Els nous trams situen la responsabilitat sobre les famílies i no sobre el model energètic
Des de l’APE i la PAH temem un increment de les factures durant els pròxims mesos i els seus efectes en les famílies vulnerabilitzades
Barcelona, 4 de juny de 2021
Dimarts passat a la mitjanit van entrar en vigor els nous peatges de la factura elèctrica que, com a característica més important, suposen la inclusió de tres trams horaris amb preus diferents per a la part variable del consum. Des de llavors, els canvis han fet córrer rius de tinta al voltant del seu possible impacte en les llars de tot l’Estat. Què hi ha de cert en tot el que ha aparegut en els mitjans? Com afectarà les famílies, especialment a les vulnerabilitzades? Per conèixer l’abast de la mesura, hem d’explicar breument els aspectes clau i algunes confusions al respecte.
En primer lloc, és crucial destacar que la reforma repercuteix sobre els peatges i no directament sobre la tarifa (almenys, no en tots els casos). Els peatges són preus regulats destinats a recuperar els costos de les xarxes de transport i distribució, són determinats per la CNMC i s’inclouen en la part de consum i en la de potència. Per tant, són una part del que paguem en les nostres factures i ara estaran en la part de consum, dividits en tres trams horaris.
Això vol dir que la teva companyia et facturarà en tres trams horaris? Doncs no té per què. Dependrà de si et trobes en mercat regulat o en mercat lliure, una diferència importantíssima. Si et trobes en mercat regulat (tarifa PVPC), imprescindible per accedir als descomptes del bo social, la teva comercialitzadora de referència haurà d’aplicar directament els nous preus establerts per als termes de potència i energia del PVPC, amb diferents trams horaris. En el cas de consumidors en el mercat lliure ‒el 60% del total‒, la comercialitzadora haurà d’adaptar el preu del contracte per a incorporar la diferència de costos regulats, i haurà de triar entre adaptar el preu del contracte als nous períodes d’energia i potència o mantenir els trams de preus que s’haguessin acordat prèviament en el seu contracte (preu fix tot el dia, preus diferents entre setmana/cap de setmana, etc.), traslladant al preu la diferència de costos que resultaria per al seu perfil de consum. Per tant, és possible que tot i els canvis, si et trobes en el mercat lliure i tenies contractada una tarifa fixa per a tot el dia, segueixis amb la mateixa tarifa.
En segon lloc, volem endinsar-nos en els trams horaris, que tindran un impacte directe en la factura si et trobes en mercat regulat o si la teva comercialitzadora del mercat lliure adapta la teva tarifa a aquesta nova estructura. Per a la potència -la part fixa de la factura-, hi haurà dos períodes: el punta, de 8 del matí a 12 de la nit, i el vall, molt més barat, de 12 de la nit a 8 del matí, i totes les hores del dissabte i diumenge i festius estatals. L’opció de triar potències diferents quedarà molt restringida a les famílies que vulguin, per exemple, carregar un cotxe elèctric, perquè en general és difícil necessitar més potència a la nit que durant el dia.
D’altra banda, tenim els nous tres trams en el consum. El punta, amb el preu més elevat, de 10 del matí a 2 de la tarda i de 6 de la tarda a 10 de la nit de dilluns a divendres no festius. El pla, amb un preu intermedi, de 8 a 10 del matí, de 2 a 6 de la tarda i de 10 a 12 de la nit. I el vall, amb un preu reduït que comprèn les hores nocturnes (de la mitjanit a les 8 del matí) i totes les hores del cap de setmana i festius estatals.
Realitzada aquesta explicació, hem de preguntar-nos a què responen aquests canvis, si aquests seran beneficiosos per a la ciutadania i els col·lectius vulnerabilitzats i quins són els possibles efectes d’aquests. Segons la CNMC, s’ha tractat de penalitzar el consum domèstic en les hores amb més demanda i distribuir més equilibradament el consum al llarg de les 24 hores del dia, amb l’objectiu d’intentar desplaçar la demanda a períodes on la saturació de la xarxa és menor, per a evitar augmentar les inversions, ja que les xarxes de transport i distribució es dissenyen per a poder atendre la màxima demanda dels consumidors en un moment determinat.
A més, des d’una perspectiva força paternalista, s’intenta incentivar un consum més conscient per part de la ciutadania que, sabent que hi ha preus diferents per a cada tram, hauria d’intentar fer un ús més responsable de l’energia i acabar estalviant si concentra gran part del consum en les hores vall. Uns consells que les persones o famílies amb poder adquisitiu poden decidir si seguir o no, ja que mentre puguis pagar l’augment en les factures, la mesura et pot ser indiferent. Dit d’una altra manera, per baixar la demanda en aquests períodes la proposta es recolza en la pràctica en els que més difícil ho tenen, mentre qui ho pot pagar es pot mantenir en els mateixos hàbits de sempre.
Així doncs, quina és la realitat i el que creiem que ens espera? Sabem que la ciutadania, per l’opacitat del model i del sector elèctric, té un gran desconeixement sobre les seves particularitats. Així, per exemple, segons la CNMC, 3 de cada 4 llars de l’Estat desconeixien fa mig any la diferència entre mercat regulat i mercat lliure. Amb aquest context i davant els canvis de gran importància que s’han introduït, sense cap preparació prèvia per a la ciutadania, preveiem un increment exponencial de les primeres factures que arribin a partir del mes de juliol. Un context perfecte perquè apareguin campanyes agressives de màrqueting oferint-nos tarifes fixes que no necessitem i que són més cares.
En el cas de famílies vulnerabilitzades, l’increment en les factures pot ser definitiu perquè moltes d’elles, encara protegides per la moratòria de talls estatal ‒vigent fins al 9 d’agost‒ augmentin considerablement els seus deutes i quedin encara més desprotegides un cop se superi aquesta data. També s’obre la possibilitat que moltes famílies que han anat pagant les seves factures amb dificultats no puguin fer front a les pròximes, així que haurem d’estar molt atentes a un possible augment del nombre d’impagaments.
D’altra banda, l’actual estructura de períodes situa gran part de la responsabilitat en el preu final de les factures en les famílies i no en el model energètic i les seves deficiències, i els períodes horaris no tenen en compte la realitat social de la ciutadania. La CNMC demana a les famílies que desplacin al màxim el seu consum fora de punta. Alguns càlculs apareguts els últims dies indiquen que per poder rebaixar la nostra factura, hem de concentrar entre el 40% i el 50% del nostre consum en vall. És a dir, a la nit o els caps de setmana. Per contra, l’Estat espanyol és el segon país de tota la Unió Europea, després de Letònia, en percentatge de població que resideix en pisos (un 64,6%). En conclusió, li estem dient a una família que per estalviar ha de posar la rentadora o el rentaplats a la nit o els caps de setmana, sense tenir en compte la convivència amb el veïnat del bloc i els problemes associats als sorolls, paret amb paret, terra amb sostre. Es tracta de la clàssica mesura presa en els grans despatxos sense conèixer la realitat dels barris.
En altres paraules, començar la casa per la teulada. Com a cortina de fum, el Govern ha anunciat aquesta mateixa setmana la tramitació d’un avantprojecte de llei que té com a objectiu acabar amb els anomenats beneficis caiguts del cel (que afecten principalment a hidroelèctriques i nuclears). El càlcul que es maneja des de la Moncloa és que aquesta mesura permetria reduir els preus finals de la factura elèctrica al voltant d’un 4,8% per als consumidors domèstics. Al seu torn, el Ministeri de Teresa Ribera també està treballant en l’Avantprojecte de Llei de creació del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que pretén treure de la factura elèctrica 7.000 milions dels 17.000 milions d’euros de costos regulats, per repartir-los entre tots els consumidors energètics.
Potser el Govern hauria d’haver treballat des del principi en aquestes dues reformes i preparar altres de calat abans de situar tota la responsabilitat en la ciutadania del carrer, que amb prou feines s’endinsarà en una nova crisi socioeconòmica arran de la pandèmia. Potser la ministra Ribera hauria d’explicar-nos per què, després de més d’una dècada des de la liberalització del sector elèctric, tres companyies acaparen el 83% de tots els clients (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%), enfront del 8,6% dels abonats de comercialitzadores independents. O per què el preu de l’electricitat en el mercat majorista va tancar maig en 67,12 euros h/MWh, un 3,12% més alt que a l’abril i un 70% superior a la mitjana d’aquest mes en els últims cinc anys, després d’arribar a la xifra més alta de maig des que hi ha registres. O per què Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, van obtenir uns beneficis en 2020 de 3.611 milions i 1.394 milions d’euros respectivament.
Potser, i només potser, en les respostes a aquestes preguntes es troba el motiu pel qual el Govern li demana a la ciutadania que posi les seves rentadores a la nit. Més enllà de fer front a l’emergència i garantir que tota família vulnerabilitzada tingui assegurat el seu subministrament i no hagi de patir per un tall, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) també estem al costat de les que lluiten per un model energètic més just, més social i ecològicament responsable i que estigui participat i controlat per la ciutadania. NI SET, NI FRED NI FOSCOR!