La PAH, així com diferents entitats socials, denunciem avui en una roda de premsa conjunta convocada davant les portes de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat la nul·la resposta que ofereix el consistori amb relació a les famílies que han patit o patiran un desnonament al municipi. En l’acte han participat també companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres
La segona ciutat de Catalunya, amb més de 260.000 habitants i amb 554 desnonaments executats el 2019, compta amb un protocol totalment desfasat i que no respon a les necessitats de les seves veïnes, especialment les que es troben en major situació de vulnerabilitat. Aquest fet ha estat traslladat en múltiples ocasions als principals regidors que s’encarreguen del tema, però fins avui no hi ha hagut una resposta adequada a la problemàtica. L’última reunió impulsada per la PAH va tenir lloc el passat 3 de febrer i va comptar amb la participació de Cristian Alcázar, 2n Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat; José Castro, 3r Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Convivència i Seguretat; i Jesús Husillos, 5è Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans.
En ella, compartim amb els regidors la nostra profunda preocupació sobre com s’estan gestionant els problemes relacionats amb l’habitatge a la ciutat i la necessitat d’abordar canvis estructurals en el protocol d’atenció a les famílies, que en moltes ocasions són maltractades després de viure l’experiència del desnonament.
En aquest sentit, quan una família vulnerable és desnonada judicialment de la seva llar a l’Hospitalet, des de l’Administració local només se li ofereixen tres nits en un allotjament temporal. A més, l’Ajuntament únicament compta amb acords amb tres pensions per a aquests casos i cap d’elles es troba en el municipi, allunyant a les afectades del seu arrelament al barri. Quan transcorren els tres dies, la família ha d’acudir de nou al centre de Serveis Socials per a estudiar la possibilitat d’ampliar el termini, encara que sempre se li recorda que ha de buscar una habitació pel seu compte. Aquest tracte xoca de front amb allò que marca la Llei 24/2015, que obliga les Administracions públiques a oferir un reallotjament adequat a les persones en procés de desnonament, i suposa un maltractament injustificable per a aquelles famílies que ja han hagut de patir un desallotjament i que durant les setmanes posteriors necessiten estabilitat per a poder afrontar amb garanties aquesta nova etapa en les seves vides.
Mereixen un capítol a part els casos com el de la Farida, vídua amb dos fills a càrrec, que participa de les assemblees de la PAH. Després de ser desnonades ella i els seus fills (una d’elles menor), l’Ajuntament les ha enviat al Centre Residencial d’Estada Limitada Els Alps, un equipament públic amb unes normes molt estrictes i que bàsicament es dirigeix al col·lectiu de persones sense llar. La família de la Farida porta allí des del 24 de febrer, i cada dia ha d’abandonar l’espai entre les 9 h i les 19 h i ha de deambular pels carrers fins que pot ingressar de nou ja ben entrada la tarda. A més, a les nits ha de suportar plors i crits d’altres usuàries. Clarament es tracta d’una destinació gens adequada per a una família que acaba de ser desnonada i que a més compta amb una menor.
Cal afegir, d’altra banda, que el protocol actual també falla en totes les etapes anteriors al desallotjament. L’Oficina d’Habitatge de la ciutat no ofereix un servei efectiu per a totes les famílies que acudeixen a ella, i el dia del desnonament, en la majoria de casos, no hi ha cap responsable del consistori per a intervenir amb la comissió judicial, i les famílies es troben totalment soles si no compten amb el suport d’algun col·lectiu d’habitatge. A més, el sistema d’accés a la Mesa d’Emergència és opac i en cap web corporativa es poden consultar els criteris d’accés, les dades d’adjudicacions ni les dates de les seves reunions de valoració.
Totes aquestes demandes es van traslladar a l’Ajuntament en la reunió de principis de febrer, i dues setmanes després es va remetre un document de treball amb peticions concretes a les quals els regidors presents es van comprometre, sense que avui dia hi hagi hagut cap mena de resposta.
Aquesta inoperància també l’han viscut les companyes d’APE, les que durant temps van exigir que s’instal·lessin comptadors socials d’aigua en habitatges sense títol habilitant, tal com faculta un decret de l’AMB. Després de múltiples peticions sense èxit i diverses campanyes de pressió, només un escrache a l’alcaldessa Núria Marín en plena campanya electoral va aconseguir desbloquejar la situació i canviar la manera d’actuar de l’Ajuntament. Tot i això, des d’APE se segueix requerint que s’agilitzi el procediment i que s’informi adequadament a totes les famílies que passen diàriament per Serveis Socials i que desconeixen aquest mecanisme.
Per tot això, la PAH i la resta d’entitats socials exigim un canvi de 180° en les polítiques d’habitatge i reallotjaments de l’Ajuntament de l’Hospitalet, i que es compleixi amb la Llei i es prioritzi el benestar de les famílies afectades. És insuportable que aquesta situació perduri més i es continuï maltractant famílies vulnerables, i acudirem davant aquest Ajuntament les vegades que calgui per a exigir que es garanteixin els drets més bàsics de la ciutadania. La segona ciutat de Catalunya no pot seguir amb un protocol ineficaç i que s’ha vist totalment desbordat per la situació d’emergència habitacional que viuen els nostres barris.