Logo APE_blanc_header

[Comunicat] Un col·lectiu de bombers i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) presenten una proposta per determinar i quantificar les víctimes de la pobresa energètica

La proposta vol traslladar a Serveis Socials la informació suficient indicant la situació de pobresa energètica o el risc de patir-la

Atenent a la situació de pobresa energètica que afecta més d’un 10% de la població catalana i l’augment d’incendis que podrien estar associats a aquesta, un grup de Bombers de Generalitat i Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb l’Aliança contra la pobresa energètica ens unim per fer una proposta conjunta.

Uns dels riscos que genera la pobresa energètica i els desnonaments són els derivats de les ocupacions incontrolades, d’infrahabitatges i de riscos elèctrics com a conseqüència d’instal·lacions defectuoses, de preses d’escomeses sense les proteccions adequades, de sobrecàrregues d’instal·lacions i de electrocucions. Així com els riscos derivats de la utilització de brasers i estufes improvisades de llenya i de gas per escalfar la llar.

Només en 2015 hi va haver un augment del 20% d’intoxicacions per CO com a conseqüència de la mala combustió de calderes sense les revisions preceptives o manipulades a casa. Les conseqüències de tot això són greus accidents, incendis i morts.

El 2015, caracteritzat per un hivern amb temperatures força suaus, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma amb més morts en incendis a la llar, concretament 29 segons un estudi de la fundació Mapfre. De desembre a febrer de 2017 portem 8 morts a Catalunya i 51 a tot l’Estat espanyol confirmant-se la tendència a l’alça en víctimes i números d’incendis. Moltes d’elles com a conseqüència de la utilització de brasers per escalfar-se.

La Generalitat no ha vinculat cap d’aquestes morts amb situacions de vulnerabilitat. I recordem que de les 10 víctimes mortals en incendis del primer trimestre del 2014, almenys 6 d’aquestes poden ser atribuïdes a la pobresa energètica segons un estudi realitzat pels sindicats de Bombers de la Generalitat.

Tot i que els serveis d’emergències han detectat un augment considerable d’aquestes víctimes, l’Administració no posa les eines perquè els treballadors puguin identificar-les i relacionar-les en els seus informes, impossibilitant la valoració oficial i subjectiva d’aquestes dades que donarien com a resultat unes estadístiques molt valuoses per a identificar, quantificar el problema i plantejar solucions.

De la mateixa manera que la violència de gènere no existia per la societat abans dels 80, fins que es va començar a tipificar, passant de ser víctimes d’un crim a víctimes de la violència de gènere, la societat i autoritats no van començar a buscar solucions reals i efectives.

De la mateixa manera, policies, bombers, investigadors i forenses, cal que comencin a consignar la pobresa com a descriptor de casos tan evidents com la mort de Dessiré, la nena de tres anys de Balaguer que va morir intoxicada mentre s’escalfava amb una improvisada xemeneia a la seva precària llar després d’haver patit un desnonament; o els quatre nens del Vendrell que van morir víctimes d’un incendi a casa seva sense subministraments; o la Rosa de Reus, última víctima visible d’un tall indiscriminat d’electricitat. Aquestes són les víctimes visibles i mediàtiques de la pobresa energètica, però sospitem que cada vegada hi ha més en la foscor i l’anonimat i no es fa tot el possible per identificar-les.

No hi ha dubte que detectar, quantificar i tipificar els casos ajudarà a que les administracions prenguin consciència d’un problema latent que no volen veure i que no ha fet més que començar.

Partint de la protecció que planteja la Llei 24/2015 contra els talls de subministraments bàsics, i la preceptiva sol·licitud d’informes als serveis socials, 16 mesos després de l’entrada en vigor de la llei s’ha detectat que el 80% dels avisos d’impagament o de talls que les empreses comuniquen als serveis socials acaben sent d’usuaris no controlats pels mateixos serveis socials.

Per això, un grup de Bombers de Generalitat i Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb APE (Aliança contra la Pobresa Energètica), volem aportar la nostra experiència, amb una proposta de recollida de dades bàsiques, que pugui determinar i quantificar l’abast dels casos de pobresa energètica en les nostres intervencions, alhora que serveixi per traslladar Serveis Socials la informació suficient que condicioni la detecció de casos de pobresa energètica i la parada de talls de subministrament, si fos el cas, mitjançant informe positiu de vulnerabilitat indicant la situació de pobresa energètica o el risc de patir-la.

La proposta es concreta per establir quatre grups principals de detecció o indicadors basats en:

  • Valoració de l’estat de l’habitatge o lloc (estructural i de manteniment, ordre i higiene, presència d’humitats …)
  • Presència i estat dels subministraments i les instal·lacions (absència, tall de subministrament, precarietat, serveis punxats …)
  • Condicions climàtiques i aïllament, nivell de confort tèrmic.
  • Valoració de factors personals, familiars i si hi ha intervencions prèvies de Serveis Socials o no.

Per part dels responsables de la intervenció, aquests indicadors determinaran en el seu informe:

a) si es tracta de situació de pobresa energètica
b) si hi ha risc de patir-la o bé no queda prou definit

Tots dos casos no han menyscabar la concurrència / activació en el seu cas, dels serveis socials / emergències socials, com ja es ve donant fins ara. Tenen per objectiu la comunicació a Serveis Socials i, en el segon supòsit, pot comportar l’estudi o valoració dels seus tècnics de forma més detallada.

Els grups que formen els indicadors, cal desenvolupar-los en detall per donar criteri suficient i aportar rigor a les dades, sempre des del respecte a les persones, la seva privacitat i garantint la dignitat.

La implementació d’aquesta proposta als informes, acompanyada de la informació i formació pertinent als responsables de redactar-los, volem traslladar-la a les dues administracions competents, els seus directors i responsables polítics, tant Generalitat com Ajuntament de Barcelona, donant així cobertura al territori on té el seu abast la Llei 24/2015.

21 de febrer 2017

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone