Domingo, 17 Noviembre

L’Aliança contra la pobresa energètica engega una campanya sobre els nous acords entre empreses i administració aconseguits gràcies a la pressió social

  • La plataforma d’entitats socials, veïnals i ecologistes es mobilitza davant la política indiscriminada de talls de subministraments i la manca d’informació pública de les multinacionals de l’aigua i l’energia i de les administracions.
  • L’Aliança es mostra crítica amb els protocols signats per empreses i administracions ja que suposen una flagrant transferència de recursos públics i no generen solucions efectives a la vulneració sistemàtica dels drets humans.

Barcelona, 24 d’abril del 2014.– Avui l’Aliança contra la pobresa energètica comença una campanya informativa i de denúncia que es perllongarà tot el mes, amb l’objectiu d’informar a les persones afectades per talls de llum, aigua o gas, o que no poden fer front al pagament de les factures dels seus serveis bàsics, així com als i a les professionals dels serveis socials.

La campanya “Tens drets, que no te’ls tallin” dóna informació, a través de díptics, xarxes socials, un lloc web propi –http://old.pobresaenergetica.es- i altres mitjans, dels protocols d’actuació que s’acaben de posar en marxa i que marquen les passes que han de donar les persones afectades.

Gràcies a la pressió exercida per l’Aliança, s’ha aconseguit que Endesa, que fins ara havia fet cas omís als reclams de la ciutadania, habiliti 5 punts d’atenció específics per atendre i estudiar els casos de vulnerabilitat econòmica. Es tracta de :

  • L’Oficina Comercial de Barcelona (Gran Via, 608, Barcelona)
  • L’Oficina Comercial de Sabadell (Sallarès i Pla, 6, Sabadell)
  • L’Oficina Comercial de Tarragona (Mallorca, 7, Tarragona)
  • El Punt de Servei Terris Tura de Girona (Plaça Països Catalans, 1, Girona)
  • El Punt de Servei Instafersa de Lleida (Avinguda Alcalde Recasens, 55-57, Lleida)

D’altra banda, a Barcelona l’Ajuntament ha signat un conveni amb Endesa que garanteix que no es tallarà l’electricitat i/o el gas en els casos que siguin comunicats des dels centres de Serveis Socials i que el cost de les factures serà assumit per l’administració barcelonina.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, AGBAR no pot tallar el subministrament d’aigua durant el procés de valoració de la capacitat econòmica de la persona afectada per part de serveis socials, ni tampoc si finalment se l’eximeix de pagament per manca de recursos. Així ho ha acordat l’Entitat Metropolitana de Barcelona.

Pel què fa al subministrament de gas, en el marc del decret de pobresa energètica de la Generalitat, inicialment previst pels mesos d’hivern, però estès a la resta de l’any, es poden evitar els talls de gas previ contacte amb serveis socials.

L’Aliança és crítica amb aquests primers passos

L’Aliança considera que les “respostes” que les administracions i les multinacionals de l’aigua i energia han donat fins al moment, només es poden qualificar de mesures de mínims, ja que no mostren una voluntat de solucionar de forma efectiva la vulneració sistemàtica de drets humans que suposa la manca d’accés adequat als subministraments bàsics. Aquests acords suposen a més una transferència de recursos públics a les butxaques de les companyies subministradores, ja que finalment en tots els casos qui acaba assumint la negociació del pagament -i en ocasions la bonificació total- són els serveis socials dels ajuntaments a través de partides pressupostàries públiques, és a dir, dels impostos de la ciutadania.

Davant la manca de compromís de les empreses subministradores, que no volen assumir els impagaments a través de polítiques tarifàries socials o fons especials, i l’actitud de les administracions públiques, que no estan a l’alçada de les seves responsabilitats amb aquest greu problema social- la pobresa energètica afecta ja al 17% de la població a l’Estat espanyol, les entitats de l’Aliança anuncien que seguiran amb actuacions públiques de denúncia amb la finalitat de:

    • Garantir l’accés universal als serveis bàsics: totes les famílies que no puguin fer front als rebuts han de tenir accés a un mínim del servei per poder viure amb dignitat i, per tant, no han de patir cap tall.
    • Evitar els talls indiscriminats de subministraments a tota Catalunya que fins ara estan exercint les companyies distribuïdores d’aquets serveis. L’administració ha d’exercir el seu paper de garant dels drets i no deixar aquesta decisió a la discrecionalitat de l’empresa subministradora.
    • Defensar els drets humans: La ciutadania ha de saber que l’accés a la llum, el gas i l’aigua són drets humans bàsics, com declara el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) aprovat el 1966 per l’ ONU, i que l’accés als subministraments bàsics és inherent a tenir unes condicions dignes d’habitatge, tal com assenyalen la Constitució i l’Estatut.

Descarrega’t el comunicat

Ante la falta de información por parte de las empresas suministradoras y de las administraciones públicas sobre los protocolos a seguir en caso de cortes de suministro en el hogar – luz, gas y agua -, la Alianza contra la Pobreza Energética pone en marcha un grupo de asesoramiento colectivo a partir del 1 de julio.

El grupo será un punto de encuentro donde personas afectadas y activistas sociales pondrán en común su experiencia en la lucha contra la pobreza energética para asesorar colectívamente y explicar cómo actuar, dónde acudir y qué pasos seguir ante la amenaza de cortes de suministro.

Si te encuentras en esta situación, no lo dudes, te esperamos el próximo martes 1 de julio a las 16:30h en la sede de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona: calle Obradors 6-8, bajos, de Barcelona.

Tienes derechos, que el oligopolio energético no te los corte

Descárgate el cartel

El jueves 10 de julio a las 11 horas delante del Parlament de Cataluña, rueda de prensa de presentación de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Medidas Urgentes para hacer frente a la Emergencia Habitacional y a la Pobreza Energética promovida por la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Aliança contra la Pobresa Energètica y el Observatori DESC.

Esta ILP, de ámbito autonómico, se presenta un año después del rechazo por parte del Partido Popular de las medidas de la ILP de la PAH; dación en pago retroactiva, moratoria de desahucios y alquiler social, que contó con 1.500.000 de firmas y el apoyo del 90% de la población.

Un año después, la situación de emergencia habitacional en Cataluña es insostenible. En 2013 se iniciaron 98.040 procedimientos de ejecución hipotecaria. En muchos casos, estos procedimientos provocan, no solo, la pérdida del hogar sino también la adquisición de una deuda impagable con las entidades financieras. A la problemática de las ejecuciones hipotecarias se le añade la de los desahucios por el impago del alquiler, un 67% de los 16.008 desahucios ejecutados en Cataluña en 2013. A su vez, resulta alarmante el crecimiento de la pobreza energética. Desde 2008, el recibo de la luz ha subido un 60% y el del agua un 66%. Durante el año 2011, 193.000 hogares catalanes -un 6,9% del total- no pudieron asumir el gasto de mantener el hogar a una temperatura adecuada.

La Generalitat de Cataluña tiene competencias para hacer frente a esta situación en la que hay, literalmente, vidas en juego. La ciudadanía ya está haciendo posibles estas medidas en la calle y consiguiendo daciones en pago, alquileres sociales, parar desahucios, evitar cortes de suministros. Con esta ILP, en un ejercicio de democracia ejemplar, queremos impulsar en forma de ley las medidas para garantizar los derechos fundamentales de la población. Ahora es el Parlament de Cataluña quien debe ponerse del lado de las personas y dejar de proteger a los bancos y las grandes empresas, que cuentan anualmente con beneficios millonarios, para proteger los derechos fundamentales.

LA ILP de la PAH, la Alianza contra la Pobreza Energética y el Observatorio DESC da la oportunidad al Parlament de defender y garantizar los derechos humanos. La gravedad de la situación no da opción a medidas intermedias. La ILP impulsa medidas para:

a) Adopción de mecanismos que otorguen una segunda oportunidad a las familias sobreendeudadas con gastos vinculados a la vivienda habitual.

b) Promover el alquiler social de las viviendas propiedad de entidades financieras y grandes tenedores de vivienda para frenar los desahucios.

c) Hacer efectivo el realojo adecuado como condición para poder llevar a cabo el desahucio.

d) Garantizar el acceso a suministros básicos de agua, luz y gas.

e) Creación de un parque de vivienda asequible a través del alquiler forzoso de los pisos propiedad de entidades financieras y grandes tenedores de vivienda que estén en desuso o infrautilizadas de manera injustificada durante 2 años.

La ILP de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica exigeix canvis legals urgents a Catalunya per aturar la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals.

La vulneració de drets humans fonamentals s’ha convertit en quelcom tristament habitual a Catalunya. A 7 anys des de l’esclat de la bombolla els efectes de la crisi segueixen augmentant, condemnant a la pobresa a una part important de la població.
Catalunya encapçala els tristos rànquings i s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi, amb més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur [1], de les quals 95.100 no perceben cap ingrés [2].

Aquesta emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execució hipotecària a Catalunya. En molts casos, aquests procediments comporten pèrdua de la llar i un deute impagable amb les entitats financeres. A les execucions hipotecàries, s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. L’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produïr a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.
Aquest panorama es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar a les famílies afectades. Els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, davant el 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. Però en canvi Catalunya disposa de 448.356 pisos buits -13% del parc -, molts d’ells propietat d’entitats financeres rescatades amb diners públics.

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica. Des de 2008, el rebut de la llum ha pujat un 60%[3] i el de l’aigua un 66%[4]. Durant 2011, 193.000 llars catalanes –un 6,9% del total– no van poder assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada [5]. L’emergència de la pobresa energètica ha provocat que sorgeixin nous espais de defensa dels drets més fonamentals, com l’Aliança contra la Pobresa Energètica [6].

Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M€ durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabanc, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M€[7] entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres). Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M€ a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.
Al 2102 la PAH, junt amb altres organitzacions de la societat civil, va presentar una ILP d’àmbit estatal que recollia les mesures de mínims per fer front a l’emergència habitacional: dació en pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i lloguer social. La ILP va comptar amb 1’5 milions de signatures i va suposar un procés importantíssim d’apoderament col·lectiu i de reclam del dret a l’habitatge. Tot i comptar amb el suport del 90% de la població, el Partit Popular va bloquejar i esquivar l’aplicació de la ILP amb l’aprovació de la llei 1/2013, que a dia d’avui, s’ha demostrat totalment inútil per aturar la pèrdua de l’habitatge i la condemna financera.

A Catalunya, al 2012, el mateix Parlament va aprovar per unanimitat -en suport a la ILP de la PAH- una proposta de llei per prevenir el sobreendeudament i adoptar mesures contra els desnonaments que recollia la dació en pagament [8], que fou traslladada al Congrés dels Diputats i rebutjada pel PP. No obstant les mesures que ha adoptat el Govern de la Generalitat no han estat a l’altura de l’emergència habitacional que viu la població catalana.

La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) va néixer fa 5 anys a Barcelona i a dia d’avui hi ha més de 60 PAH catalanes, i si una cosa ha demostrat la PAH és que “Sí, es pot” aturar la vulneració de drets.

La població afectada no pot esperar més, ja que hi ha literalment “vides en joc”. Els poders públics tenen l’obligació de legislar per garantir drets fonamentals i la pressió per a que es garanteixin anirà en augment fins que aconseguim canvis reals i efectius.

Per això des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica interpel·lem al Parlament de Catalunya per a que faci efectiu el dret a un habitatge digne i a una segona oportunitat a partir de les competències exclusives en matèria d’habitatge i consum.
La ILP de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica proposa l’adopció dels següents compromisos per part del Parlament de Catalunya (consulta la proposta detallada):

a) Adopció de mecanismes que atorguin una segona oportunitat a les famílies sobreendeutades amb despeses vinculades a l’habitatge habitual.

b) Promoure el lloguer social dels habitatges propietat d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge per aturar els desnonaments.

c) Per poder fer efectiu el desnonament de persones en situació de vulnerabilitat les administracions públiques hauran de garantir un reallotjament adequat.

d) Garantir l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas.

e) Creació d’un parc d’habitatge assequible a través del lloguer forçós dels pisos propietat d’entitats financeres i grans tenedors d’habitatge que estiguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.

Avui llancem amb energia aquesta nova campanya, que podeu seguir en el blog creat expressament, i estem segures que, a partir de setembre, es recolliràn milers de firmes arribant segur a les 50.000 necessàries. Demanem el suport de la societat catalana per aconseguir que la ILP que avui presentem sigui una realitat.

Amb aquesta ILP, el Parlament de Catalunya té la oportunitat de demostrar si estan al costat de les persones, o de la banca i les grans corporacions.

Pel dret a l’habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica!

Si, es pot!

—–
[1] Idescat;
Catalunya ja té 267.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur – El Punt Avui

[2] Catalunya té 95.100 llars sense ingressos, la segona a Espanya – El Periódico

[3] El recibo del agua se ha encarecido un 15% en 2013 en Cataluña – El País

[4] La luz sube más de un 60% en cinco años, según Facua – Público

[5] Informe Pobreza Energética en Cataluña. Octubre 2013 – Síndic

[6] Aliança contra la Pobresa Energètica

[7]El beneficio de las cinco eléctricas sumó 7.639 millones en septiembre – El Periódico

[8] Llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar y de protecció davant els procediments d’execució hipotecària de la vivenda habitual rebutjada 2014;
El Congrés rebutja amb la majoria del PP la proposta catalana a favor de la dació en pagament – 324

Youtube

Loading Player...

Agenda

Noviembre 2019
L M X J V S D
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30