El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica
Es tracta d’una gran victòria col·lectiva després d’anys de lluita pel dret a l’habitatge, que permetrà posar en marxa mecanismes per acabar amb els desnonaments i talls de subministrament indiscriminats, alhora que mobilitzar habitatges buits per a lloguer social.
En una sessió històrica, el dijous el Parlament de Catalunya ha aprovat la Iniciativa Legislativa Popular contra els desnonaments i la pobresa energètica, promoguda per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. Aquesta ILP s’ha tramitat en un temps rècord i ha aconseguit sumar el suport de tots els grups parlamentaris, excepte el PP, que s’ha abstingut en alguns dels punts.
El debat d’aprovació ha vingut precedit per la intervenció de dues de les portaveus de la Iniciativa Legislativa Popular. En una intervenció emotiva i contundent han resumit el recorregut de la lluita que ha permès arribar al dia d’avui: “hem conquerit els nostres drets, hem desobeït lleis injustes i avui estem aquí per a canviar-les”. Les portaveus s’han dirigit als diputats, exigint que l’altura de mires del Parlament que avui ha aprovat la ILP es mantingui i que hi hagi un desplegament urgent de totes les mesures de la ILP i que se’ls doti de recursos suficients perquè puguin ser efectives.
La ILP aprovada en el Parlament és un conjunt de mesures que pretenen donar resposta a l’actual situació d’emergència i pobresa energètica que pateix Catalunya.
Donada l’emergència de la situació i la tardança a legislar per parar aquesta sangria, aquesta ILP s’ha tramitat amb una urgència extraordinària, és a dir, en 15 dies hem sigut capaços de fer tots els tràmits perquè avui la votació hagi sigut possible. S’ha de destacar que tots els grups parlamentaris han mantingut els seus compromisos, tant en tempos com en contingut.
Durant els pròxims dies explicarem a fons quins efectes tindrà aquesta nova eina legal de què disposarem a partir d’ara a Catalunya per fer front a l’emergència en l’habitatge, però avui ja s’ha de destacar un articulat final que respecta de forma íntegra els objectius i efectes que cercava el redactat original, que ha sigut concretat, adaptat o inclús millorat, per posar per fi sobre la taula les tan necessàries eines de la finalment batejada com “Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”. A més, l’articulat aprovat presenta una solidesa jurídica impecable, fet que ha sigut possible gràcies al treball jurídic fet des del grup promotor, però també gràcies a les aportacions dels serveis jurídics del Parlament i de les aportacions dels grups parlamentaris.
La llei aprovada avui pel Parlament de Catalunya no és ni molt menys una declaració d’intencions legals sinó una bateria d’eines útils i efectives per frenar l’emergència en l’habitatge a Catalunya:
Mesura 1. Mecanismes que atorguen una segona oportunitat per a les persones sobreendeutades i deutores de bona fe. Mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un altre judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els seus deutes vinculats amb l’habitatge habitual per poder començar de nou.
Mesura 2. Cap desnonament per a les famílies en execució hipotecària, establint l’obligació en les entitats financeres de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat residencial.
Mesura 3. Lloguer social per a famílies en règim de lloguer en risc de desnonament, amb una important distinció entre els grans i petits tenidors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenidor d’habitatges, aquest haurà de parar el desnonament i oferir un lloguer social a la família.
Tant en casos de llançaments hipotecaris com en els de lloguer de grans tenidors, principalment bancs, fons d’inversió o grans tenidors que hagin comprat habitatges procedents d’execucions hipotecàries i desnonaments; l’incompliment de l’oferta de lloguer social comportarà una sanció econòmica greu (fins a 90.000 euros) que s’ha inclòs en l’articulat de la Llei 1/2007 catalana del dret a l’habitatge.
Mesura 4. Creació de parc social de lloguer. S’estableix la possibilitat de resoldre la cessió temporal dels pisos buits propietat d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge per augmentar el parc públic de lloguer disponible. D’aquesta manera, s’afegeix una eina important més per a mobilitzar el parc d’habitatges buits, que amb el temps permetrà reallotjar totes aquelles famílies que ja hagin sigut desnonades sense alternativa.
Mesura 5. Accés garantit als subministraments bàsics, amb garanties per parar els talls d’aigua, gas i llum de la població en situació d’exclusió residencial, a través d’un protocol garantista que obliga a l’Administració a aplicar les ajudes necessàries per evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per carència de recursos econòmics; a assegurar l’accés a aquests subministraments bàsics mentre duri la situació d’exclusió residencial i a establir acords amb les empreses subministradores perquè posin ajudes a fons perdut per a fer front.
En definitiva, amb aquesta llei s’aporten per fi els mecanismes per finalitzar amb els deutes de per vida, els desnonaments d’hipoteca i lloguer, garantint el reallotjament en règim de lloguer social i els subministraments bàsics a totes les llars alhora que es mobilitzaran tots els pisos buits perquè compleixin la seva funció social.
La ILP és una llei d’emergència molt necessària i un punt de partida. Un important precedent al mateix temps parlar de dret als serveis bàsics per anar cap a un model més just d’accés a l’habitatge i serveis.
L’aprovació de la ILP habitatge tan sols ha sigut possible gràcies al treball incansable de moltíssimes afectades, voluntaris, activistes, entitats i col·lectius que han donat suport. Les entitats promotores de la ILP no volem amagar la nostra satisfacció per aquest èxit, que culmina més de sis anys de lluita pel dret a l’habitatge digne. No ens podem oblidar de les companyes de tot l’Estat que també han sigut responsables d’arribar fins aquí. Aquesta ILP no té voluntat sola de quedar-se al Parlament de Catalunya, sinó que ha de generar un efecte dominó en la resta de Parlaments Autonòmics que han de donar resposta davant un estat incapaç i segrestat pel poder bancari i de les subministradores.
El 23 de juliol de 2015 passarà a la història com el dia en què la ciutadania, farta de la violació dels drets humans i de la injustícia, després d’un llarg camí de denúncia i autodefensa fonamentals, porta l’autotutela de drets fins a la redacció d’una llei que els empara i els posa davant dels beneficis de pocs.
Un dels somnis de la PAH quan va néixer el 2009, precisament a Barcelona, era canviar les lleis injustes i tenir de justes per protegir els drets fonamentals. Hem fet realitat aquest anhel. Seguim cap endavant, perquè s’ha fet un pas importantíssim per a aconseguir el dret a l’habitatge però encara ens queda molt per caminar.
Avui ha sigut un dia històric perquè demostrem com el sentit comú del carrer pot entrar als Parlaments de la mà de la ciutadania organitzada per fer lleis que transformin les realitats injustes i defenguin els drets fonamentals de les persones.