Preguntes freqüents sobre la sentència del Tribunal Constitucional relativa a la Llei 24/2015

Què ha passat?

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals dos apartats de la Llei 24/2015, la llei catalana  que es va impulsar mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica.

En concret, la sentència anul·la els articles 6.4 i 9.4, que regulaven el procediment que havien de seguir les empreses subministradores abans de suspendre els subministraments de llum i gas per impagament.

Quins articles s’han anul·lat?

La sentència afecta dos preceptes molt concrets de la Llei 24/2015.

El primer és l’article 6.4, que regulava el conegut principi de precaució. Aquest article establia que, abans de suspendre un subministrament per impagament, la companyia havia de demanar un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es trobava en situació de risc d’exclusió residencial.

El segon és l’article 9.4, que regulava el conegut silenci positiu. Aquest precepte obligava els serveis socials a emetre aquest informe en un termini màxim de quinze dies. Si transcorregut aquest termini no hi havia resposta, la llei considerava que la persona es trobava efectivament en situació de risc d’exclusió residencial.

Aquests dos mecanismes funcionaven de manera complementària. D’una banda, garantien que els serveis socials intervinguessin abans de qualsevol tall de subministrament i, de l’altra, evitaven que els retards de l’Administració acabessin perjudicant les persones més vulnerabilitzades.

Per què el Tribunal Constitucional els ha anul·lat?

El Tribunal Constitucional considera que els articles 6.4 i 9.4 de la Llei 24/2015 envaeixen competències que corresponen a l’Estat.

Segons la sentència, és l’Estat qui té la competència per regular les condicions en què es poden suspendre els subministraments de llum i gas i per establir el règim de protecció de les persones consumidores vulnerables.

Per aquest motiu, el Tribunal conclou que Catalunya no podia establir un procediment que protegeixi més que el previst a la normativa estatal, perquè considera que aquesta regulació correspon exclusivament a l’Estat.

La sentència elimina tota la protecció contra els talls de subministrament?

No.

La sentència elimina un mecanisme concret de protecció previst per la Llei 24/2015, però continuen existint altres mesures de protecció regulades per la normativa estatal.

A més, és important tenir present que la sentència només afecta els subministraments d’electricitat i gas. Tot i que la Llei 24/2015 també regula la protecció davant dels talls d’aigua, el Tribunal Constitucional no ha anul·lat aquesta part de la llei perquè l’abastament d’aigua no és una competència exclusiva de l’Estat. Per aquest motiu, la protecció davant dels talls d’aigua continua plenament vigent.

Pel que fa a l’electricitat i al gas, el marc de protecció estatal protegeix determinats consumidors vulnerables, encara que, en diversos aspectes, ofereixen un nivell de protecció inferior al que preveia la Llei 24/2015.

Quina protecció ofereix actualment la normativa estatal?

Respecte a la llum i el gas, la normativa estatal estableix actualment dos nivells de protecció: un marc estructural, de caràcter permanent, i un marc temporal, aprovat en el marc de l’escut social.

El marc estructural (només per al subministrament elèctric)

L’article 52.4 de la Llei 24/2013, del sector elèctric, estableix diversos supòsits en què no es pot interrompre el subministrament elèctric.

D’una banda, aquesta protecció s’aplica amb independència de si la persona és beneficiària del bo social quan al domicili hi resideix una persona que depèn d’un equip mèdic imprescindible per mantenir-se amb vida.

D’altra banda, també protegeix determinades llars beneficiàries del bo social elèctric, concretament quan:

  • hi resideix una persona menor de 16 anys;
  • hi resideix una persona amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%;
  • hi resideix una persona amb un grau II o III de dependència reconegut;
  • el titular del contracte té la consideració de consumidor vulnerable sever en risc d’exclusió social, és a dir, quan és beneficiari del bo social, els serveis socials acrediten aquesta situació i una administració pública assumeix almenys el 50% de l’import de la factura, d’acord amb el procediment previst a l’article 20 del Reial decret 897/2017.

Aquestes proteccions tenen caràcter permanent i continuaran vigents amb independència de la sentència del Tribunal Constitucional.

El marc temporal: l’escut social (electricitat, gas i aigua)

A aquestes garanties s’afegeixen les mesures extraordinàries aprovades pel Reial decret llei 7/2026.

En el cas de l’electricitat, aquesta normativa amplia considerablement la protecció: durant la seva vigència, totes les llars beneficiàries del bo social elèctric queden protegides davant la interrupció del subministrament per impagament, encara que no hi resideixi cap menor de 16 anys, cap persona amb discapacitat, cap persona en situació de dependència o una persona electrodependent.

Pel que fa al gas i a l’aigua, l’escut social també impedeix la interrupció del subministrament a les llars beneficiàries del bo social elèctric, que poden acreditar aquesta condició. Per fer-ho, és suficient presentar a la companyia subministradora l’última factura de la llum en què consti que la llar és beneficiària del bo social elèctric. Això evita haver de tramitar un procediment específic davant de cada empresa subministradora.

A més, la normativa preveu mecanismes perquè les persones que compleixen els requisits de vulnerabilitat, però no són titulars del contracte també puguin acreditar aquesta situació, mitjançant un certificat emès pels serveis socials o per un mediador social.

Aquest règim extraordinari forma part de les mesures de l’escut social i, actualment, té garantida la seva vigència fins al 31 de desembre de 2026.

En què es diferencia del model de la Llei 24/2015?

Tot i que la normativa estatal continua protegint moltes llars vulnerabilitzades, el seu funcionament és diferent del que preveia la Llei 24/2015.

Tots dos sistemes tenen en compte la situació econòmica de la llar, però ho fan de manera diferent. La normativa estatal defineix la vulnerabilitat a partir dels requisits per accedir al bo social elèctric, utilitzant com a referència l’IPREM i una sèrie de categories establertes pel Reial decret 897/2017.

En canvi, la Llei 24/2015 vinculava la protecció a la situació de risc d’exclusió residencial, acreditada pels serveis socials, i prenia com a referència l’IRSC, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. En alguns supòsits, els llindars econòmics previstos per la normativa catalana eren més elevats que els del bo social estatal, fet que permetia protegir llars que no reunien els requisits per accedir al bo social. Per exemple, una unitat de convivència podia ser considerada en situació de risc d’exclusió residencial amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, o fins a 3 vegades l’IRSC en casos de discapacitat o gran dependència.

Per aquest motiu, el model de la Llei 24/2015 podia protegir llars que, malgrat trobar-se en una situació de vulnerabilitat, quedaven fora del sistema estatal de protecció.

Per què es considera que la protecció catalana era més garantista?

La principal diferència entre els dos sistemes és que la Llei 24/2015 situava els serveis socials al centre del procediment de protecció, mentre que la normativa estatal vincula la major part de les garanties al bo social elèctric.

Abans que una empresa pogués suspendre el subministrament de llum o gas, la Llei 24/2015 obligava la companyia a demanar un informe als serveis socials municipals per determinar si la unitat familiar es trobava en situació de risc d’exclusió residencial. A més, si els serveis socials no responien en un termini de quinze dies, la llei considerava acreditada aquesta situació mitjançant el mecanisme conegut com a silenci positiu. D’aquesta manera, els retards administratius no podien acabar perjudicant la persona afectada.

La normativa estatal també preveu que les empreses elèctriques comuniquin els impagaments a l’Administració autonòmica abans que es pugui produir la suspensió del subministrament. Aquesta comunicació té com a finalitat que l’Administració conegui aquestes situacions i pugui adoptar, si escau, les mesures que consideri oportunes.

Tanmateix, aquesta comunicació no impedeix per si mateixa el tall del subministrament ni condiciona el procediment, a diferència del sistema previst per la Llei 24/2015, en què l’informe dels serveis socials era un requisit previ abans que es pogués produir la interrupció del servei. A Catalunya, aquest mecanisme estatal pràcticament no ha tingut aplicació fins ara perquè el procediment de la Llei 24/2015 era el que regia la protecció davant dels talls. Després de la sentència, aquest procediment passarà previsiblement a tenir un paper molt més rellevant en la detecció de situacions d’impagament.

Una altra diferència important és l’abast de les persones protegides. El model estatal articula bona part de la protecció a través del bo social elèctric, però diferents estudis han posat de manifest que fins a un 80% de les llars que compleixen els requisits per accedir-hi no l’han sol·licitat o no en són beneficiàries. Això fa que moltes persones potencialment protegides quedin, a la pràctica, fora del sistema.

En canvi, la Llei 24/2015 permetia als serveis socials valorar directament la situació de vulnerabilitat de cada unitat familiar i, a més, establia en alguns casos llindars econòmics més amplis que els previstos per a l’accés al bo social, fet que ampliava el nombre de llars que podien quedar protegides.

És la primera vegada que el Tribunal Constitucional anul·la mesures similars?

No.

Aquesta sentència s’inscriu en una línia jurisprudencial iniciada fa anys.

Anteriorment, el Tribunal Constitucional ja havia declarat inconstitucionals altres disposicions aprovades per Catalunya i per altres comunitats autònomes que regulaven mecanismes propis de protecció davant els talls de subministrament, en considerar que aquesta regulació correspon a l’Estat.

La resolució actual segueix aquesta mateixa doctrina.

Què he de fer si rebo un avís de tall?

Si reps un avís de tall de llum, gas o aigua, no esperis que es produeixi la interrupció del subministrament. Com més aviat actuïs, més opcions haurà d’evitar-la.

Et recomanem que segueixis aquests passos:

  • Posa’t en contacte amb els serveis socials o oficina d’assessorament energètic del teu municipi perquè puguin valorar la teva situació i orientar-te sobre les ajudes disponibles.
  • Comprova si compleixes els requisits per sol·licitar el bo social elèctric. Si encara no el tens i compleixes els requisits, tramitar-lo pot donar-te accés a importants mesures de protecció davant dels talls de subministrament.
  • Contacta amb la companyia subministradora per conèixer l’estat del procediment i informar de la teva situació.
  • Si ja ets beneficiari del bo social elèctric, informa’n la companyia subministradora de gas, ja que la normativa de l’escut social permet acreditar la situació de vulnerabilitat simplement presentant una factura de la llum on consti que ets beneficiari del bo social.

No cal comunicar-ho a la companyia elèctrica, perquè és la mateixa comercialitzadora que aplica el bo social a la factura i ja disposa d’aquesta informació.

Pel que fa al subministrament d’aigua, aquesta acreditació no és necessària, ja que la sentència del Tribunal Constitucional no ha modificat el règim de protecció previst per la Llei 24/2015.

  • Si no ets titular del contracte de subministrament, no donis per fet que no tens dret a la protecció. En determinats supòsits, la normativa estatal permet acreditar la situació de vulnerabilitat mitjançant un certificat emès pels serveis socials o per un mediador social.
  • Si vius a Catalunya, contacta amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Podem assessorar-te sobre els teus drets, revisar el teu cas i acompanyar-te en les gestions necessàries. Aquí trobaràs la informació sobre els nostres assessoraments col·lectius.

No totes les situacions són iguals. La protecció aplicable pot variar en funció del tipus de subministrament, de la situació econòmica de la unitat familiar, de si disposes del bo social elèctric o de si et trobes en algun dels supòsits de protecció especial previstos per la normativa.

Per això és important buscar assessorament tan aviat com sigui possible.

Quina és la posició de l’APE?

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica considerem que aquesta sentència representa un retrocés en la protecció efectiva del dret als subministraments bàsics.

Durant gairebé una dècada, el procediment previst per la Llei 24/2015 ha permès detectar situacions de vulnerabilitat abans que es produïssin talls de llum o gas, convertint els serveis socials municipals en una peça clau per garantir el dret a una vida digna.

Tot i que continuen existint mecanismes de protecció a la normativa estatal, aquests són més restrictius i, en alguns casos, de caràcter temporal. Per això continuarem defensant que les administracions públiques han d’adoptar mesures estables i eficaces que garanteixin que cap persona vulnerabilitzada es quedi sense subministraments bàsics.