La Sara, a punt de parir i sense aigua a casa, davant la passivitat de l’Ajuntament de Vilafamés

L’alcalde, malgrat disposar d’eines per facilitar la instal·lació d’un comptador, posa obstacles per trobar una solució i garantir el seu dret humà a l’aigua

La família, que porta gairebé un any sense aigua, ocupa un pis públic, però està en vies de regularitzar la seva situació

Barcelona, 18 de maig de 2021

Fa exactament un mes, la Sara, veïna de Vilafamés (Castelló), es va posar en contacte amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) perquè es trobava en una situació desesperada. Porta gairebé un any vivint sense subministrament d’aigua a casa, una situació ja de per si dramàtica, a la que se li suma el fet que està embarassada de 8 mesos i a punt de sortir de comptes.

La Sara es troba en situació d’ocupació en precari en un habitatge de protecció oficial de l’EVHA (l’empresa pública d’habitatge del País Valencià), que pertanyia a la família i estava a punt de ser pagat del tot. Ara, ella està negociant amb l’entitat per tal de regularitzar la seva situació. La família, que es troba en situació de vulnerabilitat, ha recopilat tota la documentació necessària per donar d’alta el subministrament d’aigua, però l’únic que li falta és aportar el títol habilitant de l’habitatge. Davant d’aquesta situació, ha demanat ajuda a l’Ajuntament de Vilafamés perquè, només amb l’autorització de l’alcalde, la Sara podria tenir aigua avui mateix. La setmana abans de contactar amb l’APE, ella i la seva parella es van reunir amb el mateix alcalde, Abel Ibáñez (PSPV), per traslladar-li la seva situació desesperada i un mes després incomprensiblement encara no els ha ofert cap solució.

El cas de la Sara malauradament és molt comú i sorprèn la ineficàcia de l’alcaldia quan des de fa anys hi ha solucions i alternatives sobre la taula. Precisament, el 2018, per tal de donar resposta a situacions com les de la Sara, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va establir un procediment específic, al Decret 2018/184 per aquests casos, que permet la instal·lació de comptadors socials en llars en situació d’ocupació sense títol habilitant, fet que demostra que, des d’un punt de vista jurídic, això és possible. Altres municipis de fora de l’AMB també han facilitat la contractació i instal·lació de comptadors provisionals d’aigua sota el mateix criteri i complint els mateixos requisits. Alguns exemples de l’aplicació d’aquest mecanisme de garantia de drets són Mataró, Blanes, Maçanet de la Selva, Malgrat de Mar, Palafolls, Tàrrega o el Vendrell, entre d’altres.

Cal recordar que l’aigua és un dret humà, reconegut a través de la Resolució 64/292, text a partir del qual l’Assemblea de Nacions Unides va reconèixer explícitament el 28 de juliol de 2010 el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), reafirmant que l’accés a aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tota la resta de drets humans. La situació de pandèmia mundial on l’aigua s’ha tornat encara més imprescindible no fa més que reforçar l’imperatiu de garantir l’accés a aquest dret humà a tothom, sigui quina sigui la seva condició.

Des de l’APE portem un mes intentant posar-nos en contacte amb l’Ajuntament per tal de traslladar-li tota aquesta informació a través de correu electrònic i de repetides trucades, però no hem rebut cap tipus de resposta. La Sara surt de comptes aquesta setmana i no ens quedarem de braços plegats sabent que el seu cas té solució. Si hi hagués voluntat política, la Sara podria tenir aigua avui mateix.

Per tot això, exigim que de manera urgent l’alcalde de Vilafamés doni la seva autorització perquè la Sara pugui tenir accés a un comptador d’aigua i la seva criatura pugui néixer i iniciar la seva criança en condicions de salut i dignitat.