Logo APE_blanc_header

L’Aliança contra la Pobresa Energètica surt al carrer per denunciar la falta de mesures efectives de les empreses subministradores i Govern català davant la pobresa energètica

El preu de l’energia a l’Estat espanyol és el 30% més car que la mitjana de la UE, mentre que els beneficis de les companyies són el doble

19 de Novembre – L’Aliança contra la Pobresa Energètica, conjuntament amb diferents PAH’s del estat (Astúries, Camp de Túria, Granada, Lanzarote, Berriozac i Vallecas), ocupen les centrals d’Endesa, Gas Natural i Agbar, entre altres, i realitza una roda de premsa al Parlament per a denunciar la falta de responsabilitat d’aquestes en la problemàtica de la pobresa energètica així com l’absència total de mesures efectives per part de la Generalitat.

A l’abril de 2013, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció que instava al Govern català a promoure, de manera immediata, les mesures necessàries per combatre la pobresa energètica i evitar els talls indiscriminats dels subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat. Des de llavors, un any i mig més tard, podem afirmar que la Generalitat no ha impulsat cap mesura efectiva, només un decret inútil al qual únicament s’hi van acollir 800 persones de les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica a Catalunya.

Per la seva banda, les empreses subministradores no estan assumint cap responsabilitat en la gestió d’uns serveis bàsics d’interès general i giren la cara a una problemàtica que avui en dia afecta a més del 10% de les llars catalanes.

Una violació a la salut i als drets humans

Davant d’aquesta “rentada de mans”, les entitats que formem part de l’Aliança contra la Pobresa Energètica denunciem l’incompliment sistemàtic dels acords de l’Assemblea General de les Nacions Unides – entre d’altres convenis internacionals de drets humans-, on es reconeix el dret de tota persona a un habitatge adequat. D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona a gaudir del dret a un habitatge digne amb accés als serveis bàsics de llum, aigua i gas. Ara bé, la realitat és una altra: la pobresa energètica afecta directament a la salut de les persones: recordem que només el 2012 es van produir a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica. En comparació, la xifra de víctimes en accidents de trànsit a la carretera, una problemàtica molt més reconeguda per les administracions i la societat en el seu conjunt, se situava el 2012 en 1.129 morts. D’altra banda els sindicats de bombers han alertat que almenys el 70 % de les víctimes mortals del 2014 són atribuïbles directament o indirectament a la pobresa energètica.

Les causes de la pobresa energètica estan directament relacionades amb l’augment dels preus de l’energia i de l’aigua; la reducció de les rendes familiars i una baixa qualitat del parc d’habitatges.

Pel què fa a la primera causa, els preus de l’energia i l’aigua han pujat, des de 2007, més del 60%, i en l’última dècada s’han doblat, situant el cost de l’energia a dia d’avui en un 30% per sobre de la mitjana europea. Un consumidor mitjà ha pagat 360 euros més el 2013 que el 2007. En canvi, només en el període 2007-2011 l’ingrés anual del 10% de la població més pobre va passar de 4.664 euros per persona a 2.685 euros el 2011.

Per contra, l’oligopoli elèctric, plegat d’exministres i presidents, duplica els beneficis de les europees. Les successives pujades de la llum registrades han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC) assegura que entre 2003 i 2011, les grans elèctriques han obtingut una ràtio de benefici sobre vendes set vegades superior al conjunt de les PIME catalanes.

El binomi de l’imparable augment dels preus de l’energia i la caiguda en picat de les rendes familiars ha portat al fet que a l’Estat espanyol s’estiguin produint més de 2 milions de talls de subministrament a l’any per impagament. Només ENDESA i IBERDROLA van tallar la llum a 1 milió de persones el 2013. Per contra, aquest 2014 Endesa ha repartit 14.600 M € en dividends extraordinaris. Per la seva banda, AGBAR admet 150.000 talls d’aigua anuals i en referència al gas cal recordar que la setmana passada s’han pagat 1.350 M € a l’empresa de Florentino Pérez com a compensació per a la paralització i desmantellament del projecte fallit Castor que va provocar més de 4 00 terratrèmols a la costa litoral de Castelló. Pagament que haurà de fer front la ciutadania en la factura del gas durant 30 anys i que podria ascendir a més de 4.700 M € a causa dels interessos bancaris.

Amb l’objectiu de mantenir els beneficis, les companyies subministradores utilitzen la pràctica mafiosa de l’assetjament telefònic, en la que a través de la subcontractació d’una empresa de morositat, es realitzen trucades a altes hores de la matinada per exigir el pagament del seu rebut.

Estem, sense cap dubte, davant una violació sistemàtica dels drets humans, un problema estructural que requereix mesures estructurals urgents. És per això que la ciutadania diu prou i avui en diverses ciutats de l’Estat estem duent a terme accions per denunciar i visualitzar la situació d’augment de la pobresa energètica mentre les administracions miren cap a un altre costat i les empreses subministradores mercantilitzen els drets humans.

Per tant, perquè defensem el dret universal a l’habitatge digne amb accés als serveis bàsics de llum, aigua i gas, i exigim:

  • Que es garanteixi un mínim del serveis a totes aquelles persones i famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Que posi fi als talls indiscriminats i per tant s’apliqui el principi de precaució, pel qual no es podrà realitzar cap tall si no hi ha autorització prèvia de serveis socials.
  • Que el cost dels impagaments siguin assumit per les pròpies companyies subministradores, en cap cas per l’administració pública, perquè això significa la transferència de fons públics a ents privats per alimentar els beneficis d’unes quantes butxaques.
  • Que es realitzi una auditoria pública dels costos del servei i el dèficit tarifari per depurar responsabilitats, reduir costos i condonar el deute il·legítim associada, reduint així la tarifa.
  • Que es publiquin les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 desglossats per municipi i que aquestes siguin trameses a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
  • Que s’informi de les mesures preses per tots els actors socials, tant a les famílies vulnerables com als serveis socials. Per exemple, a través dels rebuts i cartes de notificació de retards en els pagaments.

Ni set ni fred ni foscor! Ni una familia més a les fosques!

Descarrega’t el comunicat

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone