, cap representant del Govern ha aclarit si la pròrroga de part de l’anomenat “escut social” inclourà la garantia de subministrament d’aigua i energia a usuàries vulnerables i fins al moment, i mancant deu dies per a la data, no s’ha aprovat cap disposició referent a això.

Per això, les mateixes entitats que anem reclamant mesures valentes al Govern des de fa mesos vam començar el passat 9 d’abril la campanya #TicTacCortes, en la qual vam advertir dels enormes riscos que suposaria no mantenir l’actual moratòria fins que es materialitzin mesures estructurals que superin les actuals i deficients eines de protecció.

Diferents ministeris porten mesos treballant en una reforma de l’actual bo social elèctric, una mesura que té enormes mancances —després d’una complicada burocràcia, només ofereix descomptes del 25% o del 40% sobre la factura— i no arriba al conjunt de la població afectada per pobresa energètica. El setembre de 2020, el nombre de llars acollides es va enfonsar després d’acabar la pròrroga automàtica decretada pel Govern arran de la crisi sanitària. D’1.315.019 famílies beneficiàries, es va passar a 1.168.542, un 11,1% menys.

Així doncs, diferents entitats de tot l’Estat hem dut a terme trobades amb la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el ministre de Consum, Alberto Garzón i els seus respectius equips, per plantejar propostes concretes per tal de protegir els milers de famílies que no poden fer front a les seves factures de subministraments bàsics. Cal destacar en aquest sentit que les diferents moratòries aprovades pel Govern al llarg de l’últim any no han plantejat cap solució en relació amb els deutes acumulats per les famílies durant aquest temps.

En virtut de tot això, aquestes entitats reclamem les següents mesures amb caràcter urgent:

  • Principi de precaució que obligui les empreses subministradores a consultar als Serveis Socials sobre la situació de la família abans de qualsevol tall i a garantir el subministrament si es produeix una situació de vulnerabilitat.
  • Redefinició de la figura del consumidor vulnerable, que entre altres qüestions abasti els tres subministraments i incrementi els límits de renda, per respondre a la realitat social de la ciutadania.
  • Període de carència sense talls en tot l’àmbit domèstic mentre les anteriors mesures no s’implementin.
  • Costos de la pobresa energètica assumits per les empreses. Les factures impagades que derivin de l’aplicació del principi de precaució se sufragaran, de conformitat amb un posterior desenvolupament reglamentari, a través d’un sistema de finançament participat en el 100% per les pròpies companyies de tots els segments implicats.
  • En el cas d’empreses subministradores d’energia, tancament de convenis amb les companyies subministradores per sufragar les factures impagades per famílies vulnerabilitzades durant l’últim any i fins que no s’implementin les mesures definitives.

Pel que respecta a l’últim punt, el conveni tancat a Catalunya amb Endesa fa un mes, a través del qual la companyia assumeix més del 73% dels impagaments de famílies en situació de vulnerabilitat entre 2015 i 2020, obre el camí perquè es formalitzin acords similars en el conjunt de l’Estat amb les empreses implicades. En un moment de màxima fragilitat com l’actual, les empreses que fan negoci amb serveis essencials i béns bàsics per a la vida, com l’energia i l’aigua, han de responsabilitzar-se dels efectes de la pobresa energètica.

Ara la pilota està a la teulada del president Sánchez, la ministra Ribera i la resta del Govern de coalició format pel PSOE i Unidas Podemos. Després de tot el viscut, deixarem a l’estacada a milers de famílies? No podem permetre, a les portes d’una crisi social i econòmica sense precedents, que es pugui produir una onada de talls de subministrament.

 

Aliança contra la Pobresa Energètica

Plataforma Aigua és Vida

Ecologistas en Acción

Enginyeria Sense Fronteres

Plataforma por un Nuevo Modelo Energético

Red Agua Pública