Crónicas de la pobreza energética

La Alianza contra la Pobreza Energética (APE), con el objetivo de dar visibilidad a los problemas de las personas que vienen para asesorarse, hemos decidido iniciar un Dietario y hacerlo público. Porque detrás de las estadísticas y de los números hay vidas de personas y luchas colectivas.

44a CRÓNICA: ¿Qué hacemos con la deuda acumulada?

cronicapeDe nuevo, de la mano de nuestras cronistas Neus Escofet y Lucía Navarro, os hacemos partícipes de diferentes situaciones que viven personas que padecen en propia piel la pobreza energética y que vinieron a compartir sus vivencias en el asesoramiento colectivo de la Alianza Contra la Pobreza Energética (APE) 21 de septiembre.

“Hoy hemos empezado el asesoramiento con la pregunta angustiosa de muchas familias: ¿qué pasa cuando hay deuda acumulada de suministros?

El primer caso de hoy nos lo expusieron Encarni y Quim, de Ripollet, con dos hijos. Su pregunta es: cuando las familias han dado todos los pasos y tienen el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial, ¿qué pasa con la deuda acumulada de los suministros? Lo que más les preocupa es que si encuentran trabajo y su situación económica se regulariza, no podrían hacer frente a la deuda acumulada.

Por desgracia, aún no podemos hablar de condonación de la deuda, pero les hemos informado que pueden ir reduciendo su deuda a través del Fondo de la Generalitat que cubre las facturas de 2015.

Alejandro, de Barcelona: tiene problemas para pagar los suministros. En Servicios Sociales le han ido pagando algún recibo, pero la asistente social le ha comentado que no le podían pagar más facturas. En estos momentos la deuda de los suministros es muy elevada. Se le ha aconsejado que pida todos los bonos sociales disponibles y que vaya a la Oficina d’Habitatge para solicitar el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial.

Cristina, de Castelldefels: es un caso antiguo de vivienda recuperada. Lleva tres meses sin luz. Le piden 250 € del boletín del electricista para asegurar que la instalación está en buen estado. La asistente social le ha dicho que no lo pueden cubrir, y Endesa le reclama una deuda 1.200 €. Su gran problema es la vivienda, que junto a la PAH de Castelldefels están intentando encontrar una solución.

Nos comenta nuestra compañera Salomé, de Rubí, que en octubre se le vence el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial. Mientras ha podido, ha ido pagando las facturas de suministros, pero ya no tiene el trabajo y se le están acumulando los pagos. Le decimos que lo más importante es que vuelva a renovar inmediatamente el certificado y que se acoja a todos los bonos sociales y al Fondo de la Generalitat para hacer frente a la deuda acumulada.

Sergi, de Lloret de Mar: nos expone el caso de un vecino, que tiene facturas pendientes de los años 2013, 2014 y 2015. Él quiere pagar la deuda y está negociando con la suministradora los pagos. Lo terrible del caso es que una vez negociados los pagos de las facturas, Endesa le ha cortado la luz. Pero nos hemos dado cuenta de que una de las facturas es de finales de 2015, incumpliendo la Ley 24/2015, así que dicho corte es ilegal.

En los asesoramientos siempre informamos de las ayudas que hay para que las personas afectadas puedan solicitarlas. Desde la APE queremos destacar que no estamos de acuerdo con que los ayuntamientos o la Generalitat paguen las facturas, ya que estas partidas salen de los impuestos de la ciudadanía. Todos los costes de los suministros básicos a los que las personas o familias no puedan hacer frente tienen que ser asumidos con los beneficios de las propias compañías.

44a CRÒNICA: Què passa amb el deute acumulat?

cronicapeDe nou us fem partícips de diferents situacions que viuen persones que pateixen en pròpia pell la pobresa energètica i que van venir a compartir les seves vivències en l’assessorament col·lectiu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) del 21 de setembre.

“Avui hem començat l’assessorament amb la pregunta angoixant de moltes famílies: què passa quan hi ha deute acumulat de subministraments?

El primer cas d’avui ens ho van exposar l’Encarni i en Quim, de Ripollet, amb dos fills. La seva pregunta és: quan les famílies han donat tots els passos i tenen el Certificat d’Exclusió Residencial, què passa amb el deute acumulat dels subministraments? El que més els preocupa és que si troben feina i la seva situació econòmica es regularitza, no podrien fer front al deute acumulat.

Per desgràcia, encara no podem parlar de condonació del deute, però els hem informat que poden anar reduint el seu deute a través del Fons de la Generalitat que cobreix les factures de 2015.

L’Alejandro, de Barcelona: té problemes per pagar els subministraments. Als Serveis Socials li han anat pagant algun rebut, però l’assistent social li ha comentat que no li podien pagar més factures. En aquests moments el deute dels subministraments és molt elevat. Se li ha aconsellat que demani tots els bons socials disponibles i que vagi al Departament d’Habitatge per sol·licitar l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial.

La Cristina, de Castelldefels: és un cas antic d’habitatge recuperat. Fa tres mesos que viu sense llum. Li demanen 250 € del butlletí de l’electricista per assegurar que la instal·lació està en bon estat. L’assistent social li ha dit que aquesta partida no la  poden cobrir. A més, Endesa li reclama un deute de 1.200 €. El seu gran problema és l’habitatge, que per part de la PAH de Castelldefels s’està intentant trobar una solució.

Ens comenta la nostra companya Salomé, de Rubí, que a l’octubre se li acaba l’Informe d’Exclusió Residencial. Mentre ha pogut, ha anat pagant les factures de subministraments, però ja no té la feina i se li estan acumulant els pagaments. Li diem que el més important és que torni a renovar immediatament aquest Certificat , que s’aculli a tots els bons socials i al Fons de la Generalitat per fer front al deute acumulat.

En Sergi, de Lloret de Mar: ens exposa el cas d’un veí, que té factures pendents dels anys 2013, 2014 i 2015. Ell vol pagar el deute i està negociant amb la subministradora els pagaments. El fet terrible del cas és que un cop negociats els pagaments de les factures, Endesa li ha tallat la llum. Però ens hem adonat que una de les factures és de finals de 2015, incomplint d’aquesta manera la Llei 24/2015, així que aquest tall és il·legal.

En els assessoraments sempre informem de les ajudes que hi ha perquè les persones afectades puguin sol·licitar-les. Des de l’APE volem destacar que no estem d’acord que els ajuntaments o la Generalitat paguin les factures, ja que aquestes partides surten dels impostos de la ciutadania. Tots els costos dels subministraments bàsics als quals les persones o famílies no puguin fer front han de ser assumits amb els beneficis de les pròpies companyies”.

43a CRÒNICA: un habitatge amb els subministraments punxats no és digne

postitAquest és el primer assessorament que vam fer a la tornada de les vacances, per seguir compartint i resolent situacions de pobresa energètica que pateixen veïnes, germans, amigues, companys de treball i ciutadanes i ciutadans dels nostres barris. Aquí va el relat sobre les persones que van venir el 7 de setembre i que ens ajuden a explicar l’extrema duresa d’aquestes situacions, i l’extrema dolçor de la lluita col·lectiva per solucionar els casos.

“Avui ha estat el primer dia d’assessorament després de les vacances. Tornem a la càrrega defensant els nostres drets i denunciant les pràctiques abusives de les subministradores.

En Sergi i l’Enric, de Lloret venien a informar-se sobre l‘Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) per veure com funcionem. Els hem comentat que no hi ha una norma general, cada cas és diferent, i són molt més fàcils de solucionar si estan dins de la Llei 24/2015. Per als que no estan dins, la pressió ha de ser més fort i constant fins a poder trobar una solució.

L’Enric ens informa del cas de la seva veïna que porta 3 mesos sense aigua i amb un menor d’un any. Li hem comentat que així com la llum és molt difícil aconseguir que es connecti en cases recuperades, amb l’aigua s’estan aconseguint comptadors solidaris, i aquí s’ha d’involucrar l’Ajuntament, com ha passat a Blanes, el Vendrell, Terrassa, Barcelona.

També ens diu que a Lloret hi ha un índex molt alt d’atur, i que moltes vegades les persones afectades han de punxar els subministraments. Afegeix que l’Administració és molt lenta.

Nosaltres, com APE, pensem que punxar no és la solució perquè pot comportar greus problemes per nosaltres mateixos i per als altres, perquè un habitatge amb els subministraments punxats no és un habitatge digne. Amb els Serveis Socials cal arribar a una bona entesa. Cada persona es desespera amb el seu problema i és normal, però la treballadora social moltes vegades no té les eines suficients per poder donar-nos una bona solució i ella no és la culpable; la culpabilitat, ho hem de tenir molt clar, recau en els que ens governen, i és aquí on hem de fer la pressió, no a les persones treballadores.

La Lucía ens comenta el cas d’una família formada per 4 membres: han estat fora durant un mes i els ha arribat una factura d’aigua de 350 €, quan ells normalment paguen uns 60 € cada dos mesos. AGBAR els ha assegurat que paralitzaran els pagaments fins que vingui un tècnic per veure on és el problema i buscar una solució.

La Rosana, de l’Hospitalet: durant molt de temps ve pagant de llum entre 160 a 200 € cada dos mesos. Li han canviat el comptador i ara paga al voltant de 60 € .Li hem aconsellat que ho denunciï a CONSUM, per tot el que li han cobrat de més fins ara.

Amb el cas del nostre company Matías hem tancat l’assessorament molt indignats. Té un fill de 21 que viu amb ell, i com ha aconseguit un treball parcial de 4 hores a la setmana per 110 € al mes, ENDESA li ha retirat el bo social per entrar un altre salari a la casa. No ens direu si això no clama al cel! ‘La seva usura no té límits!
Us esperem al proper assessorament, la nostra veu s’ha de difondre perquè els nostres drets no siguin trepitjats.

43a CRÓNICA: Una vivienda con los suministros pinchados no es una vivienda digna

postitEste es el primer asesoramiento que hicimos al regreso de las vacaciones, para seguir compartiendo,  resolviendo y visibilizando situaciones de pobreza energética que padecen vecinas, hermanos, amigas, compañeros de trabajo, ciudadanas y ciudadanos de nuestro barrio. Aquí va el relato, de la pluma de nuestras compañeras Neus Escofet y Lucía Navarro, sobre las personas que vinieron el 7 de septiembre y que nos ayudan a explicar la extrema dureza de estas situaciones, y la extrema dulzura de la lucha colectiva para solucionar los casos.

“Hoy ha sido el primer día de asesoramiento después de las vacaciones. Volvemos a la carga defendiendo nuestros derechos y denunciando las prácticas abusivas de las suministradoras.

Sergi y Enric, de Lloret de Mar: venían a informarse sobre la Aliança contra la Pobresa Energètica  para ver cómo funcionamos. Les hemos comentado que no hay una norma general, cada caso es distinto, y son mucho más fáciles de solucionar si están dentro de la Ley 24/2015. Para los que no están dentro, la presión tiene que ser más fuerte y constante hasta poder encontrar una solución.

Enric nos informa del caso de su vecina que lleva 3 meses sin agua y con un menor de un año. Le hemos comentado que así como la luz es muy difícil conseguir que se conecte en casas recuperadas, con el agua se están consiguiendo contadores solidarios, y aquí se tiene que involucrar el Ayuntamiento, como ha pasado en Blanes, el Vendrell, Terrassa, Barcelona. También nos dice que en Lloret hay un índice muy alto de desempleo, y que muchas veces las personas afectadas tienen que pinchar los suministros. Añade que la Administración es muy lenta.

Nosotras, como APE, pensamos que pinchar no es la solución porque puede acarrear graves problemas para nosotros mismos y para los demás, porque una vivienda con los suministros pinchados no es una vivienda digna. Con los Servicios Sociales hay que llegar a un buen entendimiento. Cada persona se desespera con su problema y es normal, pero la trabajadora social muchas veces no tiene las herramientas suficientes para poder darnos una buena solución y ella no es la culpable; la culpabilidad, lo tenemos que tener muy claro, recae en los que nos gobiernan, y es ahí donde tenemos que hacer la presión, no a las personas trabajadoras.

Lucía nos comenta el caso de una familia formada por 4 miembros: han estado fuera durante un mes y les ha llegado una factura de agua de 350 €, cuando ellos normalmente pagan unos 60 € cada dos meses. AGBAR les ha asegurado que paralizarán los pagos hasta que venga un técnico para ver dónde está el problema y buscar una solución.

Rosana, de Hospitalet: durante mucho tiempo viene pagando de luz entre 160 a 200 € cada dos meses. Le han cambiado el contador y ahora paga alrededor de 60 €. Le hemos aconsejado que lo denuncie a CONSUM, por todo lo que le han cobrado de más hasta ahora.

Con el caso de nuestro compañero Matías hemos cerrado el asesoramiento muy indignados. Tiene un hijo de 21 años que vive con él, y como ha conseguido un trabajo parcial de 4 horas a la semana por 110 € al mes, ENDESA le ha retirado el bono social por entrar otro salario en la casa. ¡No nos diréis si esto no clama al cielo! ¡Su usura no tiene límites!

Os esperamos en el próximo asesoramiento, nuestra voz se tiene que difundir para que nuestros derechos no sean pisoteados.

42a CRÓNICA: la Ley 24/2015 sigue vigente

cronica27juliolEste es el último asesoramiento que hicimos en Ingenieros Sin Fronteras: la Alianza Por la Pobreza Energética también hace vacaciones. Volveremos en septiembre otra vez en la sede de la FAVB. Esto no quiere decir que si hay casos urgentes no se atiendan: tenemos el Telegram y el correo, y siempre hay personas que permanecen atentas para ayudar, porque los problemas no se van de vacaciones. Aquí el relato, de la mano de Neus Escofet y Lucía Navarro, de las personas que vinieron el 27 de septiembre y nos contaron sus vivencias.

Hoy hemos empezado con Saida, de Barcelona: recibe una prestación de 426€. El Patronat Municipal de l’Habitatge le ha concedido un piso por el que paga 68€ de alquiler. Nos cuenta que su problema ahora es poder pagar el IBI y los gastos de escalera con lo que cobra, que ya nos causó extrañeza que tenga que asumir esos pagos. El viernes tiene que cambiar de profesional de la asistencia social por cambio de zona, y darse de alta de los suministros. Unos compañeros se ofrecieron a acompañarla a las compañías suministradoras.

Teresa, de Barcelona: le reclaman una deuda de 600€ de luz del año 2015. Se le han llevado el contador, vulnerando la Ley 24/2015 que en esas fechas ya estaba en vigor. Se le ha aconsejado que vaya a la asistente social y solicite el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial para que no le vuelvan a cortar los suministros, y especialmente, que ponga una denuncia ante Consum.

Yolanda, de Barcelona: tiene un alquiler social a nombre de su hijo. Anteriormente había sido desahuciada y se fue a vivir al piso de su hijo, donde los suministros estaban a nombre de su nuera. Tiene miedo de que le corten los suministros, pero como se va a quedar solo un mes en este piso y de momento no ha recibido ningún aviso de impago, por el tiempo que le queda para vivir en la casa casi mejor que no haga cambio de nombre. No ha podido obtener el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial porque aún no ha recibido ninguna notificación de facturas impagadas.

Geros, de Barcelona: lo estafaron con un alquiler verbal falso que incluía los suministros. Ahora la vivienda ha pasado a ser de la Sareb, la sociedad estatal que gestiona los pisos saneados de la banca, y es donde están empadronados todos los miembros de su familia. Pero está esperando un alquiler social legalizado. Quieren regularizar también los suministros. Ya puede ir tramitando el agua. El problema es la luz, que hasta que no regularice el tema de vivienda social, no puede darse de alta. Nos comenta que el alquiler social está previsto que se lo concedan en octubre.

Sandra, de Barcelona: vive en una vivienda recuperada con su hijo pequeño a su cargo. Con la ayuda de la APE ha podido regularizar su situación, informando al Ayuntamiento directamente de su situación. Han hablado con AGBAR para que se le restableciera el suministro: le han hecho un contrato provisional. Nos comenta que su hijo alucinaba, podía ir al lavabo y tirar de la cadena y ducharse en su casa sin tener que ir a la de los abuelos. También nos comenta que en el distrito de Nou Barris tardan más de un mes para tramitar los informes de riesgo de exclusión residencial.

Nuestro compañero Xavi nos ha comentado el caso que lleva de Neus de Terrassa: vive en una vivienda recuperada y lleva un mes y medio sin agua. Al final se ha conseguido el alta de suministro con el empadronamiento y el lunes le ponen un contador con un contrato provisional.

Hemos cerrado el asesoramiento con estas dos buenas noticias de los contratos provisionales de agua, pero en realidad cada caso es una lucha ardua y cansina por conseguir lo que nos corresponde por derecho.

Seguimos diciendo, y no nos vamos a cansar, que tenemos una ley a nuestro favor, la 24/2015 que no ha tumbado el Constitucional. Sin embargo, aún a día de hoy hay medios de comunicación que siguen diciendo que la ley está recurrida y paralizada, y eso es falso, ya que la parte de pobreza energética se mantiene intacta: no nos pueden cortar los suministros si tenemos el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial.

 

42 CRÒNICA: Alerta: la Llei 24/2015 segueix vigent

cronica27juliolAquest és l’últim assessorament que vam fer a Enginyers Sense Fronteres: l’Aliança contra la Pobresa Energètica també fa vacances. Tornarem al setembre una altra vegada a la seu de la FAVB. Això no vol dir que si hi ha casos urgents no s’atenguin: tenim el Telegram i el correu, i sempre hi ha persones que romanen atentes per ajudar, perquè els problemes no se’n van de vacances. Aquí va el relat de les persones que van venir el 27 de setembre i ens van explicar les seves vivències.

“Avui hem començat amb la Saida, de Barcelona: rep una prestació de 426 €. El Patronat Municipal de l’Habitatge li ha concedit un pis pel qual paga 68 € de lloguer. Ens explica que el seu problema ara és poder pagar l’IBI i les despeses d’escala amb el que cobra, que ja ens va causar estranyesa que hagi d’assumir aquests pagaments. Divendres ha de canviar de professional d’assistent social a causa del canvi de zona, i donar-se d’alta dels subministraments. Uns companys es van oferir a acompanyar-la a les companyies subministradores.

La Teresa, de Barcelona: li reclamen un deute de 600 € de llum de l’any 2015. Se li han emportat el comptador, vulnerant la Llei 24/2015 que en aquestes dates ja estava en vigor. Se li ha aconsellat que vagi a l’assistent social i sol·liciti l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial perquè no li tornin a tallar els subministraments, i especialment, que posi una denúncia davant Consum.

La Yolanda, de Barcelona: té un lloguer social a nom del seu fill. Anteriorment havia estat desnonada i se’n va anar a viure al pis del seu fill, on els subministraments estaven a nom de la seva jove. Té por que li tallin els subministraments, però com es va a quedar només un mes en aquest pis i de moment no ha rebut cap avís d’impagament, pel temps que li queda restar a la casa gairebé millor que no faci canvi de nom. No ha pogut obtenir l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial perquè encara no ha rebut cap notificació de factures impagades.

En Geros, de Barcelona: el van estafar amb un lloguer verbal  fals que incloïa els subministraments. Ara l’habitatge ha passat a ser de la Sareb,  la societat estatal que gestiona els pisos sanejats de la banca, i és on estan empadronats tots els membres de la seva família. Però està esperant un lloguer social legalitzat. Volen regularitzar també els subministraments. L’aigua ja pot anar tramitant. El problema és la llum que fins que no regularitzi el tema d’habitatge social, no pot donar-se d’alta. Ens comenta que el lloguer social està previst que l’hi concedeixin a l’octubre.

La Sandra, de Barcelona: viu en un habitatge recuperat amb el seu fill petit al seu càrrec. Amb l’ajuda de l‘APE ha pogut regularitzar la seva situació, informant a l’Ajuntament directament de la seva situació. Han parlat amb AGBAR perquè se li restablís el subministrament: li han fet un contracte provisional. Ens comenta que el seu fill al·lucinava! Podia anar al lavabo i estirar la cadena i dutxar-se a casa sense haver d’anar a la dels avis. També ens comenta que al districte de Nou Barris triguen més d’un mes per tramitar els Informes de Risc d’Exclusió Residencial.

El nostre company Xavi ens ha comentat el cas que porta de la Neus de Terrassa: viu en un habitatge recuperat i porta un mes i mig sense aigua. Al final ha aconseguit l’alta de subministrament amb l’empadronament: el dilluns li posen un comptador amb un contracte provisional.

Hem tancat l’assessorament amb aquestes dues bones notícies dels contractes provisionals d’aigua, però en realitat cada cas és una lluita àrdua i pesada per a aconseguir el què ens correspon per dret.

Seguim dient, i no ens anem a cansar, que tenim una llei al nostre favor, la 24/2015 que no ha tombat el Constitucional. No obstant això, encara a dia d’avui hi ha mitjans de comunicació que segueixen dient que la Llei està recorreguda i paralitzada, i això és fals, ja que la part de pobresa energètica es manté intacta: no ens poden tallar els subministraments si tenim l’Informe de risc d’Exclusió Residencial.

41a CRÓNICA: La pobreza energética no se va de vacaciones

Con esta certeza que descubre el título, os describimos a algunas de las personas que vinieron al asesoramiento del 13 de julio. En verano, la pobreza energética tiene el mismo rostro de sufrimiento, cronicanerviosismo, lucha colectiva, y alguna sonrisa regalada de pequeñas victorias cotidianas. Os presentamos la crónica de  la mano de nuestras compañeras Neus Escofet y Lucía Navarro:

Hoy ha venido Ricard, de Derechos Sociales del Ayuntamiento de Barcelona, para ver el funcionamiento de los asesoramientos y nos ha comentado que van a poner 10 puntos de información a la ciudadanía sobre pobreza energética en Barcelona. Eso no quiere decir que los vayan a poner en 10 distritos, sino que los barrios más afectados tendrán 2 puntos de atención, como puede ser Nou Barris o Zona Franca.

Ha sido muy interesante el intercambio de puntos de vista.

Salvador, de Barcelona, también ha venido al asesoramiento. No tiene ninguna prestación y ha recibido una factura del agua de MUSA. Como tiene el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial va a ir a reclamar conforme él no puede hacer frente a dicho pago. No importa cuán pequeño sea el importe, para muchas personas puede significar una fortuna.

Patricia nos ha recordado el trágico accidente de la muerte en un incendio de los dos pequeños en el Besòs, víctimas de la pobreza energética; nosotras siempre alertamos del peligro que supone pinchar, pero seamos realistas: la desesperación hace que cometamos muchas imprudencias, por eso hay que regularizar la situación de los pisos recuperados, por el bien de las familias y la comunidad.

Susana nos ha informado del caso de Cristina de Viladecans: vive en una vivienda recuperada de la Sareb -sociedad propietaria de los pisos del Estado después de sanear la banca- pendiente de un alquiler social y lleva un mes sin luz. El Ayuntamiento dice que ha agotado todas las vías. Parece ser que la Sareb le va a hacer un precontrato para el tema del agua y seguramente podrá también darse de alta de la luz. Después de tanto tiempo luchando se ve un poco de luz, pero hasta que no lo tengamos regularizado no vamos a estar tranquilas.

Charo, de Barcelona, viene acompañada de nuestra compañera Ross Mary: tiene una pensión muy baja de 378 € y no puede hacer frente a los suministros. La va a acompañar primero de todo a la asistente social para que le hagan el informe de riesgo de exclusión residencial, y a partir de aquí van a ir a las suministradoras para acogerse a los bonos sociales.

Qué grande es Ross Mary: ella consigue arreglar su situación y no ha dejado de colaborar para ayudar a otros compañeros y compañeras. La solidaridad de la APE no tiene límites.

Hoy ha venido por primera vez Raúl, un universitario que está haciendo una tesis doctoral con 16 entidades distintas y quería informarse de la problemática de la pobreza energética.

Nuestra compañera Mónica ha llevado dos casos de vivienda recuperada sin suministro de agua muy complicados que han tenido un buen final.

En el caso de Ouafae, ha conseguido que AGBAR le hiciera un contracto provisional a través de la asistente social.

En el caso de Sandra, en Servicios Sociales le comentaron que no podían ponerse en contacto con AGBAR, pero que le están tramitando el informe de riesgo de exclusión residencial. Aunque ayer la compañía le puso el contador.

Dos casos iguales pero distinta manera de proceder. Para la APE, esto significa doble esfuerzo. Hay que buscar un medio para solucionar los casos con la misma problemática para no duplicar esfuerzos”.

41a CRÒNICA: La pobresa energètica no fa vacances

cronicaAmb aquesta certesa que descobreix el títol, us descrivim algunes de les persones que van venir a l’assessorament del 13 de juliol. A l’estiu, la pobresa energètica té el mateix rostre de patiment lluita col·lectiva, i algun somriure regalat des de les petites victòries quotidianes.

Avui ha vingut en Ricard de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona ​​per veure el funcionament dels assessoraments. Ens ha comentat que posaran 10 punts d’informació a la ciutadania sobre pobresa energètica a Barcelona. Això no vol dir que els vagin a posar en 10 districtes, sinó que els barris més afectats tindran 2 punts d’atenció, com pot ser Nou Barris o Zona Franca. Ha estat molt interessant l’intercanvi de punts de vista.

En Salvador, també ha vingut a l’assessorament ​o té cap prestació i ha rebut una factura de l’aigua de MUSA. Com té el Certificat d’Exclusió Residencial reclamarà que no pot fer front a aquest pagament. No importa com petit sigui l’import, per a moltes persones pot significar una fortuna.

La Patrícia ens ha recordat el tràgic accident de la mort dels dos petits al Besòs, víctimes de la pobresa energètica. Nosaltres sempre alertem del perill que suposa punxar els subministres, però siguem realistes, la desesperació fa que cometem moltes imprudències. Per això cal regularitzar la situació dels pisos recuperats, pel bé de les famílies i la comunitat.

La Susana ens ha informat del cas de Cristina de Viladecans: viu en un habitatge recuperat de la Sareb- societat de pisos de l’Estat després de sanejar la banca- pendent d’un lloguer social i porta un mes sense llum. L’Ajuntament diu que ha esgotat totes les vies. Sembla ser que la Sareb liva a fer un precontracte per al tema de l’aigua i segurament podrà també donar-se d’alta de la llum. Després de tant de temps lluitant es veu una mica de llum, però fins que no ho tinguem regularitzat no estarem tranquils.

La Charo, de Barcelona, ​​ve acompanyada de la nostra companya Ross Mary: té una pensió molt baixa de 378 € i no pot fer front als subministraments. La va acompanyar primer de tot a l’assistent social perquè li facin l’informe d’exclusió residencial, i a partir d’aquí van a anar a les subministradores per acollir-se als bons socials.

Que gran és Ross Mary: ella va aconseguir arreglar la seva situació i no ha deixat de col·laborar per ajudar a altres companys i companyes. La solidaritat de l’APE no té límit.

Avui ha vingut per primera vegada en Raúl: un universitari que està fent una tesi doctoral amb 16 entitats diferents i volia informar-se de la problemàtica de la pobresa energètica.

La nostra companya Mònica ha portat dos casos d’habitatge recuperat sense subministrament d’aigua molt complicats que han tingut un bon final.

En el cas de Ouafae ha aconseguit que AGBAR li fes un contracte provisional a través de l’assistent social.

En el cas de la Sandra, en Serveis Socials li van comentar que no podien posar-se en contacte amb AGBAR, però li estan tramitant el Certificat d’Exclusió Residencial. Tot i això, la companyia li va posar el comptador.

Es tracta de dos casos iguals però diferent manera de procedir. Per a la APE això significa un doble esforç. Cal buscar un mitjà per solucionar els casos amb la mateixa problemàtica per no duplicar esforços.”

40a CRÓNICA: Los asesoramientos: intersecciones de inteligencia colectiva

cronica29junyTodo el mes de julio haremos los asesoramientos en ENGINYERIA SENSE FRONTERES, debido a que la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), donde normalmente los hacemos, ya que esta entidad vecinal hace horario de verano, por las tardes estará cerrado. Aquí van los testimonios que llegaron el 29 de junio, recogidos por la pluma de las activistas de la Alianza Contra la Pobreza Energética, Neus Escofet y Lucía Navarro.

“Hemos empezado con nuestra compañera Vicky, de Sant Andrià del Besòs, que tiene un hijo pequeño a su cargo y tiene una prestación de 400 €. Ha venido muy angustiada porque no puede hacer frente a los pagos de luz y agua. Primero de todo le hemos dicho que no tiene que preocuparse porque su caso está contemplado dentro de la Ley 24/2015, y si no puede pagar que no pague porque está protegida. Tiene el Informe de Riesgo de Exclusión Residencial y con esto es suficiente para demostrar que es una persona vulnerable.

Frank, de Badalona, ha venido por primera vez a los asesoramientos para ver cómo funcionamos. Nos ha comentado que en Badalona la compañía del agua ha puesto un teléfono al servicio de las persones usuarias donde te informan de las ayudas que hay y qué tienes que hacer para solicitarlas.

Cristina, de Viladecans, vive con su hija que tiene problemas de salud, en una casa recuperada de la SAREB, el banco malo pagado con dinero público, para terminar de “sanear” el sistema financiero español. A Cristina le han cortado la luz, que para su hija es vital, porque la medicación la tiene que tener siempre a mano y se tiene que conservar en la nevera. El Ayuntamiento ha tardado seis meses en empadronarlas en la casa y está pendiente de un alquiler social. También tiene problemas con la vecindad que no la aceptan y por ello se siente acosada. Este es un caso de los difíciles por ser vivienda recuperada, pero esto no quiere decir que no lo vayamos a luchar.

Modesta, que ha venido por primera vez al asesoramiento, nos ha dado una buena idea: le recomienda a Cristina que vaya al médico para que le haga un informe de la enfermedad de su hija, destacando la importancia de mantener la medicación que toma siempre en fresco. Esto puede ser muy positivo para hacer presión.

Y aquí la importancia de los asesoramientos, que con las aportaciones de todos los compañeros y compañeras, podemos idear estrategias para poder afrontar sobre todo casos tan difíciles como este.

Fátima, de Barcelona, tiene un alquiler social y lleva muchos días sin luz porque Endesa le tiene un expediente abierto, pero dicho expediente va a nombre de otra persona. Vamos a hacerle un acompañamiento para que le hagan un contrato nuevo a su nombre. Es verdad que cuando vas sola, por desgracia, muchas veces no te hacen caso, pero si te ven que vas acompañada las cosas cambian.

Seguimos insistiendo en los asesoramientos en que cuando tengamos nuestro caso encauzado o resuelto, es importante continuar viniendo porque tu experiencia puede ayudar a muchos de nuestros compañeros y compañeras”.

 

40a CRÒNICA: Els assessoraments: interseccions d’intel·ligència col·lectiva

cronica29junyTot el mes de juliol, farem els assessoraments a Enginyeria Sense Frontera, ja que la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), on normalment els fem, fa horari d’estiu i per les tardes està tancat. Aquí van dons els testimonis que van arribar el 29 de juny, recollits per la ploma de les activistes de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, Neus Escofet i Lucía Navarro.

“Hem començat amb la nostra companya Vicky, de Sant Adrià del Besòs, que té un fill petit al seu càrrec i una prestació de 400 €. Ha vingut molt angoixada perquè no pot fer front als pagaments de llum i aigua. Primer de tot li hem dit que no s’ha de preocupar perquè el seu cas està contemplat dins de la Llei 24/2015, i si no pot pagar que no pagui perquè està protegit. Té el Certificat d’Exclusió Residencial i amb això és suficient per demostrar que és una persona vulnerable.

En Frank de Badalona, ​​ha vingut per primera vegada als assessoraments per veure com funcionem. Ens ha comentat que a Badalona la companyia de l’aigua ha posat un telèfon al servei de les persones usuàriesa través del qual t’informen de les ajudes que hi ha i què has de fer per sol·licitar-les.

La Cristina, de Viladecans, viu amb la seva filla que té problemes de salut, en una casa recuperada de la SAREB: el banc dolent pagat amb diners públics, per acabar de “sanejar” el sistema financer espanyol. laCristina li han tallat la llum, que per la seva filla és vital, perquè la medicació l’ha de tenir sempre a mà i s’ha de conservar a la nevera. L’Ajuntament ha trigat sis mesos a empadronar-les a la casa i està pendent d’un lloguer social. També té problemes amb el veïnatge ja que no l’accepten i per això se sent assetjada. Aquest és un cas dels difícils per ser habitatge recuperada però això no vol dir que no ho lluitarem.

La Modesta, que ha vingut per primera vegada a l’assessorament, ens ha donat una bona idea: li recomana a la Cristina que vagi al metge perquè li faci un informe mèdic de la malaltia de la seva filla, destacant que la importància de mantenir la medicació que pren sempre en fresc. Això pot ser molt positiu per fer pressió. Aquí radica la importància dels assessoraments, que amb les aportacions de tots els companys i companyes, podem idear estratègies per poder afrontar sobretot casos tan difícils com aquest.

La Fàtima, de Barcelona, ​​té un lloguer social i porta molts dies sense llum perquè Endesa li ha obert un expedient, però aquest expedient va a nom d’una altra persona. Anirem a fer-li un acompanyament perquè li facin un contracte nou al seu nom. És veritat que quan vas sola, per desgràcia, moltes vegades no et fan cas, però si et veuen que vas acompanyada les coses canvien.

Nosaltres seguim insistint en els assessoraments: inisitim en el fet que quan tinguem el nostre cas canalitzat o resolt, és important continuar venint perquè l’experiència de cadascú pot ajudar a molts dels nostres companys i companyes.