Logo APE_blanc_header

[Comunicat] El Suprem i les elèctriques donen l’esquena a la pobresa energètica

La sentència del Tribunal Suprem que ahir es va fer pública, anul·lant el bo social i obligant a indemnitzar a les elèctriques, no fa més que confirmar la connivència del poder polític i judicial amb l’oligopoli energètic. Des de la creació del bo social, les elèctriques de referència que formen UNESA (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP) no han deixat de posar pals a les rodes per a no ser elles qui el financin i per a què aquest sigui cada cop més restrictiu.

El bo social és un mecanisme creat l’1 de juliol del 2009 per, en teoria, protegir als consumidors anomenats vulnerables. Amb el bo social, s’aplica a la tarifa PVPC un 25% de descompte. S’hi poden acollir llars amb potència inferior als 3kW, famílies nombroses i persones que reben pensions mínimes i acrediten, dins la unitat familiar, tots els seus membres a l’atur. Però la mateixa CNMC comunicava l’any passat que només el 41,69% dels potencials beneficiaris s’hi acullen finalment. El nombre de persones beneficiàries del bo social de la tarifa elèctrica ha disminuït gairebé un 18% des que es va crear, mentre que la pobresa energètica no ha deixat d’augmentar, fet que indica que és una mesura ineficient per protegir als usuaris que la pateixen.

Pel que fa al finançament del bo social la disputa ve de lluny. El Reial Decret-Llei 6/2009 establia que el finançament d’aquest mecanisme fos assumit per algunes de les empreses titulars d’instal·lacions de generació, amb quotes d’aportació segons les quotes del mercat que abastava la seva activitat, però una sentència del Tribunal Suprem va declarar aquest criteri inaplicable. El bo va quedar, doncs, inclòs a la tarifa mitjançant els peatges d’accés, i les elèctriques han pressionat per a què així torni a ser.

El Reial Decret-Llei 9/2013 va fer que de nou fossin les companyies, concretament les matrius de les empreses integrades verticalment, les que haguessin d’assumir el seu cost, segons la quota de connexions a la xarxa de cadascuna. Des de llavors les 5 grans elèctriques han recorregut totes les ordres de pagament anuals que fixa la CNMC, a més del significatiu recurs presentat davant el Tribunal Suprem sobre el Reial Decret que fixava la metodologia per calcular el repartiment.

Finalment ahir, la sentència va fallar en favor de les elèctriques, implicant això que serà la ciutadania qui haurà de pagar de manera retroactiva el cost del bo social aplicat des del 2014, a raó de gairebé 200 milions d’euros per any. El bo social espanyol és dels menys garantistes a nivell de la UE i la sentència del Suprem representa una bufetada a la ciutadania, que veurà encara més incrementada la seva factura mensual. El bo social, doncs, deixa de ser social, si és que ho va ser en algun moment.

Des de l’APE, que a Catalunya hem aconseguit garantir el subministrament a les llars vulnerables amb les mesures d’emergència incloses a la Llei 24/2015, exigim acabar definitivament amb la pobresa energètica aplicant a tot l’Estat una veritable Tarifa Social adaptada a la situació econòmica de cada llar, que impliqui la garantia de subministrament a totes les famílies vulnerables. Que pugui ser oferta per totes les comercialitzadores, però que el cost d’aquesta sigui assumit per aquells actors que efectivament controlen el gran gruix del mercat, és a dir, l’oligopoli. Exigim, alhora, que hi hagi una detecció activa (o fins i tot d’ofici) dels casos que s’hi poden acollir, igual que es detecta de forma automàtica l’incompliment d’algun dels requisits per a les persones que se’n beneficien.

Els beneficis (multimilionaris) per a finançar aquesta Tarifa Social hi són, però manca una administració que deixi d’estar al servei de les grans elèctriques i les responsabilitzi d’una vegada per totes d’una situació fruit dels seus abusos.

Aliança contra la Pobresa Energètica
Ni set, ni fred, ni foscor!

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+Email this to someone