Assessorament 28 d’octubre de 2026

Avui, a l’assessorament col·lectiu, hem compartit situacions molt diverses que ens recorden la importància de conèixer els nostres drets energètics i de disposar d’espais on compartir el coneixement acumulat de totes les persones assistents.

L’Alexandra, de Sant Feliu, va rebre unes factures estimades amb imports molt elevats que li impedien accedir al descompte del bo social. Fa un any vam aconseguir que li fessin una refacturació. Tanmateix, la setmana passada la va trucar una empresa de recobrament que li reclamava, de molt males maneres, un suposat deute amb Endesa corresponent al 2024. L’Alexandra disposa de l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial (IRER) i, per aquell any, aquest deute està condonat. De totes maneres, tenint l’IRER, aquest empresa no hauria de posar-se en contacte amb ella.

La Dolores, de Lleida, s’ha connectat a l’assessorament col·lectiu amb dubtes sobre la situació de la Llei 24/2015. Havia de renovar l’IRER, però des de Serveis Socials no li van tramitar la renovació al·legant que la llei havia deixat de ser vigent. Actualment, l’iRER continua vigent per a l’aigua, però no per a la llum i el gas. Alguns ajuntaments continuen utilitzant-lo, mentre que d’altres ja no ho fan. En aquest context, el bo social és l’eina de protecció davant dels talls de subministrament elèctric. La Dolores ja l’ha renovat i disposa d’aquesta protecció fins al desembre del 2026.

També li preocupa acumular deute i haver de pagar les factures pendents. El conveni entre la Generalitat i Endesa va deixar de tenir vigència a finals de l’any passat. Els deutes acumulats fins al 2025 seran condonats, però queda pendent resoldre què passarà amb els generats a partir del 2026, fins que es posi en marxa el Fons d’Atenció Solidària, que hauria d’incloure més companyies, a banda d’Endesa. Encara no se’n coneix la data exacta de desplegament, tot i que està previst que sigui durant el 2027.

L’Ana Gabriela va venir a l’assessorament fa unes setmanes perquè no tenia aigua i estava a punt de donar a llum. Gràcies a l’acompanyament col·lectiu, vam aconseguir que li instal·lessin un comptador social d’aigua, que ja té en funcionament. Malauradament, Agbar no es fa càrrec del cost de la instal·lació. Per assumir aquesta despesa, d’uns 300 euros, pot adreçar-se a Serveis Socials i demanar que n’hi cobreixin una part.

La Mariella, de Barcelona, va arribar a la ciutat fa dos mesos i va ser víctima d’una estafa per part d’una immobiliària: no li van fer cap contracte i es van quedar els diners. És mare sola i, fa un parell de setmanes, li van tallar la llum i l’aigua, però va aconseguir restablir els subministraments fent una nova instal·lació. Ara li preocupa que li tornin a tallar i vol posar-los al seu nom per poder pagar les factures. El primer pas és empadronar-se, un tràmit que ja ha iniciat. Un cop ho hagi aconseguit, pot adreçar-se al Punt d’Assessorament Energètic (PAE), des d’on poden ajudar-la a tramitar l’alta dels subministraments al seu nom, encara que la situació de l’habitatge sigui irregular.

L’Oussama, d’Arenys de Mar, fa dos mesos que està sense llum ni aigua. Li han retirat fins i tot els comptadors. Té un fill menor a càrrec i moltes dificultats per fer els tràmits, perquè treballa lluny del domicili i no parla català ni castellà. Ja ha iniciat el procés d’empadronament, però denuncia haver patit actituds racistes per part dels Serveis Socials, que no l’estan ajudant. Segons explica, li han arribat a dir que les persones com ell venen aquí a tenir fills i que no saben cuidar-los.

Davant d’aquesta situació, cal actuar amb urgència per garantir-li l’accés als subministraments bàsics. Pel que fa a la llum, com que disposa del CUPs, pot intentar tramitar una nova alta amb una companyia elèctrica. Atès que té dificultats per comunicar-se en català i castellà, pot demanar suport a una altra persona perquè l’ajudi a fer les gestions.

L’Andrea, de Barcelona, és el d’una persona que ha rebut dues factures consecutives amb imports diferents en concepte de deute, unes quantitats que no pot assumir. Des del Punt d’Assessorament Energètic li han recomanat pagar-les, però durant l’assessorament hem abordat la seva situació i li hem recomanat que no les pagui sense abans aclarir l’origen del deute i les proteccions que li corresponen, tenint en compte que disposa del bo social i no pot fer front a aquests imports.

Tree, de Badalona, fa sis mesos que està sense aigua i té els seus pares dependents a càrrec. Agbar li ha rebutjat l’IRER al·legant un deute de 25.000 euros per una suposada fuita d’aigua. Per poder avançar en la resolució del cas, és important que demani a la companyia que li comuniqui per escrit els motius de la negativa. També pot adreçar-se a l’Agència Catalana del Consum per presentar una reclamació i intentar desbloquejar la situació.

Finalment, la Hanan, de Barcelona, ha rebut factures molt elevades tant de llum com d’aigua. Ha comprovat que no hi ha cap fuita, però no pot assumir-ne el cost. Com que disposa del bo social, compta amb protecció davant dels talls de llum en els termes que estableix la normativa vigent.

Una vegada més, l’assessorament col·lectiu ens permet compartir eines, resoldre dubtes i acompanyar persones que es troben amb dificultats per garantir l’accés a uns subministraments tan bàsics com l’aigua i l’electricitat.