Logo APE_blanc_header

Tret de sortida de la ILP de mesures per l’emergència habitacional i la pobresa energètica

L’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) iniciem la campanya de recollida de signatures per aturar l’emergència social que es viu a Catalunya: una mitjana de 43 desnonaments al dia i més del 10% del veïnat afectat per talls de subministraments bàsics com aigua, llum i gas.

Amb aquesta iniciativa les entitats impulsores volem evidenciar la necessitat de què el govern de la Generalitat faci ús de les competències de què disposa en matèria d’habitatge i protecció dels consumidors i adopti mesures urgents en favor de les famílies afectades per la crisi.

Amb un 19% d’atur, 726.000 persones, més del 60% de les quals en atur de llarga durada,Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons dades recents de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 220.700 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 106.700 no perceben cap ingrés. Alhora, cada cop són més les persones que tot i treballar no disposen dels ingressos suficients per fer front a les despeses familiars bàsiques.

Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. Segons dades judicials, des de que va començar la crisi al 2008 Catalunya acumula més de 50.000 desnonaments per motius econòmics (43 desnonaments al dia) encapçalant el rànquing de la pèrdua d’habitatge a tot l’Estat. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional, front el 18% dels països europeus del nostre entorn-, quantitat del tot insuficient per respondre a la demanda habitacional.

Moltes de les famílies desnonades, alhora, són víctimes de la sobreexposició al crèdit hipotecari, i hores d’ara pateixen una autèntica mort civil. El sobreendeutament, de fet, és una de les problemàtiques més punyents de les famílies hipotecades, moltes de les quals estan integrades per menors d’edat que s’hi veuen directament afectats, com així reflexa l’informe: “Emergencia Habitacional en el estado español. La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de derechos humanos”.

Igualment, resulta especialment alarmant el creixement de la pobresa energètica que hores d’ara afecta a més del 10% de la població a Catalunya. Així, més de 320.000 famílies  no poden mantenir les seves llars a temperatura adequada per falta de recursos econòmics o perquè ja han patit talls de subministrament energètics (llum i gas) i d’aigua.

Aquest creixement de la pobresa energètica està vinculat tant a la deficient qualitat energètica del parc d’habitatge existent, com a la pujada indiscriminada del rebuts d’aigua, llum i gas. Subministraments tots ells en mans d’empreses oligopolístistiques. No és casualitat que a l’Estat Espanyol el preu de l’energia sigui un 30% més car que la mitjana de la UE i que els beneficis de les companyies siguin el doble que els beneficis del sector a escala europea.

Afortunadament Catalunya disposa dels recursos legals i materials necessaris per fer front a la situació. En particular, Catalunya acumula 450.00 habitatge buits (100.000 en mans de les entitats financeres, 80.000 habitatges nous de nova construcció i 270.000 habitatges particulars). Per la seva banda, les companyies elèctriques, amb una mitjana de beneficis d’uns 3.849 milions d’euros entre 2008 i 2012, gaudeixen d’una situació econòmica privilegiada. Del que es tracta, doncs, és de fer servir les competències exclusives del Govern de la Generalitat en matèria d’habitatge i protecció de consumidors per aturar la concentració de la riquesa per part de les grans empreses de subministraments, entitats financeres, fons voltors i grans immobiliàries.  

Amb aquest objectiu en ment, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC presentem la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica, ILP que va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament el passat 13 d’octubre. 

En concret, proposem 6 mesures de mínims imprescindibles per fer front al sobre-endeutament, els desnonaments i els talls de subministraments bàsics:

  1. Mecanismes que atorguin una segona oportunitat per les persones sobre-endeutades, mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un de judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els deutes vinculats amb l’habitatge habitual per tal de poder començar de nou.
  2. Cap desnonament per a les famílies que no poden fer front al pagament de la hipoteca, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat.
  3. Cap desnonament per a famílies que no poden fer front al pagament del lloguer quan els propietaris siguin bancs, fons voltors o grans immobiliàries  establint l’obligació d’aquests grans tenedors d’habitatges de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat.
  4. Tots els ajuts per a les famílies que no poden fer front al pagament del lloguer de pisos propietat de persones físiques. Quan el propietari de l’immoble sigui un petit propietari, en canvi, serà  l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
  5. Creació d’un parc de lloguer social a través del lloguer forçós dels pisos buits en poder bancs i grans tenedors d’habitatge. 
  6. Impedir els talls de llum, aigua o gas que afecten a famílies en situació de vulnerabilitat i garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat. S’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts  necessaris per a evitar el tall de subministrament. Tanmateix, la contribució per part de les empreses subministradores en la lluita contra la pobresa energètica a través d’acords amb l’administració que estableixin línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone