La societat civil diem NO al Tractat de la Carta de l’Energia

Més de 220 organitzacions i membres de la societat civil sol·liciten a Teresa Ribera i al Govern d’Espanya que abandoni el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE), un acord d’inversions per al sector energètic signat el 1995 per l’Estat espanyol

  • El Tractat permet als inversors denunciar els Estats i reclamar sumes astronòmiques si consideren que les seves lleis han disminuït els seus beneficis econòmics presents o futurs.
  • Espanya ja ha estat condemnada a pagar 1.036 milions d’euros i els inversors reclamen més de 8.000 milions, gairebé l’equivalent al PIB de la Rioja.
  • En un escenari d’emergència sanitària per la COVID-19, les mesures del Govern per a lluitar contra la pobresa energètica podrien desencadenar demandes milionàries contra Espanya per part dels inversors.

Consulta la carta i les signatures: Carta oberta per sortir del TCE.

La campanya estatal ‘No als Tractats de Comerç i Inversió’, ha lliurat una carta a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic en la qual demana la sortida d’Espanya del Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE). La carta ha estat signada per més de 220 organitzacions, sindicats i representants de la societat civil, acadèmiques i acadèmics, juristes i figures polítiques a títol individual.

La reivindicació central és que Espanya abandoni un tractat ratificat el 1994 a esquena de la ciutadania i sense debat públic. El TCE, que inicialment va néixer per garantir el subministrament energètic a Europa occidental després de la caiguda del mur de Berlín, s’ha girat en contra dels Estats signants i s’ha convertit en un colador de reclamacions milionàries. A través d’un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat (ISDS per les seves sigles en anglès), permet a les multinacionals i inversors demandar als Estats si aquestes consideren que les mesures legislatives van en contra dels seus beneficis econòmics presents o futurs.

En un escenari d’emergència sanitària i social, les últimes lleis proposades per lluitar contra el canvi climàtic o les mesures adoptades per lluitar contra la pobresa energètica -com allargar el bo social o prohibir els talls de subministraments- podrien desencadenar una onada de demandes per part de grans inversors sota el TCE. No seria la primera vegada. Bulgària i Hongria ja han patit demandes milionàries per intentar garantir preus assequibles en l’electricitat per a la ciutadania.

De fet, Espanya ja ha estat condemnada a pagar 1.036 milions d’euros (gairebé set vegades el pressupost que el Govern s’ha compromès a aportar al Fons Verd Europeu sobre el clima) i els inversors reclamen més de 8.000 milions d’euros. Els diners per pagar aquestes inversions sortiria dels pressupostos generals de l’Estat, és a dir, de les arques públiques o es computaria com a deute. Tampoc es descarta una pujada en la factura de la llum com ja va passar en el cas Castor.

Espanya: rècord de demandes

Espanya és el país que més demandes acumula sota el TCE: 47 en total, interposades per la política de retallades a les renovables entre 2011 i 2014. La paradoxa és que tots els demandants són empreses o inversors vinculats als combustibles fòssils, que van invertir sent conscients de l’escenari de crisi del país.

En altres països s’han donat situacions similars. L’empresa alemanya Uniper ha declarat que demandarà Holanda pel tancament de les centrals elèctriques de carbó en 2030, una acció que forma part de l’estratègia nacional de reducció de gasos d’efecte hivernacle.

Amb aquests precedents, el TCE podria truncar la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica espanyola. És previsible imaginar un escenari en què l’Estat espanyol sigui objecte d’una onada de demandes milionàries per la posada en marxa del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), o per les seves mesures adoptades en la pandèmia de la COVID-19.

Una reforma abocada al fracàs

La petició d’abandonar el Tractat per part de la societat civil es realitza unes setmanes abans que comenci la segona ronda de negociació, entre el 7 i el 10 de juliol, per a la modernització del TCE. Un procés que, tal com han manifestat organitzacions de tota Europa, no donarà lloc a un tractat respectuós amb el clima, el medi ambient i el benestar de les persones.

Fins avui, les peces clau que fan del TCE un tractat extremadament asimètric que atempta contra la sobirania dels Estats, els pressupostos públics, i qualsevol intent per frenar l’emergència climàtica, no estan sobre la taula. L’agenda de negociació no contempla la fi de la protecció de les inversions en combustibles fòssils i energia nuclear, l’exclusió dels mecanismes de solució de controvèrsies entre inversors i Estats ISDS, o la incorporació d’objectius climàtics i ambientals vinculants.

Les organitzacions socials i ambientals signants de la carta alerten que sota el TCE les inversions relacionades amb el sector dels combustibles fòssils i energia nuclear estan altament protegides. Les multinacionals i inversors estrangers ja estan utilitzant aquest tractat per a qüestionar i obstaculitzar les mesures d’acció climàtica i transició energètica justa com: l’abandó de les fonts d’energia contaminants, l’impuls de les renovables, o la reducció del cost de la factura de la llum a les persones més vulnerables.