Menys burles i més solucions: ningú sense beure, rentar-se, escalfar-se i veure a la nit
A Catalunya estem vivim una greu situació: 2,2 milions de persones en estat de pobresa, gairebé un terç de la població, dels quals 300.000 són nens i nenes. A més a més, 600.000 persones es troben en una situació de pobresa absoluta. El resultat és que moltes famílies no poden tenir accés a una necessitat vital com és un habitatge digne, però tampoc a l’aigua, el gas i la llum. Els béns energètics són essencials per escalfar-nos, per poder menjar calent, veure’ns a la nit o apaivagar la set o rentar-nos, és a dir, per a poder sobreviure.
Fa quatre setmanes ja vam denunciar que l’única acció de govern realitzada a través d‘un vergonyós Decret-llei sobre el Codi de Consum ha tingut un resultat nefast. Un Decret que fa una definició de família vulnerable que n’exclou a la majoria de les afectades per l’actual pobresa, i un procés d’acreditació altament confús i inoperatiu. Per acabar d’adobar-ho, el text del decret literalment diu «el consumidor té dret a satisfer el deute pendent de manera integrada i fraccionada entre els mesos d’abril a octubre següents». A més, considera inexplicablement que les famílies vulnerables a l’estiu tindran capacitat de pagar el doble, els rebuts ajornats més els que pertoquin. El resultat, només s’han pogut acollir poques desenes de famílies i en cap cas s’ha solucionat el problema.
Els exemples són esfereïdors. En Fran i la Maria, un matrimoni de Sant Adrià del Besòs, manifesta: “tenemos 3 menores a nuestro cargo, entre los dos tenemos unos ingresos de 427 €. Estamos negociando el fraccionamiento de la deuda del gas con la Asistenta Social del Ayuntamiento, ¿pero cómo vamos a poder pagarla en esta situación si se nos van acumulando?”. D’altra banda, el José, veí de Mollet, ens diu: “Soy un hombre que tiene mujer y una hija con diabetes tipo 1, por no poder pagar el gas estamos pasando el invierno sin calefaccion y sin agua caliente”.
De cap manera podem admetre la justificació de no poder evitar els talls perquè el govern no té pressupost, quan a Catalunya les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Endesa), el gas (Gas Natural Fenosa) i l’aigua (Agbar), van obtenir respectivament 2.771 M€, 1.657 M€ i 432,9 M€ de beneficis el 2012. A costa de pujar la tarifa elèctrica un 83% des de 2003, i la d’aigua un 65% des de 2008, a la vegada que tallaven l’electricitat a 1,4 milions de persones a l’Estat espanyol, així com s’han produït 300.000 talls d’aigua. No es pot dir que no hi ha diners quan la Generalitat ha ingressat 300 M€ del cànon concessional d’Aigües Ter Llobregat per fer polítiques d’aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona en fixa un de 20 M€ i ens en fa pagar un altre de 5 M€ per accedir, inacceptablement, al coneixement d’Agbar, o l’Ajuntament de Girona es gasta 1 M€ del seu cànon en comprar obres d’art, per citar només alguns exemples. Això sí, hem de reconèixer també que alguns ajuntaments multipliquen els seus ajuts per apaivagar aquesta lamentable situació.
La ciutadania se sent burlada, i per aquest motiu ens adrecem al Síndic de Greuges de nou per a presentar una queixa, per l’abús de poder de les grans companyies i les insuficients mesures acordades pel govern, amb una petita mostra de casos concrets dels múltiples existents. En aquesta nova queixa demostrem com aquest Decret no ha donat solució als greus problemes de les famílies més desfavorides i, a fi de bé, sol·licitem al Síndic de Greuges que alerti al Govern de la Generalitat de Catalunya del seu deure de governar per a tots els catalans i catalanes sense distinció, i de l’abús que cometen les companyies d’abastaments bàsics.
Fa un mes vam demanar al Govern convocar la Taula per la Pobresa per tal d’establir mesures efectives i d’urgència per combatre la pobresa energètica. No només no ens han respost sinó que a més han vetat la participació de la societat civil al Ple del Parlament sobre pobresa dels pròxims 13 i 14 de març. Queda clar que aquest Govern està més preocupat per la classe extractiva catalana que no pas pel terç de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i l’exclusió social.
Davant aquesta passivitat, presentem una moció que farem arribar avui mateix als municipis de Catalunya. En aquesta, sol·licitem acords dels plens per garantir una protecció real a les persones que no poden pagar els rebuts i necessiten aigua, llum i gas per viure:
- El dret a mantenir unes condicions de vida digna de climatització i disponibilitat dels mínims d’aigua potable.
- La condonació dels deutes.
- Que els costos de les bonificacions vagin a càrrec de les distribuïdores.
- Que com a principi de precaució no es produeixi cap tall sense poder demostrar que a la llar hi ha prou capacitat econòmica per fer front al rebut bàsic.
- Instem l’Administració competent a l’elaboració d’una auditoria per identificar els costos reals, amb l’objectiu d’eliminar despeses innecessàries per a la prestació d’un servei públic bàsic amb l’objectiu de no carregar el cost sobre la ciutadania.
- I, finalment, sol·licitem transparència amb la publicació de la informació sobre el nombre de talls produïts, de famílies que reben bonificacions relacionades amb la pobresa energètica i d’altres dades importants. Totes aquestes dades hauran de ser trameses a l’IDESCAT per a poder-ne fer el seguiment adequat.
Per concloure, l’Aliança contra la Pobresa Energètica anuncia que mentre no es duguin a terme propostes reals per combatre la pobresa energètica seguirà mobilitzant la ciutadania per denunciar aquesta absurda, injusta i inhumana situació d’atemptat contra els Drets Humans més fonamentals.