Avui, dimecres 23 d’octubre, a l’APE hi ha moltes cares desconegudes. Ens acompanyen diferents persones d’entitats europees relacionades amb la pobresa energètica per conèixer què fem a l’APE. Així doncs, com sempre, comencem explicant qui som, d’on sortim i, abans de començar cas per cas, s’expliquen els passos genèrics que calen fer en cas de patir pobresa energètica. A les veus de les companyes, ressona com un eco la veu del traductor simultani que amb una admirable rapidesa va traduint. Al principi desconcerta i anem buscant l’equilibri perquè aquest eco no distregui el ritme de l’assessorament. Comencem.
El primer a parlar, és en Ruperto de Barcelona, primera vegada que ve a l’APE. Viuen una parella i el seu fill i es troben amb unes factures de gas, llum i aigua excessivament elevades si hi afegim que estan tot el dia treballant a un bar i que, per tant, no gasten massa subministrament. Pel que fa a l’aigua sembla que tingui una avaria, així que se li aconsella que li ho miri un lampista i que amb la factura que demostri l’avaria, ho porti a Agbar perquè li tornin els diners de les factures amb avaria. Respecte llum i gas se’ls hi recomana que es passin del mercat lliure al mercat regulat per tenir la tarifa més econòmica i, en cas de la llum, que també es passin a la discriminació horària, que redueixin la potència a 3,4 kW i que mirin si són beneficiaris del bo social. Per últim se’ls hi aconsella que demanin si són beneficiaris de l’informe d’exclusió residencial; la parella mostra la seva indignació, que estan tot el dia treballant i que no tenen temps. Se la convida que vinguin al pròxim assessorament per poder fer un seguiment.
Seguim amb la Dora de l’Hospitalet que, igual que l’últim assessorament, espera que des de l’APE fem un acompanyament per resoldre els seus problemes amb les factures. Costa fer l’assessorament allà perquè es demanen coses complicades i tant ella com el seu marit són molt grans i els hi ve gros el que han de fer. Ella, amb més de 70 anys i la seva parella, amb 86, clamen que no perdran les forces per tenir justícia i poder viure bé. Donen les gràcies a tothom per la paciència en el seu cas i es disculpen per no entendre-ho tot però ella vol respecte i dignitat per tothom. Paraules que a l’assessorament s’acullen amb forts aplaudiments.
La Delia de Barcelona presenta un cas de Naturgy que a les presents sorprèn perquè li posen traves per un tràmit que des de l’APE ja es creia superat. La Delia es troba que des del febrer està en un nou habitatge del qual es volia fer titular dels subministraments. Ella té l’informe d’exclusió residencial i està tramitant la gestió dels subministraments a través del PAE. Es va trobar que Naturgy no li deixava posar els subministraments al seu nom perquè té un deute anterior. Així doncs, la Delia va posar com a titular al seu fill però ell no té l’informe d’exclusió residencial, així que es troben en una situació d’inseguretat energètica. Des de l’APE ja s’havia superat que Naturgy no es pot negar a posar com a titular una persona vulnerabilitzada que pugui tenir un deute anterior. Per tant, se li transmet la seguretat que pot anar tant al PAE com a la mateixa Naturgy (on ella se senti més segura) per exigir que la posin com a titular.
Continua el Víctor de Santa Coloma; l’empresa comercialitzadora de gas, Aldro, l’ha portat a judici per un deute de 329 €. El Víctor té l’informe d’exclusió residencial i, juntament amb l’APE, ha presentat un recurs a l’acusació.
Arriba la Ingrid de l’Hospitalet i, com que és la primera vegada que ve, es prioritza el seu cas. Es troba ocupant amb la seva filla de 6 anys i vol donar-se d’alta del subministrament. Se li aconsella que s’actualitzi l’informe d’exclusió residencial, que a l’Hospitalet s’exigeix que ha de ser cada tres mesos. Per donar-se d’alta ha d’aconseguir que només li demanin el compte bancari i el butlletí blau.
La Carmen de Barcelona explica que amb el PAE ja ha demanat el bo social, l’únic que està angoixada perquè amb el certificat de retencions d’Hisenda s’ha trobat amb unes retencions que no esperava, que es deuen a la seva precarietat laboral i està atabalada. Des de l’APE les seves companyes l’animen i tranquil·litzen.
Finalment, la Nelly de Barcelona explica que ja ha demanat el bo social al PAE. Està contenta i, sobretot, perquè és un gran pas respecte a l’últim assessorament, on estava força perduda amb tot el llenguatge administratiu.
Ens trobem que moltes són persones migrades que no entenen les factures que els hi arriben ni quins drets tenen perquè, evidentment, han d’assimilar moltes coses i entendre com funciona l’Administració, i aconseguir que Naturgy o Endesa no els hi colin les tarifes més cares. Acabem l’assessorament i, el traductor descansa, les persones europees marxen comentant el que han vist i les companyes de l’APE també es queden fent observacions de l’assessorament.