Valoracions APE sobre les últimes mesures del govern aprovades per a intentar frenar l’impacte de la pujada del preu de la llum i el gas que afecten consumidors vulnerables

El Govern prorroga la moratòria de talls, gràcies a la pressió de la societat civil, i amplia temporalment algunes mesures de protecció dels consumidors vulnerables; però entre pegat i pegat, les mesures estructurals segueixen sense arribar, i, pel camí, es perden gran part dels beneficis caiguts del cel

Barcelona, 27 d’octubre de 2021

Segons dades de la Fundació Foessa (2021), durant la pandèmia de la COVID-19, el nombre de persones en situació d’exclusió social severa s’ha vist incrementat en 2 milions, que se sumen als 4 milions de persones xifrades abans de la pandèmia. En aquest context de crisi social, amb projeccions a llarg termini, els darrers mesos anem presenciant una pujada sense precedents dels preus del gas i de l’electricitat al mercat majorista.

En l’últim any i mig, i especialment en els últims tres mesos, el Govern estatal ha adoptat una sèrie de mesures orientades a evitar que l’escalada dels preus de l’energia en el mercat majorista es traslladi a les factures de la ciutadania i per a protegir les persones més vulnerables. El Reial decret llei 21/2021 i el Reial decret llei 21/2021, publicats al BOE d’avui, contenen l’últim paquet de mesures que ve a complementar les adoptades el 14 de setembre mitjançant el Reial decret llei 17/2021. Aprofitem aquests darrers passos del Govern, per fer una valoració de les mesures més destacades d’aquests dos últims mesos, en relació amb els consumidors vulnerables, i per a recopilar les nostres principals demandes, davant les seves evidents deficiències.

PROTECCIÓ DAVANT TALLS DE SUBMINISTRAMENT

A l’inici de la pandèmia, el març del 2020, el Govern va incloure a l’escut social la moratòria de talls dels subministraments d’aigua, electricitat i gas. Inicialment previst per als consumidors vulnerables, l’abril del 2020, el Govern va ampliar aquesta moratòria a totes les persones en el seu habitatge habitual, com reivindiquem des d’APE. Aquesta mesura, que en el seu moment vam valorar positivament, va ser aprovada amb data de caducitat, i des de finals del 2020 la societat civil hem hagut de mobilitzar-nos constantment per instar el Govern a prorrogar-la. A la primera pròrroga, l’abast de la mesura va quedar significativament retallat, ja que la seva aplicació es va tornar a limitar a les famílies amb bo social elèctric o aquelles que complien els requisits per accedir a aquest. Des de llavors, la mesura ha estat prorrogada de tres mesos en tres mesos, sempre in extremis, amb pressió ciutadana, en un clima d’incertesa que no ha deixat d’agreujar l’angoixa de les famílies. L’última d’elles ha estat publicada al BOE d’avui i s’estendrà fins al 28 de febrer de 2022.

Paral·lelament, al paquet de mesures adoptat pel Govern, el setembre de 2021, s’incloïa, amb vocació de permanència, el “mínim vital elèctric”, que garanteix als consumidors vulnerables una protecció davant dels talls del subministrament elèctric durant un termini màxim de 10 mesos.

Tot i que des d’APE celebrem l’ampliació de la moratòria de talls aprovada pel Govern mitjançant el Reial decret llei 21/2021, les mesures citades ens semblen insuficients. Instem el Govern a aprovar una moratòria de talls per un període indefinit, fins que s’incorpori a la normativa estatal el principi de precaució. El mal anomenat “mínim vital elèctric” està molt lluny de satisfer les exigències del principi de precaució que nosaltres defensem. En primer lloc, perquè només afecta el subministrament elèctric (deixant fora l’aigua i el gas) i, en segon lloc, perquè sotmet la prohibició de tall a un termini de 10 mesos, sense atendre la situació de les persones transcorregut aquest termini. Igualment, demanem al Govern que abordi el tema del deute contret per les famílies amb les subministradores durant el període de la moratòria de talls, i signi convenis amb les companyies per a sufragar les factures impagades.

MESURES PER EVITAR L’INCREMENT DEL PREU DE LES FACTURES

Al llarg dels últims mesos, davant l’escalada dels preus de l’electricitat i el gas en el mercat majorista, el Govern ha adoptat una sèrie de mesures per a esmorteir aquest increment i evitar que tinguin impactes significatius a les factures dels consumidors, sobretot dels més vulnerables. Entre aquestes mesures es destaquen:

  • La rebaixa temporal de l’IVA al 10%, la suspensió de l’impost de generació i la reducció de l’impost d’electricitat a un 0,5%
  • L’augment temporal, fins al 31 de març, dels descomptes aplicats per les companyies elèctriques a través del bo social, del 25% al 60% per als consumidors vulnerables i del 40% al 70% per als vulnerables severs, contingut al Reial decret llei 23/2021
  • L’increment en 100 milions de la suma destinada, amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, al finançament del bo social tèrmic, un xec addicional d’un mínim de 35 euros per als beneficiaris del bo social, que té com a finalitat cobrir les despeses d’energia associades a finalitats tèrmiques durant el període hivernal.

El Govern no ha adoptat mesures estructurals que incideixin de manera significativa ni en l’actual model energètic ni en el sistema de fixació de preus. D’altra banda, ha optat per prioritzar mesures amb grans càrregues per a les arques públiques de l’Estat quan haurien de ser les grans subministradores les que haurien d’assumir els costos de la pobresa energètica, com hem defensat sempre des de l’APE. A més, l’ampliació del bo social no deixa de ser un increment percentual aplicat sobre uns preus de tendències alcistes i unes categories de consumidors definides per uns barems de renda excessivament baixos.

Al paquet de mesures aprovat al setembre, el Govern va incloure un mecanisme de disminució dels beneficis caiguts del cel obtinguts per les generadores amb tecnologies més barates. A través d’aquest mecanisme, el Govern passava a recaptar aquests beneficis extraordinaris per a destinar-los a finançar els costos regulats del sistema i les mesures contra la pobresa energètica. En el seu moment vam valorar positivament aquesta mesura, ja que, tot i que no intervé en el sistema de fixació de preus del mercat majorista, suposa posar límit als beneficis injustos de les grans empreses del sector per a posar-los al servei de les majories socials. Tot i això, el Govern, en els seus últims passos, ha decidit matisar la seva aplicació, cedint així al xantatge de les elèctriques. Des d’avui, queden exclosos d’aquest mecanisme de minoració els beneficis associats a energia produïda i venuda amb contractes a termini amb un preu fix. D’aquesta manera, el Govern està renunciant a gran part de les expectatives de recaptació que s’havien de destinar a finançar els costos de la pobresa energètica, deixant gairebé sense efecte la mesura.

Davant d’aquestes mesures clarament insuficients, des de l’APE insistim a avançar cap a:

  • El reconeixement del principi de precaució en l’àmbit estatal i moratòria indefinida de talls, fins que no es reconegui
  • Assumpció, per part de les companyies subministradores, del deute acumulat per les famílies i altres costos de la pobresa energètica
  • Substitució del bo social per una tarifa social progressiva en funció de la renda i les necessitats de les persones i fins que aquesta tarifa no s’aprovi, redefinició de la categoria del consumidor vulnerable.