A més de les pressions judicials, polítiques i mediàtiques exercides per Endesa, Naturgy i Iberdrola, la recerca de APE, ESF i Fossil Free Politics destapa una nova forma de portes giratòries: advocats de l’Estat i funcionaris del màxim nivell a sou d’aquestes empreses per a batallar pels seus interessos particulars
En un context de crisi econòmica i de preus, i en part gràcies a això, les grans companyies continuen engreixant els seus beneficis anuals. Per a això, aquestes grans empreses despleguen diferents armes: batalles judicials contra mesures del Govern, pressions a la Unió Europea o gran inversió en publicitat, entre altres. La recerca que avui es publica presenta un ampli ventall d’exemples d’aquestes pràctiques i analitza com componen un conjunt sistemàtic elaborat per a influenciar en les polítiques públiques en defensa del seu benefici privat.
Un dels descobriments més cridaners és el d’una nova forma de portes giratòries:
“Dins dels serveis jurídics d’Iberdrola, Endesa i *Naturgy, destaca una figura: la d’advocat de l’Estat. Se situen en la categoria A1 del cos d’empleats públics en l’Estat espanyol. Aquests funcionaris han de superar un dels exàmens més durs per al seu lloc i coneixen amb detall les febleses i fortaleses de l’Administració. Cobren, com a mínim, uns 60.000 euros a l’any en 14 pagues, alguns aconsegueixen fins i tot els 100.000 euros anuals. Encara així, molts opten per buscar una major retribució salarial i demanen una excedència, mantenen la seva plaça pública i treballen en l’empresa privada.”
En l’informe Radiografia del lobby energètic es troben nombrosos detalls sobre aquesta i moltes altres de les armes que s’usen per a incidir en les decisions del poder públic.
La recerca s’emmarca en la campanya europea *People *Over *Polluters i ha estat desenvolupada pel periodista Raúl *Novoa González, juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (*APE), l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (*ISF) i *Fossil *Free *Politics. En aquesta campanya es fomenta el coneixement sobre el paper de les grans corporacions en la vulneració de drets humans i en la crisi climàtica. En aquest marc s’han realitzat també recerques paral·leles en països com el Regne Unit, Itàlia i República Txeca, que es publicaran conjuntament la setmana vinent.
En l’informe publicat avui, es realitza una radiografia del lobby energètic en l’Estat espanyol. El focus es posa en l’arsenal usat per Endesa, *Naturgy i Iberdrola per a anteposar els seus interessos econòmics enfront dels drets de la ciutadania i, en particular, de les llars vulnerabilitzades.
Tot això succeeix a les portes d’un moment crític: el 31 de desembre de 2023, si no es prorroga la mesura, acabarà la moratòria de talls de subministrament d’aigua, llum i gas. Segons les organitzacions socials, aquesta prohibició temporal que es va aprovar com a part de l’Escut Social enfront de la crisi del coronavirus ha de convertir-se en una mesura permanent. La recerca revela com ha estat impossible conèixer per part de les institucions públiques i de les empreses el volum de deute que s’ha acumulat arran d’aquesta mesura.