Dimarts, 31 Març

Mentre duri l’estat d’alarma, l’APE reclama subministraments garantits i gratuïts a càrrec de les pròpies empreses subministradores per a llars vulnerables i/o afectades per la crisi del coronavirus.

Ahir el govern de Pedro Sánchez va anunciar un paquet de mesures per superar la crisi generada pel coronavirus, incloent-ne algunes específiques de pobresa energètica dirigides a garantir el subministrament d’aigua i energia a consumidors vulnerables. En la compareixença feta pel President no va quedar gens clar l’abast d’aquestes mesures concretes, però en el text del  Reial Decret-Llei 8/2020, publicat avui al BOE, hem pogut constatar que es tracta d’una proposta de mínims absolutament insuficient. 

En primer lloc, pel que fa a la protecció contra el tall del subministrament d’aquests serveis, el RDL, en el seu article 4, estableix que “Durante el mes siguiente a la entrada en vigor de este Real Decreto-Ley, los suministradores de energía eléctrica, gas natural y agua no podrán suspender el suministro a aquellos consumidores en los que concurra la condición de consumidor vulnerable o de consumidor en riesgo de exclusión social, definidas, respectivamente, en los artículo 3 y 4 del Real Decreto 897/2017. Això es tradueix en el fet que aquesta protecció només abastarà a aquelles persones o famílies que tinguin el subministrament elèctric al mercat regulat i no al conjunt d’unitats familiars vulnerables o afectades directament per la crisi de la COVID-19. La definició que contempla el Reial Decret d’octubre de 2017 al qual es fa referència, contempla l’obligació de comptar amb la tarifa regulada (PVPC) perquè una persona o família pugui ser considerada vulnerable, vulnerable severa o en risc d’exclusió social, quedant així fora tots els punts de subministrament que estan al mercat lliure.

El més alarmant és que, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), només el 38% dels punts de subministrament domèstics es troben al mercat regulat, per tant, la gran majoria de la població no guanyarà protecció gràcies a aquesta mesura. De fet, a Catalunya, Endesa va reconèixer fa pocs mesos que, dels 25.000 clients que té identificats com a vulnerables, menys del 30% disposen del bo social, sense comptar que molts d’ells es troben molt probablement al mercat lliure. La gran majoria de la població no està al mercat regulat, precisament a causa de diverses pràctiques de venda porta a porta en què comercials d’aquestes empreses han passat a la majoria de famílies a mercat lliure (on no es pot accedir al bo social ni es pot fer valer la vulnerabilitat de la família).

A més, cal destacar que grans empreses com Endesa han sortit en els darrers dies declarant que no tallaran la llum ni el gas a ningú mentre duri la situació d’estat d’alarma, incloent-hi aquí els clients de mercat regulat i de mercat lliure. Per aquest motiu, és inadmissible que el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, que s’ha vanagloriat del seu caràcter progressista, aprovi una mesura encara més conservadora que la de les grans empreses de l’oligopoli. A part d’això, en el redactat del RDL no queda clar si és necessari que la família ja disposi dels descomptes del bo social per poder accedir a aquesta protecció o si ja és suficient complint amb els requisits de renda que s’estipulen al RD 897/2017. Hi ha moltes famílies que ja estan al mercat regulat però no han pogut accedir al descompte (molt probablement per la gran càrrega burocràtica que implica la sol·licitud del bo social i que hem criticat en nombroses ocasions). És urgent que el govern espanyol aclareix si aquests casos queden protegits del tall o se’ls deixa a mercè de la voluntat de les empreses.

De totes maneres volem deixar molt clar que, més enllà de les mesures contemplades en aquest RDL, a Catalunya la Llei 24/2015 estableix el principi de precaució pel qual les empreses abans d’efectuar cap tall han de preguntar als Serveis Socials municipals si aquella família és vulnerable i, per tant, no es poden produir talls fins que no es comprovi que la persona no es troba en situació de vulnerabilitat. 

En segon lloc, el RDL, malgrat protegir d’alguns talls, no fa cap referència a què passa amb les factures impagades d’aquestes persones. Per tant, un cop passi l’estat d’alarma, les famílies s’enfrontaran molt possiblement a talls de subministrament si no poden fer front, no només a la factura de cada mes, sinó també al deute que se’ls hagi generat durant un escenari de confinament on les factures de ben segur seran més altes.

Una altra mesura que estableix el RDL és l’ampliació del termini de renovació del bo social fins al setembre per aquelles persones que els venç el termini  durant aquests dies. Aquesta és una mesura de mínims, però que darrere amaga la dificultat que tenen les famílies de tramitar el bo social, per culpa de totes les traves burocràtiques a què hem fet referència abans. Per això, des de l’APE hem demanat en repetides ocasions al govern central que aquest bo social sigui automàtic, com ja ho és a altres països del nostre entorn, per tal d’agilitzar el tràmit a les famílies i garantir que tothom que compleixi els requisits hi pugui accedir. 

Per últim, també s’estableix la congelació del preu regulat de les bombones de butà i propà, de gasos canalitzats i de la tarifa regulada del gas natural (TUR). Això significa a efectes pràctics que, un cop més, la protecció contra les pujades només afectarà les famílies que no es trobin al mercat lliure, permetent a les companyies que operen en aquest àmbit poder apujar el preu un cop els contractes ho permetin.

Per tant, i com a reflexió més important, malgrat els cants de sirena del Govern, les mesures aprovades ahir en el si del Consell de Ministres no van dirigides a la gent vulnerable, sinó només a les persones vulnerables que estan al mercat regulat d'energia elèctrica, és a dir, una minoria de la població.  

Per tot això, el que reclamem des de l’Aliança contra la pobresa energètica és:

  • Prohibició de talls d’aigua, llum i gas per a tothom mentre duri l’estat d’alarma i el confinament a tot l’àmbit domèstic.
  • Gratuïtat del servei d’aigua, llum i gas per a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i els/les professionals afectats/des per la crisi del COVID-19 que han perdut la feina o no poden treballar i/o facturar.

Aquesta gratuïtat ha d’anar a càrrec de les grans empreses d’energia a les quals el Govern les ha de demanar una corresponsabilitat en aquesta crisi. Si l’Estat ha pogut intervenir la sanitat privada per posar-la al servei de la ciutadania, cal que faci el mateix amb les empreses de serveis bàsics d’aigua i energia i posar-les al servei de l'interès general, ja que incomprensiblement se’ls ha cedit la gestió d’aquests serveis bàsics essencials per la vida.

Constatem també que en l'àmbit estatal la prohibició del tall s'ha anat incrementant a poc a poc gràcies a la pressió de la ciutadania i a què cada cop més hi ha consens entre l’opinió pública que l’energia i l’aigua són un dret i no un privilegi. Primer es va ampliar la protecció a les persones amb bo social que tinguessin menors o discapacitats a la unitat familiar, i ara a totes les famílies amb bo social. No obstant això, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica seguirem incidint fins que la protecció estatal arribi a tothom que pugui estar en situació de vulnerabilitat.

Ara és l'hora que el Govern demostri si té prou valentia per posar les necessitats imperants de la ciutadania per davant dels interessos de les grans empreses de l'oligopoli.

 

Ni set, ni fred, ni foscor!

A causa de les últimes informacions i recomanacions davant la crisi del Coronavirus COVID-19, a l’APE ens reafirmem en la necessitat de la defensa i la lluita pels subministraments bàsics. Som conscients, però, que cal fer-ho amb un altre ritme i amb unes altres eines. Per responsabilitat social i cívica, hem pres la decisió de canviar la forma de les nostres accions durant el temps prudencial que requereixi aquesta crisi, per adaptar-nos a les necessitats de les persones afectades i del moment. De fet, gran part de les famílies que participen al nostre moviment compten en el seu sí amb persones grans o que tenen una salut delicada degut, en molts casos, als seus problemes de manca d’acces a un habitatge digne i als subministraments bàsics, convertint-se així en grups de risc per contraure el virus.

Per això mateix, davant les recomanacions sanitàries del Govern, de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona de baixar el ritme de l'activitat, de mantenir distància prudencial entre les persones i evitar el màxim possible desplaçaments en transport públic així com les reunions multitudinàries en espais tancats hem decidit adoptar les següents mesures:

  • Atenem casos urgents per e-mail a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., tenint en compte que ens trobem en un moment en que les hores que les famílies passen a les llars  augmenten. L’aigua i l’energia són essencials per complir les mesures de salut pública recomanades, i per tant estarem espacialment atentes a les urgències de talls de subministrament o absència dels mateixos. Recordem que la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya protegeix del tall les famílies en situació de vulnerabilitat, però en moments de crisi cal estar més atentes que mai a que les companyies subministradores segueixin complint la llei. 
  • Des de l’APE, no obstant, i per la complexitat de realitzar activitats en espais compartits per vàries persones, supenem l’assessorament col·lectiu quinzenal els dimecres a les 17h fins a nou avís. 
  • Fem córrer la informació sobre el dret als subministraments bàsics: si saps de cap veïna en situació de vulnerabilitat que pugui no tenir garantits els subministraments bàsics, especialment durant aquests dies, fer-li arribar aquesta informació. Ara és moment de cuidar-nos! Recordeu també que al nostre web trobareu informació i documents útils per fer valdre el nostre dret als subministraments bàsics: https://pobresaenergetica.es/index.php/ca/passos-a-seguir/documents-utils 

Us recordem que podeu seguir tota la nostra activitat a xarxes: Twitter, Facebook, Instagram i també al nostre canal de Telegram.

I per últim us compartim també les mesures de prevenció recomanades per la Generalitat de Catalunya per a evitar la propagació del virus: http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/coronavirus-ciutadania-mesures-prevencio-propagacio.pdf 

Esperem que aquesta situació millori el més aviat possible i poder tornar a fer els assessoraments col·lectius sense cap risc.

Ni set, ni fred, ni foscor!

El protocol actual està totalment desfasat i, tot i haver demanat canvis en múltiples ocasions, el Consistori de Núria Marín prefereix continuar maltractant les famílies.

La PAH, així com diferents entitats socials, denunciem avui en una roda de premsa conjunta convocada davant les portes de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat la nul·la resposta que ofereix el consistori amb relació a les famílies que han patit o patiran un desnonament al municipi. En l'acte han participat també companyes de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres.

La segona ciutat de Catalunya, amb més de 260.000 habitants i amb 554 desnonaments executats el 2019, compta amb un protocol totalment desfasat i que no respon a les necessitats de les seves veïnes, especialment les que es troben en major situació de vulnerabilitat. Aquest fet ha estat traslladat en múltiples ocasions als principals regidors que s'encarreguen del tema, però fins avui no hi ha hagut una resposta adequada a la problemàtica. L'última reunió impulsada per la PAH va tenir lloc el passat 3 de febrer i va comptar amb la participació de Cristian Alcázar, 2n Tinent d'Alcaldia i responsable de l'Àrea d'Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat; José Castro, 3r Tinent d'Alcaldia i responsable de l'Àrea de Convivència i Seguretat; i Jesús Husillos, 5è Tinent d'Alcaldia i responsable de l'Àrea d'Equitat, Drets Socials i Recursos Humans.

En ella, compartim amb els regidors la nostra profunda preocupació sobre com s'estan gestionant els problemes relacionats amb l'habitatge a la ciutat i la necessitat d'abordar canvis estructurals en el protocol d'atenció a les famílies, que en moltes ocasions són maltractades després de viure l'experiència del desnonament.

En aquest sentit, quan una família vulnerable és desnonada judicialment de la seva llar a l'Hospitalet, des de l'Administració local només se li ofereixen tres nits en un allotjament temporal. A més, l'Ajuntament únicament compta amb acords amb tres pensions per a aquests casos i cap d'elles es troba en el municipi, allunyant a les afectades del seu arrelament al barri. Quan transcorren els tres dies, la família ha d'acudir de nou al centre de Serveis Socials per a estudiar la possibilitat d'ampliar el termini, encara que sempre se li recorda que ha de buscar una habitació pel seu compte. Aquest tracte xoca de front amb allò que marca la Llei 24/2015, que obliga les Administracions públiques a oferir un reallotjament adequat a les persones en procés de desnonament, i suposa un maltractament injustificable per a aquelles famílies que ja han hagut de patir un desallotjament i que durant les setmanes posteriors necessiten estabilitat per a poder afrontar amb garanties aquesta nova etapa en les seves vides.

Mereixen un capítol a part els casos com el de la Farida, vídua amb dos fills a càrrec, que participa de les assemblees de la PAH. Després de ser desnonades ella i els seus fills (una d'elles menor), l'Ajuntament les ha enviat al Centre Residencial d'Estada Limitada Els Alps, un equipament públic amb unes normes molt estrictes i que bàsicament es dirigeix al col·lectiu de persones sense llar. La família de la Farida porta allí des del 24 de febrer, i cada dia ha d'abandonar l'espai entre les 9 h i les 19 h i ha de deambular pels carrers fins que pot ingressar de nou ja ben entrada la tarda. A més, a les nits ha de suportar plors i crits d'altres usuàries. Clarament es tracta d'una destinació gens adequada per a una família que acaba de ser desnonada i que a més compta amb una menor.

Cal afegir, d'altra banda, que el protocol actual també falla en totes les etapes anteriors al desallotjament. L'Oficina d'Habitatge de la ciutat no ofereix un servei efectiu per a totes les famílies que acudeixen a ella, i el dia del desnonament, en la majoria de casos, no hi ha cap responsable del consistori per a intervenir amb la comissió judicial i les famílies es troben totalment soles si no compten amb el suport d'algun col·lectiu d'habitatge. A més, el sistema d'accés a la Mesa d'Emergència és opac i en cap web corporativa es poden consultar els criteris d'accés, les dades d'adjudicacions ni les dates de les seves reunions de valoració.

Totes aquestes demandes es van traslladar a l'Ajuntament en la reunió de principis de febrer, i dues setmanes després es va remetre un document de treball amb peticions concretes a les quals els regidors presents es van comprometre, sense que avui dia hi hagi hagut cap mena de resposta. 

Aquesta inoperància també l'han viscut les companyes d'APE, les que durant temps van exigir que s'instal·lessin comptadors socials d'aigua en habitatges sense títol habilitant, tal com faculta un decret de l'AMB. Després de múltiples peticions sense èxit i diverses campanyes de pressió, només un escrache a l'alcaldessa Núria Marín en plena campanya electoral va aconseguir desbloquejar la situació i canviar la manera d'actuar de l'Ajuntament. Tot i això, des d'APE se segueix requerint que s'agilitzi el procediment i que s'informi adequadament a totes les famílies que passen diàriament per Serveis Socials i que desconeixen aquest mecanisme. 

Per tot això, la PAH i la resta d'entitats socials exigim un canvi de 180º en les polítiques d'habitatge i reallotjaments de l'Ajuntament de l'Hospitalet i que es compleixi amb la Llei i es prioritzi el benestar de les famílies afectades. És insuportable que aquesta situació perduri més i es continuï maltractant famílies vulnerables, i acudirem davant aquest Ajuntament les vegades que calgui per a exigir que es garanteixin els drets més bàsics de la ciutadania. La segona ciutat de Catalunya no pot seguir amb un protocol ineficaç i que s'ha vist totalment desbordat per la situació d'emergència habitacional que viuen els nostres barris.

Una cinquantena de municipis i diputacions, que representen més de 6 milions de persones, compten amb mocions aprovades que deixen molt clar que cap administració pública ha d’assumir el deute acumulat de les famílies en situació de vulnerabilitat. 

Barcelona, 5 de març de 2020

Han passat ja sis mesos de les amenaces d’Endesa de tallar el subministrament a les famílies en situació de vulnerabilitat que estaven acumulant deute amb la companyia si els ajuntaments no es feien càrrec del 50% d’aquest. Unes amenaces totalment inadmissibles per part d’una companyia que un cop més mostrava la seva intenció de vulnerar la Llei 24/2015 que protegeix contra els talls indiscriminats i n’ha aturat desenes de milers des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya al juliol de 2015. 

En aquests 6 mesos la ciutadania ha alçat la veu. El mes de setembre es va convocar una reunió a Terrassa on hi van participar desenes de municipis i l’APE i que va concloure amb un missatge inequívoc: exigir l’assumpció del 100% del deute acumulat a Endesa. En aquesta reunió es va consensuar una moció que durant aquests sis mesos s’ha anat aprovant a una cinquantena de municipis i diputacions del territori català. En algunes d’elles s’ha aprovat inclús com a Declaració Institucional, és a dir amb el suport de més de dues terceres parts del Ple, com és el cas per exemple de Barcelona i la seva Diputació. En molts altres per unanimitat, com a Cerdanyola, Pineda de Mar o Olot. Aquests fets demostren el consens que hi ha en el territori català perquè aquest deute no pugui ser en cap cas assumit per les arques públiques i Endesa no ho pot menystenir. 

En el mateix sentit, el passat 18 de desembre la Generalitat de Catalunya i la resta d’administracions de Catalunya van fer pública una proposta de conveni on es recollia la condonació del deute acumulat, entre altres demandes. Des de llavors la Generalitat està negociant amb Endesa sobre la base d’aquest conveni. 

Per altra banda, Endesa ha continuat amb les seves estratègies de pressió i amenaça sobre les famílies en situació de vulnerabilitat. De fet, el proper 15 d’abril Endesa porta a judici la Dolors, que té un deute acumulat amb l’empresa de més de 5.000€. Tot i tractar-se d’una persona en situació de vulnerabilitat, que clarament no ha pagat les seves factures perquè no pot, Endesa continua amb la seva intenció de portar-la als tribunals per aconseguir cobrar les factures pendents.

És urgent que s’arribi a un acord amb Endesa i es signi d’una vegada per totes un conveni que posi fi al patiment de les famílies i aquest assetjament. Milers de persones com la Dolors necessiten que Endesa els condoni el deute per poder tenir una segona oportunitat i començar de zero. La condonació del deute ja no és una demanda de l’APE, sinó de la gran majoria del territori català. Endesa firma JA!

Els municipis, diputacions i organismes que de moment han aprovat mocions son: Abrera, Àrea Metropolitana de Barcelona, Ametlla, Badalona, Barcelona, Calella, Canovelles, Capellades, Cassà de la Selva, Castelldefels, Consell Comarcal Tarragonès, Cerdanyola, Cervelló, Cervera, Cornellà, Deltebre, Diputació de Barcelona, El Masnou, El Prat de Llobregat, Girona, Hospitalet, Lleida, Maçanet de la Selva, Manresa, Mataró, Mollet, Mura, Navarcles, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Reus, Rubí, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Boi, Sant Feliu de llobregat, Sant Viçens dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Oliva, Setmenant, Sitges, St. Adrià, St. Just Desvern, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tordera, Tortosa i Viladecans.

Ni set, ni fred, ni foscor!

Pàgina 1 de 82

Youtube

Loading Player...

Agenda

Març 2020
M T W T F S S
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31