Des del passat mes d’abril, els preus de l’electricitat han pujat fins a arribar a màxims històrics que han estat superats una vegada i una altra. A més, els mercats de futur auguren un hivern amb majors pujades de les quals ja estem patint
El caràcter sistèmic del preu de l’electricitat afecta de manera directa a béns i serveis de tots els sectors, inclosos els productes de primera necessitat. La pujada del preu de la llum impacta a tota la ciutadania, però ho fa de manera desigual, en funció de la classe social, el gènere o altres factors, com la pertinença a algun col·lectiu racialitzat.
Des de la societat civil fem una crida al Govern, responsable de la protecció dels drets de totes les persones, perquè dugui a terme les reformes legislatives necessàries amb la finalitat de garantir a la ciutadania els següents cinc punts bàsics:
1. NO ALS TALLS DE SUBMINISTRAMENTS BÀSICS
Reclamem al Govern que compleixi amb els compromisos assumits en l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 i desenvolupi el principi de precaució, entès com l’obligació de les empreses subministradores de consultar els Serveis Socials sobre la situació de les famílies abans d’efectuar qualsevol tall de llum, aigua o gas i a garantir-los el subministrament, en cas que es trobin en situació de vulnerabilitat, fins que no cessi aquesta situació, independentment del temps que transcorri.
El grau de protecció que ofereix l’anomenat “mínim vital elèctric”, aprovat pel Govern el setembre de 2021, està lluny del nivell de protecció que garantiria el principi de precaució, ja que només afecta el subministrament elèctric (no als altres subministraments essencials) i limita a un termini de 10 mesos la prohibició de talls, sense atendre a la situació de les persones transcorregut aquest termini.
Igualment, davant l’escalada dels preus que està empobrint moltes famílies, especialment a les regentades per dones, és imprescindible redefinir i ampliar el concepte de vulnerabilitat.
Mentre aquestes propostes no siguin desenvolupades, reivindiquem que es prorrogui la moratòria de talls inclosa en l’escut social, aprovat en el context de pandèmia. Malgrat que aquesta mesura és un pegat temporal, és el mínim imprescindible per fer front a les necessitats més urgents.
2. TARIFES JUSTES PER A TOTHOM
L’accés a un nivell mínim de subministraments bàsics, com l’aigua i l’energia, és fonamental per garantir els drets més bàsics de les persones. No obstant això, la falta de mesures permet que aquests béns segueixin sent considerats exclusivament com a productes de mercat, el que posa en seriós risc el dret a la salut, la higiene o a una alimentació adequada.
Per tal de garantir unes condicions de vida dignes a totes les llars, els subministraments bàsics haurien d’estar assegurats a un preu assequible i, en qualsevol cas, la tarifa hauria de ser progressiva en funció dels ingressos de les llars i adaptada a les realitats i necessitats particulars, especialment, de les persones més vulnerables.
Mesures com el bo social són pegats que no arriben a protegir totes les persones que pateixen pobresa energètica. En l’actualitat, el bo social únicament arriba a una mica més d’un milió de persones, mentre l’Institut Nacional d’Estadística (INE) adverteix que un 26,4% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social.
3. HABITATGES QUE NO MALGASTIN ENERGIA I DINERS
Enfront de l’emergència climàtica, cal aprofundir en mesures que permetin estalviar energia en els edificis i garantir unes condicions adequades a les llars. Cal recordar que els actors socials amb major capacitat econòmica són els que tenen un major impacte climàtic. En canvi, les poblacions més vulnerables són les que reben en major mesura les conseqüències d’aquesta degradació climàtica.
Reclamem que s’ampliïn els fons destinats a la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica dels edificis, prioritzant les actuacions i ajudes a les comunitats més vulnerables, on els habitatges són més ineficients energèticament i les persones disposen de menys capacitat econòmica per a reformar-les. Així mateix, és important assegurar que l’accés a aquests recursos sigui senzill i que les persones puguin rebre acompanyament per sol·licitar-los.
4. UN SISTEMA ELÈCTRIC DEMOCRÀTIC, CIUTADÀ I AMBIENTALMENT JUST
Actualment, el sistema de fixació de preus de l’energia es basa en els principis de l’economia liberal, l’objectiu de la qual és augmentar exponencialment els beneficis econòmics de les empreses. L’oligopoli energètic (Endesa, Iberdrola i Naturgy), que controla gran part de la producció, transport i distribució de l’electricitat, té una gran capacitat d’influència en el sistema de fixació de preus.
Davant d’aquesta situació, és crucial disputar el poder a l’oligopoli per avançar cap a un model controlat per la ciutadania, en el qual cada tecnologia tingui un preu d’acord amb els seus costos reals, i que no estigui subordinat a un sistema mercantil construït per rendibilitzar les inversions d’unes minories socials. El subministrament elèctric s’ha convertit en un negoci molt rendible, però hauria de ser considerat un servei públic, com ho va ser en el passat, gestionat per entitats a disposició del bé comú (empreses públiques, cooperatives, etc.).
Mostrem el nostre rebuig a la campanya que l’oligopoli està realitzant contra la tarifa PVPC del mercat regulat, empenyent a la ciutadania cap a altres tarifes que exclouen les persones vulnerables de determinats drets, com l’accés al bo social. Aquestes estratègies, a més de donar benefici extra a les companyies, poden deixar fora de joc a les comercialitzadores independents, com les cooperatives.
Les multinacionals també compten amb instruments per protegir les seves inversions en el sector energètic i demandar als Estats davant tribunals privats quan consideren que han legislat en contra dels seus interessos econòmics.
La implementació de mesures encaminades a reduir el preu de l’electricitat i assegurar l’accés a l’energia de tota la població de l’Estat espanyol pot donar lloc a demandes milionàries sota el Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), com ja ha passat en alguns països d’Europa de l’est. Per a garantir un sistema energètic just i democràtic que no deixi a milers de persones en situació de vulnerabilitat, també és crucial abandonar el TCE immediatament.
5. LLARS I COMUNITATS QUE GENERIN L’ELECTRICITAT QUE UTILITZEN
És crucial apostar per l’autoconsum, les comunitats energètiques i les cooperatives, per la inversió pública i local, per una transició energètica amb sobirania ciutadana, també en el sector domèstic. Està demostrat que l’energia comunitària és una eina que contribueix a reduir la pobresa energètica i el consum. L’Estat espanyol té l’obligació legal de crear marcs jurídics per assegurar que es compleixi el dret de la ciutadania i les comunitats a produir, emmagatzemar, consumir i vendre la seva pròpia energia renovable.
L’actual pujada del preu de la llum està estretament vinculada amb la crisi d’escassetat de recursos fòssils, que està provocant una escalada del preu del gas a nivell mundial. Per a abordar la crisi climàtica i social que travessem, és fonamental emprendre de forma immediata una transició energètica democràtica, ambiental i socialment justa, amb un nou marc de fonts d’energia renovable accessibles per a totes les llars.
El 28 d’octubre, sortim totes i tots al carrer!
Adhereix-te al manifest a través d’aquest formulari
Ecologistas en Acción, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Greenpeace, Coordinadora de Pensionistas de Madrid, Federación regional de asociaciones vecinales de Madrid, Coordinadora de Vivienda de Madrid, Fridays For Future Madrid, Amigos de la Tierra, Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, Feministas por el Clima, Asociación Catalana de Ingeniería Sin Fronteras, Xarxa per la Sobirania Energètica, Yayoflautas Madrid, Plataforma contra la privatización del Canal de Isabel II, CGT, Anticapitalistas Madrid, Movimiento Ibérico Antinuclear, No Más Precariedad, Plataforma de Pensionistas de Móstoles, Sindicat de Llogateres, Sindicato de Inquilinas de Madrid.