Assessorament 19 de febrer 2025

Avui, com tots els dimecres cada dues setmanes, la sala de la FAVB, al carrer Obradors, 8, ens trobem per fer un nou assessorament col·lectiu

La Lola, de l’Hospitalet de Llobregat, ha exposat el cas de la Silvana, que viu en un habitatge ocupat amb el seu fill i té aigua i electricitat connectades de manera irregular. Recentment, ha rebut un avís de frau d’aigua i té quinze dies per regularitzar la situació. Vol contactar amb la companyia subministradora per veure què es pot fer, però el fet de no estar empadronada en l’habitatge pot suposar un problema.

La Montse, d’Abrera, ha rebut una factura de gas de Naturgy malgrat ser clienta d’Iberdrola. Descobreix que li han fet un canvi de companyia sense el seu consentiment des del 12 de desembre. Creiem que Iberdrola ha pogut donar-la de baixa per impagament de factures pendents. Li recomanem que es canviï novament a la companyia que prefereixi i que aprofiti per passar-se a la tarifa regulada (TUR).

La Khadija, de Sant Andreu de la Barca, ha intentat sol·licitar el bo social en dues ocasions, però li han denegat perquè no té DNI ni NIE, sinó només passaport. Hi ha una ordre ministerial que només contempla aquests dos documents per a la sol·licitud. No obstant això, en algunes oficines de companyies s’ha acceptat el passaport. Li recomanem insistir i intentar tramitar-ho directament a l’oficina central de Barcelona.

La Tere, de Barcelona, ha rebut una factura de 1.000 euros d’Endesa per un consum de 6.000 kW en un any. Això no té sentit perquè no té rentadora i no cuina, ja que va a un menjador social. Li demanen que pagui 200 euros perquè un electricista pugui investigar l’origen del consum. Portarà les factures al pròxim assessorament per estudiar la situació.

La Rocío, de Barcelona, ha explicat que paga les factures d’aigua i gas, però no té contracte de llum. La seva connexió irregular li preocupa, ja que podria dificultar l’accés a un lloguer social. Li recomanem regularitzar la situació a través de la companyia subministradora o sol·licitar assistència al PAE.

El Daniel, de Barcelona, té un deute de 200 euros amb Naturgy. Explica que l’estan assetjant perquè el pagui, malgrat que disposa de l’IRER. Li diem que pot enviar un correu electrònic a Naturgy denunciant aquesta situació i acudir al PAE per assegurar-se que han comunicat la seva condició de vulnerabilitat a la companyia.

La Nazaret, de l’Hospitalet, ha programat una visita d’inspecció amb la distribuïdora, però li cobren per tres visites, quan ella només n’ha sol·licitat una. Li aconsellem reclamar formalment.

L’Alexandra ha deixat de rebre missatges d’assetjament després de la cobertura mediàtica del seu cas a TV3. Inicialment, la companyia argumentava que no li podien retirar l’assetjament perquè no tenia l’IRER, però ella compta amb el bo social de vulnerable sever, cosa que hauria de ser suficient. Aquest cas exemplifica com la pressió mediàtica i social poden ser efectives per fer respectar els drets de les persones afectades per la pobresa energètica.