Després de la pressió de la ciutadania organitzada, el Govern central impulsa finalment una moratòria durant l’estat d’alarma per als subministraments d’electricitat, gas natural i aigua
La mesura protegirà les famílies amb bo social i a les que compleixin els requisits per accedir-hi, però compta amb algunes llacunes molt preocupants
22 de desembre de 2020
Finalment la pressió ha fet efecte. Després de més d’un mes de campanya, les entitats socials hem aconseguit que la ministra Teresa Ribera, al capdavant del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, cedeixi en les seves primeres intencions i impulsi una nova moratòria de talls de subministraments mentre es trobi en vigor l’actual estat d’alarma. La mesura, que no serà tan garantista com la moratòria del mes d’abril, cobrirà els subministraments d’electricitat, gas natural i aigua i es beneficiaran aquelles famílies que disposin del bo social elèctric o que compleixin els requisits per accedir a aquest.
Cal destacar que la present anàlisi es basa en el text filtrat als mitjans de comunicació i les informacions publicades pel mateix ministeri, a l’espera de la seva publicació definitiva en el BOE, prevista per al dia de demà. Segons la informació rebuda, la prohibició de talls es reflectiria en una disposició addicional amb tres apartats, que desenvolupen el seu abast i els possibles beneficiaris.
En primer lloc, la protecció abastaria tan sols l’horitzó temporal de l’actual estat d’alarma, prorrogat fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021 pel Reial Decret 956/2020. Segons el text, la garantia inclouria els subministraments d’energia elèctrica, gas natural i aigua. Les persones protegides serien “aquells consumidors en els quals concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d’exclusió social, definides en els articles 3 i 4 de Reial Decret 897/2017”.
A més, s’estendria la protecció a “aquelles persones que, no podent acreditar la titularitat del contracte de subministrament, compleixin els requisits que donen dret al reconeixement de la condició de consumidor vulnerable o vulnerable sever, d’acord amb l’article 3 de Reial Decret 897/2017”. Aquest article està pensat per a aquelles famílies que, a causa de la seva situació en l’habitatge (lloguer d’habitacions, inquilins amb el contracte a nom del propietari), no disposin de la titularitat del contracte. Les mateixes haurien d’acreditar davant la companyia subministradora la seva condició de consumidores vulnerables mitjançant un informe de Serveis Socials o d’entitats del Tercer Sector col·laboradores de l’Administració General de l’Estat.
En aquest sentit, la primera de les llacunes detectades es troba en la definició de consumidor vulnerable del Reial Decret 897/2017, que obliga les famílies a estar acollides al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), és a dir, a tenir el seu subministrament elèctric en l’anomenat mercat regulat. En un escenari ideal, desitjaríem que tots els consumidors vulnerables tinguessin contractada la tarifa PVPC i comptessin amb el corresponent bo social. No obstant això, fins a un 30,4% dels espanyols desconeixen l’existència del bo social. Aquest grau de desconeixement ve associat al fet que, segons dades de la CNMC, el 2019 un 62% dels punts de subministrament (molts d’ells de famílies vulnerables) tenien contractada una tarifa en el mercat lliure. Aquestes dades corroboren una situació que veiem quotidianament en les nostres assemblees i intervencions directes amb persones afectades: moltes famílies vulnerables es troben encara en mercat lliure i no disposen de bo social. Aquestes famílies no estarien protegides enfront del tall.
D’altra banda, també caldria destacar que la protecció general només inclouria aquelles famílies que compleixen amb els requisits històrics del bo social (articles 3 i 4 de Reial Decret 897/2017), però no als nous beneficiaris afectats per la crisi de la COVID-19 (article 28 del Reial Decret-llei 11/2020). En aquests casos, només evitarien el tall aquelles llars amb menors de 16 anys, persones amb discapacitat o dependents.
El segon dels problemes detectats és que no queda clar si per accedir a la protecció les famílies han de disposar del bo social elèctric en vigor o n’hi ha prou amb complir amb els requisits, tenint en compte que s’esmenta que aquestes han de presentar l’última factura elèctrica en la qual es contempli que són beneficiàries del bo social per a evitar el tall de gas o aigua. Així mateix, l’apartat tercer part d’aquestes mateixes premisses, només es dirigeix a aquelles que no puguin “acreditar la titularitat del contracte de subministrament”. Per tant, què passa amb les persones que compleixen els requisits, tenen el contracte al seu nom, però no disposen de bo social? Al nostre entendre, hi ha dubtes sobre si estarien protegides del tall abans d’accedir als descomptes del bo social, un tràmit que pot trigar mesos, sense tenir en compte el desconeixement abans esmentat.
En tercer lloc, la disposició addicional estableix que la família és qui ha d’acreditar la seva situació davant la companyia (o els Serveis Socials o entitats socials en el cas que el contracte no estigui al seu nom). Creiem que, un cop més, situar la responsabilitat en les famílies i no en les entitats subministradores, és un error.
Al mateix temps, no s’inclou cap referència a qui assumirà el cost de les factures que les famílies no puguin pagar. Generarà això un endeutament més en aquestes mateixes famílies?
Per això, des de les entitats iniciem una campanya per fer arribar les nostres propostes al ministeri. El passat 19 de novembre ens vam reunir amb la ministra Ribera, la secretària d’Estat, Sara Aagesen i els seus equips per proposar tres mides claus:
- Principi de precaució que obligui les companyies a preguntar als Serveis Socials sobre la situació de la família abans de qualsevol tall i a garantir el subministrament si es produeix una situació de vulnerabilitat. Al seu torn, les factures impagades que derivin de l’aplicació d’aquest mecanisme se sufragaran, de conformitat amb un posterior desenvolupament reglamentari, a través d’un sistema de finançament participat en el 100% per les mateixes companyies de tots els segments implicats.
- Redefinició de la figura del consumidor vulnerable, que abasti els tres subministraments i incrementi els límits de renda, per a respondre a la realitat social de la ciutadania.
- Període de carència sense talls en tot l’àmbit domèstic mentre les anteriors mesures no s’implementin.
Unes setmanes després, i davant el bloqueig del ministeri, recaptem el suport de fins a deu grups polítics amb representació parlamentària, que van signar un manifest advocant per la implementació d’aquestes mesures i urgint a la ministra Teresa Ribera i al Govern de Pedro Sánchez a protegir de forma integral a les famílies que pateixen la pobresa energètica.
És evident que la prohibició de tall que s’anunciarà avui és un pas endavant, que neix gràcies a la pressió de la ciutadania organitzada. Així i tot, les llacunes detectades ens preocupen, ja que entenem que moltes famílies es quedaran al marge de la protecció.
En plena pandèmia és necessari garantir l’accés a l’energia i el dret humà a l’aigua. Exigim mesures de xoc amb major cobertura per fer front a l’escenari actual, però també l’adopció d’iniciatives legislatives i canvis estructurals que deixin de considerar els subministraments bàsics com a mers serveis mercantils per a considerar-los autèntics drets exigibles.
Perquè no hi ha vida digna sense subministraments garantits: per la fi dels talls.