Logo APE_blanc_header

La proposta d’un bo social del gas presentada al Congrés aquest dimarts és necessària però insuficient

La PL presentada pel PSOE deixa fora confrontar l’Oligopoli i no assegura la protecció a les famílies

 

Dijous, 21 de setembre de 2017

 

En el Ple del Congrés dels Diputats del passat dimarts el PSOE ha presentat una proposició de llei per crear un bo social per al gas. Una mesura que era urgent fa temps, tenint en compte que més d’un 11% de la població espanyola pateix pobresa energètica i que, a més, no existeix cap tipus de protecció contra els talls de gas a l’Estat espanyol. 

 

Tot i que la iniciativa és necessària, si la intenció és que el “bo social del gas” sigui efectiu, s’haurien de modificar moltes de les mesures que el PSOE planteja en aquesta proposició.

 

En primer lloc, la protecció contra els talls de gas de famílies vulnerables que es recull en la proposta del PSOE és del tot insuficient. Es preveu la protecció contra el tall només per als consumidors en situació de vulnerabilitat severa, definició que es deixa a un posterior reglament, retardant així la seva aplicació. Per a la resta de consumidors vulnerables només recull ampliar el termini per a la interrupció del subministrament de 2 a 4 mesos. Però la pràctica ens ha demostrat que els ajornaments no són una solució. Aquests només generen l’acumulació dels deutes i la dilatació de l’angoixa de les famílies, que al cap de 4 mesos poden, molt probablement, trobar-se en la mateixa situació de vulnerabilitat. A més, s’introdueix la proposta d’incloure l’anomenada “treva hivernal” de novembre a març, però no estableix cap mecanisme per alliberar del deute a les famílies. De fet, aquesta mesura es va aplicar a Catalunya durant 2014 i va ser un fracàs. No van arribar a 900 les famílies que es van acollir a ella, entre altres motius perquè el deute de les famílies augmentava i un cop acabava la treva tornaven a trobar-se sense poder pagar les seves factures mensuals, i encara menys el deute que se’ls havia acumulat durant aquest període.

 

Tenint en compte l’anterior, la protecció contra els talls de subministrament no pot ser altra que el principi de precaució. És imprescindible incorporar, no només l’obligació de les comercialitzadores d’informar a les Comunitats Autònomes sobre qui no està pagant les factures, sinó condicionar la suspensió del subministrament a conèixer la situació de vulnerabilitat de la família. Aquest és el principi de precaució que s’està aplicant a Catalunya amb la Llei 24/2015, i que ja ha aconseguit aturar més de 40.000 talls de subministrament. No té sentit que una mesura que funciona no s’estengui a la resta de l’Estat.

 

D’altra banda, pel que fa al finançament del bo social del gas, la proposta del PSOE planteja el mateix mecanisme que la reforma del bo social elèctric, és a dir, compartir el cost entre la comercialitzadora de gas i l’Administració Pública. A més de no definir els percentatges ni a quant ascendeixen els descomptes (de nou, a definir en un reglament). Com ja hem expressat en reiterades ocasions des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), els qui han d’assumir el cost del bo social haurien de ser les pròpies empreses amb els beneficis que generen fent negoci amb un servei bàsic, i en cap cas l’Administració Pública. 

 

Finalment, el fet de deixar la definició de consumidor vulnerable a un reglament posterior copia el model que s’està utilitzant en la reforma del bo social elèctric. Aquest també havia de concretar-se en un reglament però 10 mesos després que s’hagi aprovat el RDL no se sap en quin estat està la seva aprovació. A les portes de l’hivern i tenint en compte les situacions d’urgència que provoca estar amenaçat per un tall de gas, s’hauria d’agilitzar la creació d’aquest bo i, per tant, definir ja en aquesta llei el concepte de consumidor vulnerable i els seus requisits. En aquest sentit, aquesta definició hauria de ser el més àmplia possible per assegurar que no deixem a cap persona o família fora de la seva protecció, i per això proposem prendre com a referència els barems de renda establerts a la Llei 24/2015 que, com ja s’ha dit, està aconseguint parar milers de talls a Catalunya. 

 

La necessitat d’un bo social del gas és clara i és una mesura que s’hauria d’haver implementat fa temps. Davant l’oportunitat de legislar aquest bo social perquè respongui a les necessitats de les famílies que estan patint pobresa energètica a l’Estat espanyol, és necessària la valentia de la classe política. Perquè la mesura arribi a una protecció de màxims i ens acostem a mig termini a la garantia universal als serveis bàsics -que recull el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals- cal confrontar a les grans empreses subministradores, no passar la pilota a altres administracions i no ajornar la concreció de les proteccions o la seva posada en marxa. Per aquest motiu, creiem imprescindible fer els canvis que proposem a la proposta de llei, per a garantir que el bo social del gas atengui per fi als milions de famílies que no poden mantenir les seves cases a una temperatura adequada, o que ni tan sols encenen la calefacció a l’hivern per por de la factura que els espera. 

 

Des de la Aliança contra la Pobresa Energétca (APE) ho tenim clar, la proposta de Llei serà útil si finalment protegeix a les llars que pateixen pobresa energètica per poder garantir que aquestes famílies accedeixin a un dret bàsic com l’energia.

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone