A/A: Excm. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, alcalde de Barcelona
Benvolgut,
T’escrivim des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) per compartir la nostra preocupació sobre l’estat actual i futur dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE) de l’Ajuntament de Barcelona, un servei que entenem clau per a la lluita contra la pobresa energètica i la garantia de drets de les llars vulnerabilitzades de la ciutat. En aquest sentit, aquests equipaments es troben el dia d’avui infradotats i això ha ocasionat un empitjorament de l’atenció que les persones usuàries reben. Per aquest motiu, tenint en compte que l’actual licitació acabarà l’estiu de 2024 i davant la publicació d’un nou conjunt de plecs en els mesos que venen, considerem que ara és el moment que l’actual govern municipal mostri el seu compromís envers aquesta problemàtica i aprovi un augment del pressupost i dels recursos assignats a aquests PAE.
Com hem avançat, el servei es troba en una situació crítica. Tal com s’indica als plecs, l’objectiu principal dels Punts d’Assessorament Energètic és combatre la situació de pobresa energètica, garantir els drets que contempla la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, especialment de les més vulnerables. El 2016, any del primer concurs, l’Ajuntament va marcar un pressupost de 3,6 milions d’euros per 24 mesos. El primer any complet de servei, el 2017, els PAE van atendre un total de 8.432 llars, que equivalen a 17.831 persones. Sis anys més tard, el 2022, el govern municipal inexplicablement va reduir el pressupost assignat a 3,1 milions d’euros, fet que va obligar a reestructurar la plantilla i perdre 2 coordinadors de territori i 8 agents energètics. Malgrat aquesta reducció, el servei no ha parat de créixer any a any pel que fa al nombre de llars usuàries i el 2023 –tenint en compte que encara no ha acabat– s’ha atès 15.921 llars, l’equivalent a 33.612 persones.
Com és possible doncs duplicar gairebé el nombre de llars usuàries amb un pressupost un 15% inferior? Doncs oferint un servei pitjor en molts casos. Les llistes d’espera han anat augmentant progressivament, per exemple, una cita prèvia a l’oficina de Nou Barris, el districte amb més llars usuàries de la ciutat, pot demorar-se fins a quatre mesos. A més, malgrat que un dels objectius del servei, com hem indicat abans, és la millora de l’eficiència de les llars barcelonines, la realitat és que per càrrega de feina els PAE només poden donar resposta a situacions d’urgència com la tramitació d’informes de risc d’exclusió residencial per a evitar el tall i la seva periòdica renovació. A més, és públic que aquesta càrrega també està passant factura a l’equip humà, que està compost principalment per dones que han accedit al seu lloc de treball a través d’un pla d’ocupació i que després veuen com tenen un sou força precaritzat pel grau d’especialització del qual disposen.
Davant d’aquesta situació, el passat mes d’abril vam impulsar una ronda de reunions amb les principals forces polítiques de la ciutat, en les quals vam presentar un document amb tres mesures que consideràvem cabdals per fer front a la pobresa energètica a Barcelona. La primera proposta, relativa als PAE, establia el següent:
- Consolidació dels Punts d’assessorament energètic com estructura de ciutat: mantenir l’actual estructura d’aquests equipaments, dotar-los de més pressupost per tal de reduir els temps d’espera -que el dia d’avui pot arribar als quatre mesos en algun districte- i garantir l’atenció presencial sense cita prèvia a les oficines.
El conjunt de grups municipals amb qui ens vam reunir van signar el text, tot mostrant la seva conformitat amb les mesures contemplades i establint el seu compromís de cara al nou mandat. La trobada amb el PSC es va produir el 19 d’abril i hi van participar el Joan R. Riera, actual comissionat d’habitatge, i la Raquel Gil, actual regidora del Districte de Sants-Montjuïc, entre altres càrrecs. Ambdós van compartir els objectius del document i es van avenir a signar-lo. Aquest compromís va ser recordat a la sessió plenària del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, celebrada al Saló de Cent el passat 13 de novembre.
Entenent que el nou plec de condicions ja s’està elaborant i serà publicat a molt tardar el pròxim mes de febrer de 2024; som conscients que ens trobem en un moment clau per incloure aquelles modificacions respecte de l’anterior, que ajudi a millorar el servei i a dotar-lo dels recursos necessaris per a satisfer les necessitats de persones treballadores i usuàries. En aquest nou plec de condicions, reclamem:
- Augment del pressupost per revertir la retallada del 2022 i ampliar-lo respecte del de 2016, tenint en compte que s’ha gairebé duplicat des de llavors el nombre de llars ateses.
- Millora de les condicions laborals de les persones treballadores, amb la inclusió d’una clàusula que assigni més puntuació a aquella candidatura que remuneri les seves treballadores per sobre del que s’estableix al Conveni Col·lectiu de Catalunya d’Acció Social.
El passat 20 de novembre ens vam posar en contacte amb la segona tinenta d’Alcaldia i regidora de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, la Maria Eugènia Gay, per tal de concertar una trobada presencial per traslladar-li aquestes peticions i compartir amb ella el nostre punt de vista sobre la situació de pobresa energètica a la ciutat. El dia d’avui, no hem rebut cap mena de resposta al respecte. Això ens va portar a contactar el 27 de novembre amb els regidors del PSC que participen en la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports i amb el mateix comissionat d’habitatge perquè intermediessin per aconseguir aquesta reunió, sense que això tampoc hagi donat els seus fruits.
Per tot això, t’escrivim com a màxim responsable polític de la ciutat, per tal de reclamar aquesta trobada presencial amb la regidora i poder discutir d’aquest tema amb la figura política competent en la matèria, abans que els nous plecs siguin publicats i es faci impossible introduir les millores que plantegem. Barcelona i els PAE han estat referents en els últims anys en aquesta qüestió, motiu pel qual la iniciativa s’ha replicat amb èxit a desenes de municipis catalans amb diferents lideratges polítics. Això demostra que, com indiquem al nostre document de compromisos, els PAE han de ser considerats com una autèntica estructura de ciutat, i per això han de ser dotats dels recursos suficients i necessaris per garantir els drets bàsics de tota la ciutadania, i especialment la més vulnerabilitzada.
Atentament,
Aliança contra la Pobresa Energètica