Resum i valoració APE de les principals mesures en matèria d’energia, dirigides a famílies vulnerabilitzades aprovades aquesta setmana pel Govern

Mesures relacionades amb el bo social elèctric

1.1. Accés al bo social

Pel que fa a les condicions per accedir al bo social elèctric, el reial decret llei aprovat avui inclou moltes novetats. En primer lloc, s’amplien les valoracions per calcular la renda màxima que la llar pot percebre anualment per a acollir-se als descomptes.

Abans, amb caràcter general:

  • ≤ 1,5 x IPREM de 14 pagues, si no hi ha cap menor a la unitat familiar: 12.159,42€
  • ≤ 2 x IPREM de 14 pagues, si hi ha 1 menor a la unitat familiar: 16.212,56€
  • ≤ 2,5 x IPREM de 14 pagues, si hi ha 2 menors a la unitat familiar: 20.265,70€

Ara:

  • ≤ 1,5 x IPREM de 14 pagues, si no hi ha cap menor a la unitat familiar: 12.159,42€
  • + 0,3 per cada membre addicional major d’edat
  • + 0,5 per cada membre addicional menor d’edat

Aquest canvi ampliarà el nombre de llars que es poden acollir al bo social elèctric, ja que, de facto, s’amplien els límits de renda. Posem dos exemples:

  • Matrimoni amb dos fills menors. Abans: 20.265,70€. Ara: 22.697,58€
  • Matrimoni amb dos fills majors d’edat. Abans: 12.159,42€. Ara: 19.455,07€

A més, s’incrementa el multiplicador de renda del 0,5 a 1 per cada membre que compleixi certes circumstàncies especials: discapacitat reconeguda superior al 33%, víctimes de violència de gènere, víctimes de terrorisme, situacions de dependència i famílies monoparentals. Dos exemples més:

  • Mare sola amb un menor. Abans: 20.265,70€. Ara: 24.318,84€
  • Matrimoni amb dos fills menors, un d’ells amb discapacitat. Abans: 24.318,84€. Ara: 32.425,12€

A més, per primera vegada s’inclou la possibilitat d’accedir al bo social a aquelles llars on el consumidor o algun membre de la seva unitat de convivència sigui beneficiari de l’Ingrés Mínim Vital. Per part seva, es mantenen les famílies nombroses i les llars amb pensionistes amb quantia mínima.

D’altra banda, se substitueix el concepte d’unitat familiar pel d’unitat de convivència:

Abans: La unitat familiar es vinculava a la definició de la Llei de l’IRPF, que en línies generals la limitava a matrimonis o parelles amb fills menors o majors incapacitats.

Ara: Es considera unitat de convivència la constituïda per totes les persones que resideixin en un mateix domicili i que estiguin unides entre si per via matrimonial, o per vincle fins al segon grau de consanguinitat, afinitat, adopció, i altres persones amb qui convisqui en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.

Amb aquest canvi es resol el tema dels fills majors (que abans era un obstacle en moltes ocasions per poder accedir al bo social) i s’hi inclouen també llars amb avis, oncles, etc.

Pel que fa al procediment en si, també s’han introduït alguns canvis. Les comercialitzadores de referència (bàsicament, l’Oligopoli) continuen sent les encarregades de verificar la sol·licitud i la documentació que la família adjunta per a accedir al bo social. Això no obstant, ara tenen 10 dies hàbils (2 setmanes) per comunicar a la persona sol·licitant el resultat de les comprovacions (abans 15 dies). S’hi inclou l’obligació de traslladar el motiu de la denegació o inadmissió (abans només denegació) i, en cas de reclamació als òrgans de consum competents, s’obliga la companyia a atorgar el bo social en els termes que assenyalin els serveis de consum si així es resol.

Finalment, les comercialitzadores de referència hauran d’informar durant els pròxims tres mesos a tota la clientela (tinguin bo social o no) de les noves condicions en un document creat pel ministeri, que hauran d’adjuntar a les properes factures. També hauran d’incloure tota la informació a la seva pàgina web. Aquesta obligació no s’estén a les companyies del mercat lliure.

Valoració:

L’ampliació dels barems de renda per a accedir al bo social és una reivindicació de les organitzacions que lluitem contra la pobresa energètica. Es tracta doncs d’una bona notícia que des de l’Executiu s’hagi optat per aquest increment, que potencialment pot fer arribar els descomptes a més famílies.

Tot i això, cal destacar que per ser considerat consumidor vulnerable i, per tant, accedir al descompte del 70% (habitualment 40%), es continua exigint una renda anual excessivament baixa (un 50% de les condicions generals). Així, una família monoparental amb un menor ha de percebre menys de 12.159,42€ anuals per ser considerada vulnerable severa.

D’altra banda, és clau entendre que les noves llars que es poden acollir al bo social són subjectes potencials perquè se’ls requereix que coneguin aquesta nova possibilitat i, de manera proactiva, facin el tràmit d’accés, que inclou una burocràcia exageradíssima (per exemple, acudir al Registre Civil per sol·licitar el full individual que acrediti l’estat civil en els casos de persones soles). Fa anys que critiquem aquest procediment de sol·licitud que, a més, deriva en les mateixes companyies la responsabilitat de verificar la documentació. Una autèntica absurditat.

El Govern preveu, segons van anunciar el mateix president i la ministra Ribera, un increment de 600.000 en el nombre de llars acollides al bo social, però la realitat és que amb aquest procediment els descomptes no han deixat de perdre beneficiaris des de fa una dècada. Per això, continuem advocant perquè s’impulsi un sistema d’accés, que permeti creuar les dades amb les diferents administracions competents (CNMC, Agència Tributària, etc.) i apliqui el bo social de manera automàtica, com ja s’ha instaurat a Portugal.

Finalment, pel que fa al deure d’informació de les companyies, és una autèntica vergonya que només s’obligui a això a les comercialitzadores de referència i no a totes les empreses, quan se sap que dos terços de la població es troben actualment al mercat lliure. Segons les últimes dades de la CNMC, el 2021, el nombre de consumidors que van passar de la tarifa regulada (PVPC) al mercat lliure va ser d’1.250.000 clients, enfront dels 575.000 el 2020 i els 660.000 el 2019. La mesura, per tant, entenem que serà poc efectiva i ha d’anar forçosament acompanyada d’una campanya comunicativa potentíssima per part de l’Estat, per a publicitar aquestes noves condicions si es vol arribar a l’objectiu de les 600.000 llars.

1.2. Renovació del bo social

En aquest apartat s’han produït novetats importants. Per a totes aquelles llars acollides actualment als descomptes, el bo social es renovarà automàticament per una sola vegada quan acabi la vigència de l’actual (2 anys des de la concessió), sempre que es continuïn complint els requisits de renda.

La comercialitzadora de referència haurà d’informar-los, dos mesos abans de la finalització, si la llar compleix amb els nous requisits sobre la base de les característiques de convivència reflectides a la sol·licitud original i executar la renovació en la següent factura sense cap més tràmit. En el cas que, a més de complir amb els límits, es produís un canvi de categoria (per exemple, de vulnerable a vulnerable sever), també executarà el canvi de forma automàtica.

Un cop transcorreguts aquests dos anys addicionals, es continuarà renovant automàticament sense presentar més documentació, sempre que hi hagi el consentiment exprés del titular i de tots els membres de la seva unitat de convivència majors de 14 anys i amb capacitat per obrar.

Valoració:

Es tracta d’una mesura de gran importància que evitarà l’infern burocràtic de passar pel mateix procediment cada dos anys. Entenem que el canvi obeeix a la pressió feta per les organitzacions socials, que sempre hem denunciat la situació. No obstant això, veurem com es resol la qüestió del consentiment exprés un cop transcorreguts els dos anys addicionals, perquè pot ser un obstacle perquè la renovació sigui realment automàtica.

Aquesta modificació evidencia que l’automatització total és possible. La clau aquí no és només que la gent amb bo social no s’hagi de preocupar per la seva renovació, sinó sobretot, que les llars vulnerabilitzades que encara no disposen dels descomptes, hi puguin accedir sense tràmits ni obstacles. En un moment de crisi total com l’actual, creiem que el ministeri no ha estat valent a l’hora d’impulsar canvis més estructurals al sistema d’accés.

1.3. Pròrroga dels descomptes

Els descomptes extraordinaris derivats de l’aplicació del bo social elèctric, del 60 o 70% (habitualment 25 o 40%, segons la categoria de vulnerabilitat), es prorroguen fins al 30 de juny. Fins avui, la vigència estava prevista fins al 30 d’abril. Per tant, es tracta d’una extensió de només tres mesos, en la línia d’altres mesures aprovades últimament per l’Executiu.

Recordem que l’ampliació dels descomptes es va impulsar l’octubre de l’any passat davant l’escalada de preus viscuda des de principis d’estiu. En un primer moment, es va preveure fins al 31 de març (RDL 23/2021), per a estendre’s més tard fins al 30 d’abril (RDL 29/2021).

Valoració:

Tot i que l’ampliació dels descomptes és, a priori, una bona notícia per a les famílies beneficiàries del bo social, considerem molt criticable que aquestes pròrrogues es produeixin amb caràcter trimestral. Així ho vam traslladar al Ministeri per a la Transició Ecològica fa només dos dies, exposant que les famílies afectades per pobresa energètica necessiten viure amb certeses i no patir cada tres mesos davant la possibilitat que les mesures aprovades puguin deixar d’estar vigents.

La previsió és que els preus de l’energia continuïn sent elevats fins a finals d’any (veurem la reforma a l’àmbit ibèric prevista per al pròxim mes) i entenem raonable que l’ampliació dels descomptes es mantingui fins que no es produeixin reformes estructurals del sistema de protecció per a famílies vulnerabilitzades o, com a mínim, fins a finals del present any, horitzó que donaria seguretat a les llars beneficiàries del bo social davant l’actual context d’inseguretat.

1.4. Sistema de finançament

Fa pocs mesos, el Tribunal Suprem va declarar inaplicable el fins aleshores sistema de finançament del bo social elèctric, que carregava a totes les companyies comercialitzadores el deure de suportar el cost del bo social. En aquest sistema, es calculava anualment l’aportació de cada companyia segons el nombre de clients.

La sentència, que obliga la pràctica a retornar diversos milions d’euros a les comercialitzadores a través de recursos públics, ha obligat a canviar el sistema per adequar-lo a la interpretació que el Suprem fa de les directives europees. En el nou sistema inclòs al reial decret llei, totes les companyies elèctriques hauran d’aportar fons per al bo social.

Es farà basant-se en els següents criteris:

  • Per a les empreses productores, de manera proporcional a la seva producció (€/MWh).
  • Per a les empreses de transport, de manera proporcional a la retribució percebuda pel desenvolupament d’aquesta activitat (€/€ retribuït).
  • Per a les empreses distribuïdores, de forma proporcional a la quota de clients connectats a la xarxa (€/CUPS).
  • Per a les empreses comercialitzadores, de forma proporcional a la quota de clients a qui subministrin energia elèctrica (€/client).

Valoració:

Davant la sentència del Suprem, cabia la temptació que el ministeri optés per carregar el cost del bo social als pressupostos generals de l’Estat. Afortunadament, s’ha continuat mantenint la via d’exigir responsabilitat a les companyies elèctriques, ja que elles mateixes formen part del model que permet que hi hagi famílies que no puguin fer front a les seves factures.

No obstant això, no podem ser ingènues i pensar que el nou sistema no repercutirà finalment en els consumidors. Les empreses de les activitats regulades, com el transport o la distribució, hauran de declarar les seves contribucions com a costos d’activitat i, finalment, s’hauran de repercutir en els peatges que s’inclouen a totes les factures. Pel que fa a les empreses generadores, és més que probable que els costos es traslladin a les subhastes del mercat majorista, amb el consegüent increment del preu final de l’electricitat.

Per això, trobem a faltar que el Govern no hagi explorat altres maneres de costejar el bo social sense excloure la responsabilitat de les companyies, com poden ser la modificació de l’impost de societats.

1.5. Límits de consum

Malauradament, el reial decret llei no inclou cap modificació del límit de kWh bonificats pel bo social. Tot i ser una de les reivindicacions de les organitzacions socials, el Govern ha optat per no canviar ni una coma del model actual.

Per tant, els límits màxims continuen sent els següents:

Categories Límits màxims al consum (kWh)
Unitat familiar sense menors/demandant individual 1.380
Unitat familiar amb un menor 1.932
Unitat familiar amb dos menors 2.346
Unitat familiar famílies nombroses 4.140
Unitat familiar/demandant individual-pensionistes (quantia mínima) 1.932

Valorem molt negativament aquesta decisió, que està generant una quantitat immensa de deute a moltes famílies que depenen de fonts elèctriques per a escalfar la seva llar o disposar d’aigua sanitària calenta. Així, per exemple, l’associació FACUA ha establert en 4.392 kWh el consum anual d’un consumidor mitjà.

Com pot apreciar-se, el consum bonificat per a totes les categories del bo social no s’acosta, excepte en el cas de les famílies nombroses, a aquesta quantitat. El problema afegit és que, per al càlcul dels kWh bonificats, el consum anual es prorrateja pels dies facturats, situant els mateixos límits durant cada mes de l’any, malgrat que la demanda es multiplica exponencialment als mesos freds.

Tot això ha generat que moltes famílies amb bo social rebin factures de més de 300 euros durant els últims mesos, a causa dels preus desorbitats del PVPC. El Govern tenia l’oportunitat d’esmenar aquesta situació en aquest reial decret llei, però no ho ha fet, deixant a l’estacada milers de llars.

Mesures dirigides a abaratir les factures

Pel que fa a l’electricitat, es mantenen fins al 30 de juny les rebaixes fiscals aprovades al juny. Bàsicament, es manté l’IVA al 10% (habitualment 21%) i l’Impost Especial sobre l’Electricitat (IEE) al 0,5% (habitualment al voltant del 5%). Es manté també la suspensió de l’Impost sobre el Valor de la Producció de l’Energia Elèctrica (IVPEE) fins a la mateixa data.

D’altra banda, s’estableix l’actualització dels paràmetres retributius del règim retributiu específic (instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energies renovables, cogeneració i residus) per a l’any 2022, que a la pràctica ajudarà a rebaixar la part de càrrecs en la factura final. El Govern preveu un estalvi de 1.800 milions d’euros.

Pel que fa al gas, es prorroga en les revisions del preu de la tarifa regulada de gas natural (TUR) corresponents a l’1 d’abril del 2022 i l’1 de juliol del 2022, el límit del 15% en l’increment màxim del cost de la matèria primera. A la pràctica, això suposa que en les revisions trimestrals de la tarifa regulada, aquesta no s’incrementarà més d’un 5% aproximadament.

Valoració:

El Govern va apostar des d’estiu per les rebaixes fiscals per intentar abaratir les factures en l’àmbit domèstic. El manteniment d’aquestes rebaixes fins a com a mínim juny és evident que tindrà un impacte directe en el preu final d’aquestes factures.

No obstant això, en el cas del gas, la limitació de les pujades representa una arma de doble tall perquè està causant un dèficit de tarifa que haurà de ser costejat després pels propis consumidors. És a dir, el fet que la factura només pugui pujar un 5% quan, d’acord amb els preus del gas, hauria de fer-lo en més d’un 80%, provocarà que els mateixos consumidors hagin de pagar més en un futur per compensar la diferència.

La clau aquí és que, quan es va prendre la decisió, es va fer només sobre la base de l’encariment provocat pels problemes logístics que deriven de la pandèmia i el Govern esperava que fos temporal. Ara se li ha sumat el context de guerra a Ucraïna, per la qual cosa caldrà veure fins quan es prorroga la mesura i podem esperar factures més altes durant més temps.