En el marc de la setmana de lluita contra la pobresa energètica, la societat civil es mobilitza per a alçar la veu, sortir als carrers i reivindicar el dret a un subministrament energètic assequible i no contaminant.
Diferents col·lectius i activistes duran a terme una acció directa connectant electrodomèstics d’ús quotidià a la xarxa d’algun lloc públic com a manera de visibilitzar les dificultats d’accés a l’energia de moltes llars.
Les organitzacions denuncien que la pobresa energètica no sols no s’està solucionant, sinó que en el context de crisi actual augmenta significativament.
A la Setmana Europea de Lluita contra la Pobresa Energètica, desenes d’organitzacions fan una crida al govern per a posar fi a la vulneració del dret al subministrament d’energia. En el marc d’una setmana d’actes i de reivindicacions, diferents col·lectius i activistes portaran a terme una acció directa connectant electrodomèstics d’ús quotidià a la xarxa d’algun lloc públic com a manera de visibilitzar la necessitat del dret a l’energia. Disposar de l’energia necessària per a viure dignament i adequadament és un dret bàsic. Això només serà possible amb un model energètic just, de participació pública i democràtica, que permeti posar la vida al centre.
L'”Estratègia Nacional contra la pobresa energètica”, elaborada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, xifra entre 3,5 i 8,1 milions de persones les que es troben en situació de pobresa energètica, en funció de l’indicador utilitzat, amb dades del 2017. L’actualització dels indicadors (amb dades del 2021) ens mostra que el percentatge de població que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern s’ha incrementat del 10,9% (2020) al 14,3% (2021), en tan sols un any. L’indicador de retards en el pagament de factures ha augmentat més de dos punts, del 7,2% (2018) fins al 9,5% (2021). Les llars que es troben al primer quintil de renda, les que no disposen de calefacció, les que tenen algun membre a l’atur i les famílies monoparentals o amb un adult major de 65 anys són les que es troben en més situació de risc. En l’àmbit territorial, Ceuta, Regió de Múrcia, Melilla i Andalusia són les ciutats autònomes o comunitats autònomes que compten amb un percentatge més elevat de població que no pot mantenir una temperatura adequada a l’hivern.
És urgent deixar d’assenyalar a la població que pateix pobresa energètica com a culpables de la seva situació, ja que són precisament les persones afectades les que han posat al centre del debat aquesta qüestió i han assenyalat les empreses que feia anys que vulneraven drets sota una lògica de lucre privat. Per assegurar-nos de no deixar ningú enrere és necessari considerar l’energia com un dret i garantir l’accés universal a aquest subministrament bàsic que ens permet unes condicions de vida digna. Una tarifa social energètica que contribueixi a l’equitat i la justícia social, de la mateixa manera que l’accés al sistema sanitari o educatiu. La implementació d’una tarifa social realment garantista donaria resposta a la ineficiència que continua demostrant l’aplicació del bo social elèctric i el bo tèrmic, que deixa fora de la seva protecció la majoria dels seus potencials beneficiaris.
Vivim temps de greu emergència social i energètica, que operen com a xantatge a les poblacions més vulnerabilitzades: els preus rècord de gas, petroli i electricitat, així com l’augment del cost de la vida. Un còctel que només pot acabar malament: alta inflació, recessió imminent, emergència climàtica. Les crisis climàtica, social, energètica i de corrupció exigeixen un nivell d’intervenció sense precedents per part dels governs i de la UE. Hem de reduir ràpidament el consum de gas, petroli i electricitat, però no es poden limitar les accions a exigir el canvi d’hàbits de les llars, sinó que s’han de prendre mesures estructurals: una reducció de la demanda energètica, justa i redistribuïda per a abordar la crisi del cost de vida, la crisi climàtica i evitar endeutar a la societat en més infraestructura de combustibles fòssils per dècades mentre aquestes continuen enriquint a l’oligopoli energètic.
A més, els alts preus de l’electricitat i el gas posen en evidència l’obscè funcionament del mercat elèctric, amb un model de fixació de preus “marginalista” eminentment especulatiu i injust. Amb la mesura política del topall al gas, encara insuficient, hem vist que sí que es pot regular aquest mercat si es té voluntat política. La reforma del mercat ha de ser substancial, permetent trencar d’una vegada amb la integració vertical de tota la cadena d’activitats energètiques en mans de 5 grans empreses multinacionals i privatitzades, cosa que ha permès obscens beneficis “caiguts del cel” i dificulta la integració d’altres agents com ara cooperatives, comunitats energètiques, etc. Necessitem un model energètic 100% renovable, descentralitzat, eficient, distribuït però sobretot democràtic.
Segons dades de l’observatori ambiental i social dels Fons Next Generation per a la rehabilitació d’habitatge, el Govern preveia gastar amb aquests fons 6.820 M€ en tres anys (dels 27.948 M€ totals). Les inversions reals en rehabilitació han assolit els 840 M€ (un 12% respecte a les previsions del govern i només un 3% respecte als totals previstos per a la transició ecològica). Un dels problemes és que depenen d’inversions privades que en temps d’inflació i d’incertesa són difícils de dur a terme. Dels diners invertits, només els 54,2 M€ invertits a través de la Comunitat Autònoma de les Canàries eren per a rehabilitació residencial i habitatge social, juntament amb 31.000 euros que Almendralejo (Badajoz) ha destinat a lloguer social en edificis energèticament eficients. Creiem, juntament amb l’Aliança per la rehabilitació d’habitatges sense deixar ningú enrere (AXRSDANA), que és necessari que un 30% dels fons de rehabilitació es dirigeixin a població vulnerable, i que necessitem un marc fiscal que permeti que les nostres administracions disposin de recursos per a accelerar la transició ecològica amb focus en els més vulnerables.
Finalment, es continuen succeint vulneracions flagrants del dret a l’energia, com és el cas del barri de la Cañada Real a Madrid, que ja fa més de dos anys que no té llum. No hi ha excusa: hi ha persones que necessiten un subministrament bàsic per a la vida i en lloc d’accedir-hi per dret depenen de les condicions que una empresa privada, propietària en “monopoli natural” de la xarxa de distribució, els faciliti l’accés. No hi ha cap explicació que pugui convèncer que aquest problema no té solució, perquè sí que en té, i no pot esperar més.
Per tot això, les organitzacions exigeixen:
- Una tarifa social que garanteixi el dret als subministraments bàsics, i de manera neta i sostenible.
- Prohibició de talls de subministraments bàsics i implementació del principi de precaució, entès com l’obligació de les empreses subministradores de consultar els Serveis Socials sobre la situació de les famílies abans d’efectuar qualsevol tall de llum, aigua o gas, complint amb els compromisos assumits a l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024.
- La separació horitzontal total i efectiva entre activitats liberalitzades (generació, comercialització i agregació) i les regulades (distribució o transport) d’energia, de manera que no puguin ser realitzades per les mateixes empreses o grups empresarials (permetent i perpetuant un oligopoli energètic).
- Aplicació de mesures per a la rehabilitació i eficiència energètica amb visió d’una transició justa, donant prioritat amb especials facilitats i acompanyament a les llars en situació de vulnerabilitat. Un pla d’acció per a abordar un aïllament adequat i una climatització sostenible, que han de ser considerats com un servei bàsic i obligatori, tant per als habitatges de lloguer com en propietat.
Organitzacions signants: Ecologistas en Acción, Greenpeace, Amigos de la Tierra, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Fundación Renovables, Feministas por el Clima, Fridays for Future Madrid, Coordinadora Vivienda Madrid, ACA Ambientales, APE Madrid, APE Catalunya, CGT, La Corriente, AeioLuz, Stop Desahucios Móstoles, CCOO, UGT, CECU, Som Energia Madrid, ATTAC, Pensionistas Móstoles, SOCAIRE, Plataforma contra la privatización del Canal Isabel II, ESF, La Garbancita Ecológica S. Coop. Mad., Centro y Asesoría de Estudios Sociales (CAES Coop), Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE), Plataforma Cívica Luz Ya Cañada Real.