L’APE intervé en la Junta d’Accionistes de Naturgy convidant dues veus crítiques més: una afectada per Naturgy i la Plataforma Cívica Luz Ya en la Cañada Real
Les intervencions han servit per traslladar a la cúpula de l’empresa els impactes que les seves polítiques generen als col·lectius vulnerabilitzats
Avui ha tingut lloc la Junta General d’Accionistes de Naturgy, una de les empreses energètiques més grans i amb majors beneficis de l’Estat. Com hem fet en altres ocasions, amb aquesta i altres companyies subministradores, ens hem presentat en aquesta rellevant trobada anual per a traslladar les nostres reivindicacions i reclamar responsabilitats pel seu inqüestionable paper en la perpetuació de la pobresa energètica que pateixen tantes llars. Enguany, però, no hem vingut soles.
En aquesta ocasió, a més de la nostra portaveu Maria Campuzano, ha intervingut en la junta d’accionistes una persona que ha viscut en les seves pròpies carns les pràctiques abusives de Naturgy. El 2016, Mari Carmen no podia fer-se càrrec de les factures del gas i l’empresa va decidir tallar-ne el subministrament. Ella es va posar en contacte amb l’empresa per informar de la seva situació de vulnerabilitat (ingressos inferiors a 400€ mensuals) i denuncia que el tracte que va rebre va ser vexatori. I si això no fos suficient, Naturgy i les seves empreses subcontractades s’han dedicat a assetjar-la durant anys per a reclamar el deute generat per factures impagades.
En la junta d’accionistes, dirigint-se directament al president de la corporació, Francisco Reynés, que no li ha dirigit la mirada en cap moment, Mari Carmen ha expressat: “La seva companyia, amb la qual tenia contractada la llum i el gas, em va privar d’un dret bàsic i fonamental com és l’energia. Han estat cruels i inhumans, tant per part de Naturgy com per les empreses de recobraments que m’assetjaven insistentment per a cobrar el deute, amb fins a deu trucades diàries. Em consta que no soc l’única persona que pateix aquest tipus d’assetjament i que hi ha moltes famílies que es veuen en la necessitat d’escollir entre menjar o pagar les factures. Això ho veiem en cada assemblea de l’APE.” [Vídeo de la intervenció de la Mari Carmen]
Per la seva banda, Maria Campuzano ha exposat la necessitat de la condonació del deute acumulat per les llars vulnerabilitzades a tot l’àmbit estatal, generada arran de la moratòria de talls en vigor des de març del 2020 i prorrogada fins al desembre d’aquest mateix any: “Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica entenem que, per la seva responsabilitat directa en la pobresa energètica i basant-se en els seus multimilionaris beneficis (en el cas de Naturgy, 1.649 milions d’euros el 2022), les mateixes companyies haurien de ser les que assumissin els impagaments de les llars vulnerabilitzades.”
A més, la portaveu d’APE ha reclamat que Naturgy signi, a Catalunya, un conveni homòleg al qual va signar Endesa amb la Generalitat el passat 29 de març de 2021, un conveni que demà compleix dos anys i que, tot i no haver-se desplegat íntegrament, ha donat molt bons resultats, sobretot pel que fa a la condonació del deute de famílies vulnerabilitzades i haver-los donat una segona oportunitat.
Finalment, la Plataforma Cívica Luz Ya para la Cañada Real, ha fet esment també a la necessitat de reconnectar de forma immediata el subministrament a la Cañada Real, barri on porten 900 dies sense subministrament, vulnerant greument els drets humans de les més de 4.000 persones que hi habiten, dels quals gairebé la meitat són menors.
La resposta per part de la companyia, com és habitual, ha consistit a destacar que Naturgy respecta la legalitat vigent en matèria de vulnerabilitat i no hi ha hagut un compromís explícit pel que fa a emprendre mesures ambicioses més enllà de complir amb les obligacions que ja els corresponen. Tot i això, pel que fa als convenis de condonació de deute, no hi ha hagut un no rotund com sí que va semblar l’any passat. Davant la intervenció de Mari Carmen, tant el president executiu com el secretari del Consell d’Administració no han pogut fer més que demanar disculpes en nom de la companyia, però no s’han compromès a res més. Finalment, pel que fa a la Cañada Real, no només han llençat pilotes fora, sinó que fins i tot el president Francisco Reynés ha criminalitzat part dels seus habitants.