La suspensió parcial de la llei sorgida de la ILP Habitatge només deixa vigent la part de pobresa energètica i les obligacions que recauen en l’Administració
El Ple del Tribunal Constitucional ha comunicat aquest matí l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat promogut pel govern en funcions del PP contra part de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica.
L’admissió comporta la suspensió cautelar dels articles relatius al mecanisme de segona oportunitat (2.2, 3 i 4), de l’article que regula el lloguer social obligatori per part dels grans propietaris (5 apartats 1, 2, 3, 4 i 9) i la cessió obligatòria de pisos buits a l’Administració (article 7), així com les sancions per la no aplicació de la llei i la cessió de crèdits litigiosos (D.T. 2a, D.F. 3a, D.A.). Continuen vigents els articles que fan referència a l’obligatorietat de l’Administració a un reallotjament adequat i els ajuts al pagament del lloguer en casos de petits tenidors d’habitatge per tal d’evitar els desnonaments, totes les mesures que fan referència a la pobresa energètica (article 6) i la definició de les persones en risc d’exclusió residencial (art. 5.10).
L’acceptació del recurs amb suspensió per part del TC permet executar finalment l’últim servei del govern del PP a la banca, la suspensió de l’única norma que garanteix el compliment de l’art. 47 de la Constitució Espanyola. A partir d’ara, amb el trasllat de la demanda al Congrés dels Diputats, al Senat, i al Parlament i la Generalitat de Catalunya, aquestes institucions disposen de 15 dies per personar-se en el procés i formular les al·legacions que considerin convenients.
La Llei 24/2015 ha demostrat durant 9 mesos que era l’única norma que existia a tot l’Estat espanyol que garantia una segona oportunitat a les famílies, aturar els desnonaments i garantir el reallotjament. L’inconvenient pel PP, i sembla que també pel TC, ha estat que la llei retallava els privilegis de la banca, perquè no els permetia executar els desnonaments, els obligava a fer lloguers socials a les famílies i donava eines a l’Administració per fer la cessió obligatòria dels milers de pisos buits que acumula la banca, pisos que no estan complint la seva funció.
Ja hem advertit públicament que, malgrat el recurs, no acceptarem cap retrocés en els drets que la Llei protegeix. Això vol dir que la part de pobresa energètica s’ha de fer complir de forma urgent i amb contundència més que mai, a través de convenis que responsabilitzin les subministradores, i amb sancions. Per altra banda, cal mobilitzar habitatges buits cap a lloguer social a través de les multes i sancions basant-se en la Llei 18/2007.
Cal recordar a més, que queda vigent l’obligatorietat de l’Administració Pública a reallotjar i als ajuts al pagament del lloguer. Això suposa que els pressupostos de la Generalitat, ara en discussió, han de contemplar una partida suficient per cobrir les necessitats en habitatge. Ahir mateix vam interpel·lar als Grups Parlamentaris perquè no donin el seu suport a uns pressupostos que no estiguin compromesos amb garantir els desnonaments zero, és a dir, el dret a l’habitatge. Pressupostos que avui dia no ho poden garantir.
Aquesta mateixa necessitat la van compartir amb el Grup Promotor de la Llei 24/2015 els 12 ajuntaments més poblats de Catalunya, acordant instar a la Generalitat a augmentar la partida pressupostària destinada a polítiques públiques d’habitatge, per tal de donar resposta a l’emergència habitacional i obrir urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer aquest any i els següents en forma de convocatòria oberta permanentment, com es fa a la resta d’Europa, cosa que permetria evitar milers de desnonaments.
De cara a les eleccions del 26J recordarem als partits que s’hi presenten el seu compromís de retirar el recurs posat pel PP al TC, però alhora ens deixarem la pell a casa nostra per activar totes les eines vigents per a continuar garantint el dret a l’habitatge.
Avisem a les entitats financeres i als partits polítics que responen als seus interessos que no podran evitar que el clamor social per reconquistar el dret a l’habitatge digne es faci realitat!
