Dijous, 22 Agost

Avui iniciem l’assessorament amb una intervenció d’un company que està fent una investigació sobre pobresa energètica. Vol fer diverses entrevistes per a recollir la visió de les persones afectades i el seu procés d’apoderament.

Com sempre, introduïm l’assemblea explicant en què consisteix aquest espai d’assessorament col·lectiu, l’històric de l’APE i els passos a seguir en un inici quan un detecta que està en situació de pobresa energètica.

Comencem amb els casos que venen avui per primer cop a l’assemblea:

Mohammed de l’Hospitalet porta les factures de la llum, que té a mercat lliure i també una potència que podria baixar. A l’aigua no té cap descompte aplicat. Li preguntem i tampoc està anant a l’assistent social. Li expliquem que el primer que ha de fer és demanar l’informe de Risc d’Exclusió Residencial i els diferents descomptes i tarifes que se li poden aplicar. També en la llum li recomanem que baixi la potència i es canviï a mercat regulat, alhora que demani discriminació horària i el bo social. Per al gas li convé també passar-se a mercat regulat amb la tarifa TUR.

Amaia del barri de Sant Martí ja ha anat al PAE per a l’informe de Risc d’Exclusió Residencial però no té els descomptes aplicats. Per al gas ens comenta que no sempre apunta la lectura i li comentem que segurament li estan fent lectures estimades, que per això li puja tant. Li recomanem que sempre apunti la lectura del gas.

La Susana, de Sant Joan Despí, que ja fa temps que està lluitant el seu cas, va presentar un escrit per a que a partir d’ara tot el que li comuniquin a nivell judicial ho facin a ella mateixa, i no a l’advocada, en qui ha perdut la confiança. No li han deixat fer-ho i demanarà un canvi d’advocada. La resolució en contra que té es pot solucionar extrajudicialment (negociació amb Endesa) o que Endesa demani l’execució de la sentència. Ja li han embargat els pocs diners que tenia al compte.

La Luz de Cornellà de Llobregat es va llevar un dia i no tenia llum. Està molt angoixada perquè tot i que ja té llum, des de novembre que està amb dos rebuts molt elevats, de més de 300 euros. Els rebuts no estan al seu nom, tot i que viu de lloguer. Es va dirigir a l’assistent social i li va dir que havia de pagar els deutes pendents, que no la podia ajudar perquè té feina i ja té ingressos. Però la realitat és que encara que té ingressos a casa són 3 persones només amb el seu sou, i entren en els barems de la 24/2015. Li recomanem que demani l’informe de Risc d’Exclusió Residencial i que demani el canvi de titular. En fer-ho, igual que a en Mohammed li recomanem que es passi a mercat regulat amb discriminació horària i baixant potència.

L’Eva viu en Sant Martí. Te les factures molt elevades i necessita reduir-les per a poder-les pagar. A casa són 5 i hi ha dos sous, i intuïm que si són mileuristes no superen els barems de la 24/2015. Li recomanem com a la resta de companys els consells habituals per a reduir les factures i demanar tots els bons i descomptes disponibles, i que es dirigeixi al Punt d’Assessorament Energètic per demanar l’informe de Risc d’Exclusió Residencial.

Luis de Fort Pienc consumeix en 3 mesos el que consumeix una família mitja a l’Estat espanyol en un any. Ja li van revisar les factures al PAE però pràcticament no ha reduït el consum. Creiem que potser està perdent energia per algun lloc i li recomanem que demani al PAE una auditoria energètica.

Rocío de l’Hospitalet també te factures molt altes. Ja havia vingut abans i li vam recomanar tot el que podia fer per a reduir-les però segueixen sent molt elevades. El consum és molt alt, com el Luis de Fort Pienc, però a Hospitalet no sabem si fan auditories energètiques. Tant ella com nosaltres preguntarem a l’Ajuntament.

Kati, també de l’Hospitalet va tenir un desnonament fa un temps i va haver de recuperar un habitatge. Va estar venint a APE i en contacte amb una persona de l’Ajuntament per a poder regularitzar el subministrament de l’aigua. Agbar li va comptador i mai li van fer signar cap contracte. Li aconsellem que vagi a Agbar i a l’Ajuntament i que demani que el seu procés de regularització sigui degudament finalitzat.

Matilde de Cornellà, que ja havia vingut anteriorment, va aconseguir que li reduïssin un deute per tenir el subministrament punxat. Ara encara no li queda clar si

Lucía de Ciutat Meridiana té un nou avís de tall de gas. Va parlar amb serveis socials i li han dit que si no la pot pagar que no la pagui. També ha anat al PAE i li han dit que l’informe de Risc d’Exclusió Residencial no els consta a Naturgy, perquè no està al seu nom. Li recomanem que intenti regularitzar per a posar-ho al seu nom. D’altra banda ens comenta que faran un menjar solidari per fer caixa de resistència per les multes pels desnonaments de les companyes que resisteixen a Ciutat Meridiana.

Rossmary de Barcelona es queixa de que als PAE els informes de Risc d’Exclusió Residencial no els fan amb la celeritat que deurien i que cada any caduquen i has de tornar a presentar tot.

Per finalitzar es presenta a l’assemblea en Marc, que es dedica als reportatges fotogràfics i vol fer-ne un sobre pobresa energètica, a títol individual. També es vol implicar en el moviment i el convidem a venir a les accions per visibilitzar també, més enllà dels casos personals, la lluita del col·lectiu.

Finalitzem les intervencions i en aquesta ocasió no acordem cap acompanyament urgent, tot i que ens quedem pendents del cas d’avís de tall de la Luz. Ens retrobem en 15 dies per veure com cadascuna ha pogut evolucionar en el seu cas.

Aquest dimecres iniciem l’assessorament com sempre, fent l’acollida a les persones que venen a l’APE per primer cop.

En primer lloc exposa el seu cas l’Antonio de Barcelona. Té la llum enganxada i vol regularitzar la seva situació. Li expliquem que actualment és un dels escenaris més difícils, ja que les empreses subministradores com Endesa, Naturgy i Iberdrola es neguen a fer contractes a persones que no tenen “just títol”, malgrat aquestes vulguin pagar les seves factures i no hi hagi cap legislació que obligui aquestes empreses a demanar aquesta documentació. Li recomanem que presenti el document útil d’APE per a exigir #CompadorsSocials i deixí així constància de la seva voluntat de regularitzar.

Seguidament pren la paraula en Paco de la Mina. Ens explica que al barri han estat víctima de talls de llum brutals, que els han vingut a arrencar els comptadors antics, que hi ha hagut talls indiscriminats sense tenir en compte si hi havia gent que pagava o no pagava, si hi havia persones en situació de vulnerabilitat o dependència energètica, estiguessin enganxats a la xarxa o tinguessin el seu contracte normalitzat. Davant això l’associació de veïns ha fet una tasca titànica de recopilació de casos en un cens, on han especificat els que volen regularitzar i els que tot i ja estar regularitzats estan patint talls, entre d’altres casuístiques.

També exposa la seva situació en Paco de Sant Adrià del Besòs. L’Anaven a desnonar i llavors va donar de baixa la llum però finalment va resistir al desnonament i ara es troba sense llum. Li demanen de nou el butlletí, la cèdula d’habitabilitat i l’escriptura del pis, a més de tornar a pagar l’alta. Li recomanem que intenti tirar enrere la baixa, amb l’ajut de l’assistenta, o almenys que li puguin cobrir el cost de l’alta, ja que està en situació de vulnerabilitat i de moment encara es quedarà al pis. Li recomanem que torni quan parli amb l’assistenta social.

Ens actualitza l’estat del seu cas la Susana de St. Joan Despí. Endesa la va denunciar per frau i té sentència en contra. Ara està intentant negociar amb l’empresa perquè li és materialment impossible pagar el deute encara que hi hagi una sentència ferma que l’obligui.  Li comentem que hi ha uns mínims de renda que no són embargables, però que cal demanar-ho als jutjats. A més, poden passar 5 anys fins a l’execució de la demanda. Nosaltres com a APE, paral·lelament, intentarem parlar amb el departament de vulnerabilitat d’Endesa.

Tot seguit intervenen la Maria i el Daniel de Barcelona per explicar la seva situació. Tenen el ramal de l’aigua tallat des de fa 4 anys. Han anat ja dues vegades a Agbar i també estan sent atesos pel PAE (Punt d’Assessorament Energètic) que els correspon. Tenen padró però sense domicili fix i pensem que potser és això el que els està donant problemes per a que els hi posin l’aigua de manera regular. Parlarem amb l’Ajuntament per a que el PAE pari atenció i desencalli el cas, si és qüestió del padró, o que enviï l’ordre corresponent per a que Agbar regularitzi la situació.

Ens comparteix també el seu cas l’Esther de Santa Coloma. També té un problema amb Agbar, per haver acumulat amb ells un deute, així com amb Naturgy. L’animem a sumar-se a la campanya #CondonaciónDeDeuda, que amb Agbar ja s’ha aconseguit.

A continuació parlem diverses companyes que venen de l’Hospitalet, on últimament estem trobant molts casos d’ocupació on l’Ajuntament no vol posar comptadors a famílies en situació de vulnerabilitat. Són la Leticia, la Marlene i la Mirabela. Han estat ateses per ABD i les acompanya un dels tècnics. En alguns dels casos falta el padró i en d’altres l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial, la qual cosa no hauria de ser cap impediment perquè no hi hauria d’haver cap problema en fer padrons i IRERs. També manca en varies ocasions la petició expressa de serveis socials a Agbar, ja que només tenint la documentació no és suficient. Cal que l’assistent demani a Agbar que garanteixi el subministrament tot i no poder acreditar dret d’ús. Els recomanem que presentin una instància a l’Ajuntament queixant-se d’aquesta situació i com a APE activarem una campanya per xarxes socials per assenyalar aquesta problemàtica encallada.

Per últim intervé en Javier de Baron de Viver. Ell ha demanat el bo social però només li han concedit el descompte del 25%. Revisem requisits i sembla correcte, per això insistim en que el bo social estatal no és prou garantista i lluitem en el mig termini per una tarifa social vertaderament progressiva i de majors descomptes per a qui ho necessiti.

I amb aquests casos tanquem per avui l’assessorament i ens veurem dintre de 15 dies.

 

Iniciem l’assessorament amb l’habitual benvinguda i posant en comú l’històric de la lluita de l’APE, així com els passos a seguir en la majoria dels casos. Serveis Socials o els Punts d’Assessorament Energètic, les subministradores i l’Agència Catalana de Consum són tres espais als que caldrà adreçar-se en cas de tall o de vulneració de la 24/2015, i cal que els coneguem bé.

El primer dels casos en explicar la seva situació és la Sol de Castelldefels. Ella es va veure a ocupar un habitatge, té un fill amb discapacitat i ja fa diversos assessoraments que ve a l’APE. Ens informa que ja té aigua. Va realitzar els passos que li vam recomanar des de l’assemblea: parlar amb serveis socials i amb l’informe de Risc d’Exclusió Residencial i el padró, demanar a l’assistent social que fes la seva sol·licitud d’alta tot i no poder acreditar dret d’ús. En el cas de l’aigua ja fa temps que hem aconseguit que posin comptadors socials o solidaris a les famílies en situacions de vulnerabilitat, i ens alegrem molt que la Sol també pugui gaudir d’aquest dret, que és el dret de totxs.

Posteriorment parla la Gala de Poble Sec. Ella també va ocupar un habitatge, que posteriorment ha pogut regularitzar, negociant un lloguer social amb el banc. En el seu cas el problema és amb la llum. Li reclamen un deute (els subministraments no estaven regularitzats) i com ja ens ha passat en molts casos, li demanen una quantitat equivalent a haver estat consumint 8 hores de llum diàries a la màxima potència els 365 dies de l’any. Li recomanem que pensi bé què vol fer. Si vol regularitzar haurà de negociar aquest deute, presentant l’informe de Risc d’Exclusió Residencial (que encara no té). Si opta per no regularitzar encara perquè el lloguer social que té negociat se li acaba en breus, haurà d’esperar a veure si aquest deute que li reclamen no passa a la via judicial, que pel que sabem normalment no succeeix. Ens comenta que s’ho pensarà i tornarà a venir més endavant.

El següent testimoni és el de l’Olga de Bon Pastor, que ens informa que per fi ja té llum! Es tracta d’un cas que portem gestionant i acompanyant des de desembre, i que portava il·luminant-se amb espelmes i llanternes de de fa més d’un any i mig. Finalment hem aconseguit donar l’alta a través del PAE, i previ butlletí. El que no entenem és perquè no li han demanat directament la tarifa de discriminació horària. Preguntarà al PAE i ho gestionarà. També té dubtes sobre si té aplicada la tarifa social en l’aigua. Tot i que va demanar el canon social a l’Agència Catalana de l’Aigua, encara no ha rebut resposta, ja que pot trigar fins a 2 mesos. El que sí que ja té aprovat és el Fons de Solidaritat d’Agbar. Al proper assessorament revisarem si ja li ha arribat la primera factura, que tot estigui correcte.

En acabar li toca el torn a les companyes que estan lluitant per la condonació del seu deute amb Naturgy. Patricia, Rossmary, Mohammed, Mari Carmen expliquen que Naturgy els ha trucat per oferir-los que vagin a la Creu Roja (sense concretar què és el que ells poden oferir, ja que donen des d’ajudes de menjar a suport en la recerca de feina...), i per dir-los que ha de ser Serveis Socials qui pagui el deute. Evidentment no ens sembla normal que una empresa amb la que portem més d’un any i mig negociant ens prengui el pèl d’aquesta manera. Ens neguem a que sigui Serveis Socials qui pagui aquest deute, a més de perquè no ho considerem just, perquè en molts casos és impossible, o implica deixar de rebre altres ajudes que ofereix l’administració. L’oferiment de la Creu Roja, a més, és d’un cinisme desmesurat. Això no soluciona el problema del deute i és una maniobra de distracció, per fer veure que fan “alguna” cosa. Ens reafirmem en seguir lluitant per la condonació i en que aquesta empresa ha trencat totalment la seva paraula de donar solució a aquests casos. Seguirem amb la campanya #CondonaciónDeDeuda durant el mes de febrer.

Per últim exposa el seu cas el Hakim. El seu cas és similar al de la Gala, i a ell li reclamen un deute de 1700 euros també per frau. Li recomanem el mateix que en el cas anterior, i quedem en veure’ns en les properes setmanes a l’assessorament.

Ens acomiadem, repartim els flyers i cartells per a que cadascú els porti als punts i espais on participa, i ens retrobarem novament en quinze dies. Encara hi ha molta feina per fer perquè els nostres drets es garanteixin!

 

Avui som poques a l’assessorament. Sembla que el pont de desembre ha fet disminuir l’afluència, però a mesura que avança la tarda van apareixent més persones que veiem per primera vegada.

Donem la benvinguda i com sempre compartim algunes pinzellades de què és APE i de quines són les passes a seguir quan ens trobem sense algun subministrament bàsic o amb l’assetjament de les companyies subministradores.

La primera afectada en compartir el seu cas és la Olga de Bon Pastor. Porta més d’un any sense el subministrament de la llum, il·luminant-se amb espelmes i rebent ajuda de la seva germana, a casa de qui va viure un temps, precisament perquè a casa no tenia llum. És vídua i l’herència del pis on viu encara no està acceptada, la qual cosa complica l’acreditació del seu dret d’ús, i tampoc té butlletí. Des que està al pis, que era de la seva parella, que la llum no s’havia regularitzat i el deute que hi consta la prevenia d’afrontar la situació perquè no podia pagar-lo. Fa diversos mesos que va anat al PAE però aquesta situació encara no s’ha desencallat. De moment han pogut avançar amb el seva situació és en enviar un instal·lador a mirar el tema del butlletí.

L’assemblea està d’acord que aquesta situació cal que es desencalli urgentment. No pot ser que la Olga continuï il·luminant-se amb espelmes. Per la seva seguretat i perquè l’energia és un dret de totes! Creiem que el certificat de defunció i l’acreditació de parella de fet haurien de ser suficients per acreditar que ella és legitimària, encara que l’herència no estigui acceptada encara. I malgrat això es resolgui més tard, que mentrestant l’Olga pugui tenir llum. En aquest sentit ens comunicarem amb els PAE per veure què ha pogut passar i per urgir-los fer-li el butlletí quan abans, i llavors acompanyar-la amb tota la documentació a donar d’alta el subministrament.

Pel que fa al subministrament d’aigua i de gas, tot i que disposa dels dos serveis, no té massa clar en quin estat els té i si té ajudes aplicades. Li recomanem que vagi als dos llocs a preguntar pel seu cas i torni al proper assessorament. Tot i que el més urgent és que torni a tenir llum, cal que tots els subministraments estiguin adaptats a la situació de vulnerabilitat en la que es troba.

Posteriorment explica el seu cas la Susana. Ja fa temps que participa de l’APE i a totes ens preocupa molt la seva situació. El seu és un cas d’ocupació per estafa que Endesa va denunciar per estan enganxats a la xarxa. Es tracta de la criminalització de les situacions de vulnerabilitat, i l’exacerbació d’aquesta situació precisament a través de la denuncia i la situació en que Endesa els deixa.

Ja hi ha sentència, la qual els obliga a pagar una quantitat molt elevada a Endesa (és un cas que va per la via civil). Amb un acompanyament de l’APE s’anirà a preguntar a Endesa si pot pagar a terminis aquest import.

També ha vingut per primer cop la Rocío, de l’Hospitalet. S’adreça a l’APE perquè té consums molt alts. Està consumint en dos o tres mesos el que consumeix una família en un any, per tant intuïm que, o té alguna fuita o algun veí o veïna potser està enganxat a la seva xarxa. Tot i que és cert que està a mercat lliure (i li aconsellem que passi a mercat regulat) les factures són massa elevades fins i tot per a aquesta tipologia de tarifa. Per canviar-se li cal canviar de nom i també li fan renovar butlletí. De totes maneres, la nova normativa sobre el bo social permet que si es demana el bo social alhora que el canvi de nom, no se li pot demanar el butlletí a la persona consumidora. Si finalment li demanéssim, quedaria pendent saber si a l’Hospitalet hi ha ajudes econòmiques per a poder fer els butlletins, per a persones en situació de vulnerabilitat.

Finalment comparteix el seu cas la Soledad, de Castelldefels. Ha recuperat un habitatge fa 2 meses. Té 2 fills, 1 d’ells amb Asperger. Ja té el padró, i mirarà primer el tema de l’aigua, aportant l’informe de Risc d’Exclusió Residencial (IRER) i una petició expressa de l’assistent social. Posteriorment mirarà el tema de la llum, tot i que en habitatges recuperats ara per ara és molt difícil. El primer que hauria de mirar és si té el butlletí, però caldrà esperar a veure la seva situació perquè ella mateixa pugui decidir si pot fer aquesta inversió i si es pot acollir a alguna ajuda.

Acabem l’assessorament acordant els acompanyaments que es faran aquesta setmana i recordant-nos que juntes som més fortes. Ni set, ni fred, ni foscor!

Youtube

Loading Player...

Agenda

Augost 2019
M T W T F S S
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31