L’assessorament del dimecres 5 de juny comença com tots; explicant qui és l’APE i generant un espai de seguretat per aquelles persones nouvingudes. Després d’explicar els passos principals que s’han de fer en cas d’estar en una situació de pobresa energètica, i amb alguna mirada distreta per saludar a aquelles que fan una mica tard, es procedeix als assessoraments individuals.
La Claudia de Pineda de Mar es troba què el febrer va aconseguir el permís de residència després del divorci de l’habitatge on viu amb la seva filla. Ell, en la lectura del gas, apuntava menys kW dels que eren, i la Claudia té por que quan apunti la lectura real li caigui un deute que no pugui pagar. Respecte a aquest problema, el seu advocat té altres preferències, i l’assistenta social li recomana que no afegeixi més kW perquè si no li tallaran el gas. Per la Claudia, però, això no li soluciona la preocupació de què té un deute que va augmentant i, en assistir a la Creu Roja, com que no hi poden fer res l’han derivat a l’APE. La Claudia manifesta la seva por i que no té ingressos; des de l’APE se li diu que no li podran tallar el gas per res del món, i que s’asseguri de tenir l’informe d’exclusió residencial. El problema és que Naturgy, de primeres, no permet fer canvis de nom quan hi ha un deute acumulat; com en el cas de la Claudia, on l’habitatge en què resideix, el titular del gas és el seu exmarit, que és qui apuntava una lectura del gas inferior a la real.
Des de Premià de Mar, un home arriba desubicat i preocupat perquè acumula un deute de gas i electricitat, viu amb la seva dona i 2 fills. L’APE, primer de tot, l’assessora que es canviï de tarifa amb Endesa, de mercat lliure a mercat regulat. També que s’asseguri de tenir l’informe de vulnerabilitat, i que està en tot el seu dret a exigir una còpia a l’assistenta social en cas de dubtes. Pel que fa a l’electricitat se li recomana que demani un canvi de tarifa, aplicant-li la discriminació horària. Per últim, que es dirigeixi a l’oficina de la seva companyia de la llum per demanar el bo social. Encara que això no li soluciona el deute, es prioritza primer de tot ordenar totes aquestes qüestions per, a partir d’ara, que pagui les tarifes més econòmiques i, pels pròxims assessoraments plantejar com fer front al deute.
El Jon de l’Hospitalet traspassa el seguiment del seu cas en el qual necessitava aconseguir donar-se d’alta de la llum al seu local recuperat on viu. El principal problema que ens trobem en l’assessorament amb el Jon és que no parlem el mateix idioma i costa molt entendre’ns. Un company de l’APE l’ha estat ajudant per aconseguir donar-lo d’alta trucant a les oficines per la facilitat de la llengua; tot i això, no ho han aconseguit sense tenir el butlletí blau. Comencen a explicar que a través de la PAH han trobat un electricista que per 300 € aconsegueix fer-li un butlletí blau i que ja ha pagat 70 €. De seguida, sonen les alarmes entre les assistents de l’APE en detectar que aquest electricista està estafant el Jon i que no és la primera vegada, sinó que entre l’APE i la PAH s’estava buscant a un electricista que estava estafant a persones víctimes de pobresa energètica. Des de l’APE s’intenta fer entendre al Jon que desconfiem de l’electricista i que no recomanem seguir per aquesta via. Tot i això, amb l’idioma és molt complicat que ens entenguem, porten sent assessoraments frustrants per la frontera de l’idioma. És llavors quan es para l’assessorament per intentar buscar altres idiomes comuns, i la Claudia, de parla romanesa, de seguida enganxa que es poden comunicar. En dos minuts tot està clar i amb la facilitat de la comunicació, de seguida l’ambient es relaxa alhora que s’anima per haver desencallat la situació i adonar-nos que el poder dels assessoraments col·lectius rau en el fet que en col·lectivitat, la suma i sinergia de les habilitats i esforços de cadascú, fan que l’acompanyament sigui multiplicador i transformador.
La Rocío ha aconseguit canviar-se la titularitat però no ha posat la lectura i té una última factura de 80 €.
S’acorda un acompanyament per anar a Naturgy el divendres de la mateixa setmana, per anar-hi totes les persones que ho necessiten.
És en el moment que acaben els assessoraments, quan el Jordi -primer, afectat, després militant de l’APE-, que feia molt de temps que no venia a un assessorament, pren torn de paraula. S’acomiada de l’APE perquè la malaltia degenerativa que té li priva poder participar de l’APE, però tot i les dificultats en la parla i en el control del cos, treu una força i una energia immesurable. Recorda la força de l’APE i s’emociona en parlar del poder de la lluita col·lectiva. Des de l’humor i la sinceritat, recorda tot el que l’APE l’ha ajudat a ell i agraeix a totes les persones de l’APE la força que es genera i que, a través de l’APE s’han aconseguit moltes coses i, sobretot, en transformar la por i les injustícies en un empoderament personal i col·lectiu. La seva força arrossega a la resta de persones -participants des de sempre, i d’altres que és el primer assessorament en què participen- en una barreja d’emocions compartides entorn del sentit de l’APE. L’ambient, carregat d’emoció sobretot per aquelles que han compartit lluita amb el Jordi, es transforma. El Jordi aconsegueix transformar un ambient pesat anterior a la seva intervenció de frustració i ràbia per les injustícies de la pobresa energètica, sobretot, perquè és molt complicat com avançar en les nostres reivindicacions enfront de la impunitat de les empreses que van acumulant deutes inassumibles a les afectades. El Jordi transforma aquest ambient pesat en un d’emotiu i de persones que s’adonen que el que estan fent és necessari, que la lluita ja té sentit en el moment en què s’estan organitzant, creant un vincle i són capaces d’enfrontar-se a qui els hi estan privant de tenir una vida digna de ser viscuda. Entre llàgrimes i somriures, les persones més properes al Jordi li agraeixen les seves paraules, li agraeixen que hagi vingut a acomiadar-se i s’intercanvien mirades de complicitat.
Finalment, el Jordi de l’Hospitalet traspassa que una persona que coneix té un deute amb Agbar i que està fent el traspàs perquè aquesta persona no pot venir, ja que està hospitalitzada. Es ressalta aquest fet perquè la clau de l’APE és participar dels espais col·lectius per resoldre el problema individual, que l’APE és una eina col·lectiva però qui fa el canvi és la persona. Se li traspassa a la persona que s’asseguri, primer de tot, de tenir l’informe de vulnerabilitat i se la convida que, quan pugui, participi dels assessoraments.
Finalitza l’assessorament i, a mesura que s’aixequen de les seves cadires, companyes i companys de l’APE del Jordi se li acosten per buscar en espais més íntims dedicar-se algunes paraules, abraçades i acomiadar-se.