Enginyeria Sense Fronteres presenta l’estudi “Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona: Una mirada des dels drets energètics de la infància” en què APE hem col·laborat
El 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, arribant al 35% a districtes com Nou Barris.
Efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat, entre les conclusions de l’estudi.
L’actual emergència sanitària i les mesures per dificultar la transmissió de la COVID-19 han centrat l’atenció cap a les cases, on gran part de la població passa els seus dies de confinament. Un altre debat que ha ocupat l’agenda mediàtica ha estat la necessitat de permetre les sortides dels infants, un col·lectiu especialment sensible pel que fa a la protecció dels seus drets. Però, què passa quan els infants viuen en habitatges amb els subministraments bàsics amenaçats?
Aquest és el contingut de l’estudi d’Irene González Pijuan per a Enginyeria Sense Fronteres, en el que revisant l’àmplia bibliografia i altres estudis i a través d’una metodologia qualitativa i participada, intenta respondre a aquestes preguntes. La dificultat per definir la Pobresa Energètica amb uns criteris compartits és la primera dificultat per mesurar l’abast de la situació. En qualsevol cas podem comptar que a Catalunya són unes 380.000 les famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides de subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.
Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Pel que fa a la salut física, els principals efectes són la freqüència més gran, intensitat i permanència de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, així com els problemes relacionats amb una nutrició inadequada. La població adolescent és la més afectada per les situacions d’estrès, culpabilitat o estigma, que pot estar relacionat per exemple amb la manca d’higiene personal. Segons l’estudi, els adolescents sota precarietat energètica tenen 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. Respecte al rendiment educatiu, la propensió més gran a la malaltia es tradueix en un major absentisme, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.
L’estudi para especial atenció a l’amenaça per la pròpia seguretat dels infants i adolescents que suposa el tall d’aquests subministraments. En tractar-se de recursos imprescindibles per cobrir les necessitats bàsiques, les famílies utilitzen alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple d’això són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb el gran risc d’electrocucions, incendis o intoxicacions que això suposa. Segons una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.
La investigació de la Irene González Pijuan no només analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la. La principal és la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.
Descarrega l’estudi
