El grup de suport mutu és un espai on ens ajuntem, compartim preocupacions i ens acompanyem des del proper i el concret
Es tracta d’una eina d’empoderament, igual que els assessoraments col·lectius quinzenals, però en aquesta ocasió amb un funcionament que posa èmfasi en la salut i que es desenvolupa des d’un espai de seguretat i confiança més reduït, que va generant aquesta xarxa en la qual sostenir, entre totes, els malestars i impactes del model energètic en què vivim, però també altres vulneracions i situacions, fruit de tants altres eixos de desigualtat: la realitat material i econòmica de cadascuna, el gènere, la diversitat funcional, l’edat, la situació de salut.
Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, “ota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, tant per a ella com per a la seva família, salut i benestar, especialment pel que fa a l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”. De fet, l’accés a un habitatge adequat ha estat reconegut com un dels determinants socials de les desigualtats en salut (Comissió per a Reduir les Desigualtats Socials en Salut (Comissió per a Reduir les Desigualtats Socials en Salut a España) i s’han documentat diversos impactes negatius de la inseguretat residencial sobre la salut física i mental de les persones.
L’accés als subministraments bàsics és sens dubte un aspecte essencial d’un habitatge digne. L’aigua i l’energia no només possibiliten les tasques de cures i el confort tèrmic, entre altres necessitats vitals, sinó que també possibiliten la interacció i participació social a través de l’ús d’aparells elèctrics. Un estudi exhaustiu realitzat per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres i el Grup d’Habitatge de l’Agència de Salut Pública mostra com l’accés inadequat o insuficient a l’habitatge i/o subministraments bàsics té forts impactes en la salut general, en la prevalença de trastorns crònics, en l’ús de serveis sanitaris i, especialment, en la salut mental. De fet, el 80% dels homes i el 79% de les dones entrevistades en aquest informe presentava riscos de patir problemes de salut mental, quan aquests indicadors en la població general són del 14,5% i del 19,5%, respectivament.
El no poder mantenir la casa a una temperatura adequada, no poder fer front a les factures o no poder si més no regularitzar els subministraments genera forts sentiments d’ansietat, d’impotència i de culpa en les famílies, que es veuen obligades a bregar amb aquests problemes de manera individual i, sovint, se senten estigmatitzades i faltes de suport. Conscients d’aquests malestars, proposem abordar-los de manera col·lectiva i des del polític, amb l’objectiu últim de traslladar la responsabilitat que actualment senten les famílies al model energètic, basant-nos en el fet que l’accés als subministraments bàsics és un dret de les famílies que mai hauria de dependre de la seva capacitat de pagament.