Les organitzacions socials presenten una proposta per desenvolupar el bo social elèctric que, amb les limitacions legals existents, protegeixi les llars en situació de vulnerabilitat
Consideren així mateix que cal superar el marc legal vigent perquè la protecció sigui efectiva tant en l’àmbit elèctric com a consums de gas i altres combustibles i proposen l’elaboració d’una Llei contra la Pobresa Energètica
Madrid, 24 de gener de 2017
Davant la necessitat de desenvolupar el RDL 7/2016 que es va aprovar al desembre, sobre finançament del bo social elèctric i mesures de protecció als consumidors vulnerables, les entitats volen assegurar que aquest sigui el més garantista possible, i alerten també de les llacunes encara pendents.
La pobresa energètica afecta actualment a Espanya almenys a l’11% de la població, i és sens dubte un dels temes més urgents de l’agenda política actual. L’Estat espanyol té a més, des de 2009, una tasca pendent: la definició de consumidor vulnerable i la concreció i ampliació de les diferents formes per protegir-los (entre elles un bo social que s’adeqüi a la realitat actual de la problemàtica), tal com recullen les directives europees en matèria del mercat de l’electricitat i el gas a la UE i en els diferents Estats membres.
El document s’ha presentat als grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, amb l’ànim que sigui tingut en compte en l’elaboració del Reglament o que, en un termini màxim de 3 mesos, ha de desenvolupar el Reial Decret-llei 7/2016. La proposta defineix els consumidors que les organitzacions consideren en situació de vulnerabilitat i de vulnerabilitat severa, en funció de la renda i certes circumstàncies agreujants, als que es protegeix enfront de la interrupció de subministrament i davant els canvis indiscriminats en la contractació, ambdues pràctiques habituals de les grans elèctriques, que des de la societat civil són considerades com abusives i inadmissibles.
Les organitzacions socials consideren que el RDL 7/2016 és totalment insuficient, perquè no dona una resposta integral al drama que la pobresa energètica significa avui dia per a moltes famílies, arriba tard, i només atén al consum d’electricitat. A més a més, obre la porta a protegir només a una part de la població afectada. No obstant això, davant d’aquest escenari, plantegen que el reglament pendent sigui el més garantista possible, aportant propostes concretes en diverses qüestions clau, i urgeixen a elaborar una Llei que millori notablement la protecció dels consumidors vulnerables i atengui a tots els subministraments energètics i també d’aigua potable.
La proposta estableix el principi de precaució per evitar els talls de subministrament a aquells consumidors que no poden pagar els rebuts per falta de mitjans econòmics. D’aquesta manera, les empreses subministradores tenen l’obligació de sol·licitar un informe a Serveis Socials abans d’efectuar un tall de subministrament per impagament, per assegurar que la llar no es troba en situació de vulnerabilitat severa. Aquest principi, plantejat en la Llei 24/2015 de Catalunya, ha permès aturar més de 30.000 talls. Les organitzacions alerten també que el reglament ha de protegir més enllà dels que són al PVPC i seguits per Serveis Socials perquè, per exemple, a Catalunya el 80% dels casos que gràcies a l’esmentada llei poden ser protegits del tall, no estaven acudint a Serveis Socials.
Pel que fa al bo social, les entitats consideren que el mecanisme de finançament plantejat el desembre passat penalitza les comercialitzadores amb major nombre de clients de consum reduït, és a dir, a les que compten amb més contractes en el sector domèstic i a les PIMES. Així doncs, es demana una forma de finançament que no sigui discriminatòria, desproporcionada i injusta, i que a més a més no es pugui repercutir en la factura, suposant un augment més per als consumidors. El bo social a què aspiren ha de poder aconseguir-se de manera senzilla per part de les persones usuàries, evitant burocràcies desincentivadores, i ha de servir també per deixar de destinar diners públics de les administracions a parar talls, pagant rebuts que haurien de ser bonificats.
Més enllà d’aquestes propostes, és essencial una llei estatal de mitigació i reducció de la pobresa energètica que contempli la totalitat dels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, i altres combustibles) i que garanteixi un dret universal al seu accés. És inadmissible que es privi d’aquests drets tan bàsics a una part de la població per motius de capacitat adquisitiva, quan estem parlant d’uns serveis que generen beneficis multimilionaris a les empreses que ho controlen. És urgent garantir l’accés universal als subministraments bàsics, i en fer-ho, no perdre l’oportunitat de canviar l’insostenible model energètic actual.